Els pisos van escalar fins a un 10% a les autonomies amb més turisme | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

image_2

Els pisos van escalar fins a un 10% a les autonomies amb més turisme

  |   Novetats

Diari de Girona. El preu de l’habitatge a les sis comunitats que reben més visitants va pujar l’any passat quatre punts més que a la mitjana de la resta d’Espanya. A Catalunya, amb menys pes de la demanda estrangera, la revaloració va ser de l’1,9%

El preu de l’habitatge va pujar més a les comunitats que reben més turistes que a les que no. En concret, el preu d’aquestes autonomies amb un component turístic, Andalusia, Balears, Canàries, Catalunya, la Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid, s’ha disparat de mitjana entre totes un 9,9% durant l’últim any, davant del 6,3 % de la resta de comunitats, segons dades del portal immobiliari Idealista. Amb dades fins al novembre, Catalunya és la comunitat que més turistes va rebre durant el 2023, un total de 16,9 milions, seguida per les Illes Balears (14,2 milions), les Illes Canàries (12,5 milions), Andalusia (11, 5 milions), la Comunitat Valenciana (9,7 milions) i la Comunitat de Madrid (7,2 milions), segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Excepte Catalunya i Madrid, on els preus de les cases només es van revaloritzar un 1,9% i un 4,8%, respectivament, a la resta d’autonomies les pujades són de doble dígit: a Canàries un 15,9%, a Balears un 12,7%, a la Comunitat Valenciana un 11,3% i a Andalusia un 9,9%. En les dues comunitats on es congreguen les dues ciutats amb més població d’Espanya, a més del component turístic que tenen, influeixen altres condicionants econòmics que expliquen el comportament diferencial. El pes, per exemple, del comprador estranger a ciutats com Alacant frega el 50% de totes les compravendes, mentre que a Catalunya només van ser el 13,5% de les transaccions.

El mercat

El comportament del mercat residencial a les zones turístiques està molt lligat a la demanda de cases per part d’estrangers. En els darrers anys, la gana dels forans ha estat molt alta, portant fins a un rècord històric les seves adquisicions. Francisco Iñareta, portaveu del portal immobiliari Idealista, considera que aquest ha estat un dels principals motius en les pujades de preus: «Als arxipèlags i l’arc mediterrani han experimentat una pujada de preus més gran, possiblement per l’important volum de demanda estrangera que està interessada en aquestes zones, amb una incidència especial en aquells mercats més relacionats amb els habitatges de luxe. A la resta del país, amb l’excepció de mercats com

Madrid, Sant Sebastià o Bilbao, les pujades han estat molt més moderades en no disposar d’aquest extra internacional».

David Martínez, conseller delegat d’Aedas Homes, principal promotora d’Espanya, apunta a la importància de l’existència d’estrangers: «Aquesta gran presència del comprador forà en el mercat residencial més turístic és beneficiosa per al sector, ja que complementa el comprador nacional en el segment de l’habitatge de vacances, però també ho és per a l’economia en general pel que comporta l’exportació d’aquests habitatges. A més, els ingressos del client estranger en molts casos estan vinculats amb cicles econòmics diferents dels que vivim en l’economia espanyola, per la qual cosa estabilitzen el patró de demanda d’un sector cíclic i local com és l’immobiliari patri».

El director de l’àrea de Living a Espanya de la consultora CBRE, Javier Kindelan, destaca que l’impuls de la demanda estrangera segueix a l’alça: «Les darreres dades del tercer trimestre del 2023 apunten a que el 15,44% del total de compres d’habitatge a Espanya les protagonitzen estrangers, sent el segon resultat més gran de la sèrie històrica. Les nacionalitats que destaquen han estat britànics (10%), alemanys (7%), francesos (7%) i belgues, marroquins i italians amb el 5%. Per la seva banda, les províncies amb més pes de compra d’habitatge per estrangers durant el tercer trimestre han estat Alacant (43,76%), Santa Cruz de Tenerife (36,58%), Màlaga (35,33%) i Illes Balears (31,69%)».

Amb el mercat residencial en fase d’alentiment, després d’un 2021 i un 2022 de ple boom, és una incògnita què passarà el 2024. Segons les diferents previsions, en general es continuaran moderant les compravendes sense que els preus pateixin grans caigudes, sinó lleugeres alces.