Els salaris comencen el segon semestre guanyant el pols a la inflació
Diari de Girona. La moderació de preus registrada durant el mes juliol, fins al 2,8%, beneficia als treballadors.
Els salaris han començat el segon semestre de l’any guanyant-li, de moment i per poc, el pols a la inflació. La moderació dels preus registrada aquest juliol (2,8%), explicada per una contenció de l’electricitat i els aliments, beneficia a les butxaques dels treballadors, que veuen com els salaris pactats per conveni guanyen alguna cosa molt poc- de ritme i creixen al 3% interanual. Així ho constaten les últimes dades publicades aquest dijous pel Ministeri de Treball, que permeten albirar una certa recuperació del poder adquisitiu, si bé el balanç des de 2021, quan els preus van començar a escalar, continua sent negatiu per als treballadors.
L’economia es va recomponent després de l’espiral de preus -ara continguda- que es va deslligar a principis del 2022, coincidint amb la invasió russa d’Ucraïna. Per primera vegada en dècades l’IPC es disparava fins als dos dígits, cosa que va sacsejar a les empreses i llars espanyoles i de la majoria d’estats occidentals. Dos anys després, aquesta tempesta està estabilitzada, però el balanç de danys després de la recuperació continua sortint a deure per a la majoria de treballadors.
Els salaris signats per conveni col·lectiu entre patronals i sindicats registren a mes de juliol una alça acumulada del 3%. Actualment, els agents socials poden presumir d’estar complint l’acord salarial signat en el 2023 i que preveia que els sous pugessin precisament el 3% enguany, un 4% el passat i un 3% el que ve. Aquest acord està servint com a referència als diferents sectors. Com a mostra, la banca, que va signar fa poques setmanes un increment acumulat de l’11% fins a 2026.
Mentre els sous compleixen amb aquest escenari pactat entre empresaris i els sindicats majoritaris, els preus enfilen una senda d’una certa moderació, sota la incògnita de si la mantindran. Cosa que permet dir que els salaris estan guanyant una mica de poder adquisitiu enguany, si bé si s’amplia el focus, la majoria dels treballadors a Espanya són més pobres avui que abans de l’escalada de preus.
En percentatges acumulats, encara existeix un diferencial negatiu de gairebé set punts entre el que han pujat els preus i els sous des de 2020. Això s’explica per la gran bretxa registrada en el 2022, quan l’IPC va pujar un 8,4% interanual i els sous «només» un 3,2%. Aquest forat no s’ha emplenat prou durant els exercicis posteriors, en els quals si bé els sous han pujat més que els preus, el diferencial entre els uns i els altres ha estat minso.
La nota negativa, per a la butxaca dels treballadors, és aquest diferencial negatiu respecte a la inflació acumulada. La positiva és que la inèrcia futura és a positiu i que, històricament, la negociació col·lectiva sempre ha anat amb un cert desfasament. El que, a tall d’exemple, va habilitar que en el 2009, mentre moltes empreses escometien acomiadaments massius davant una de les majors crisis de la història, els convenis col·lectius registressin alces salarials per sobre de la mitjana dels anys anteriors.
Aquest desfasament s’observa en les xifres recopilades pel Ministeri de Treball. Si bé la variació mitjana dels sous és del 3%, això incorpora tant els convenis signats fa anys i els efectes dels quals regeixen avui, com els convenis recentment signats. Si s’observen només aquests, l’increment salarial pactat és del 4%, un punt per damunt. El que, presumiblement, continuarà empenyent cap amunt els increments salarials mitjans a futur. En aquest sentit, les dades d’un altre indicador, com el que recapta CaixaBank Research a través de les nòmines dels seus clients, mostren un ritme d’evolució del 3,3%.