Els museus gironins es reinventen per plantar cara a la pandèmia | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

museus

Els museus gironins es reinventen per plantar cara a la pandèmia

  |   Novetats

Diari de Girona. Després de veure’s obligats a acollir-se a l’univers digital, ara reivindiquen un futur híbrid.
Lluny de fer-se petits i emmudir, els museus gironins han invertit la clausura imposada per la pandèmia en treballar en el making-of d’un nou model d’equipament.

Conscients que encara queda camí per a córrer, estan convençuts que, «tot i que la gent no ve als museus, se’ls estima i se’ls sent seus». La directora del Museu d’Art de Girona, Carme Clusellas, ho té clar: «Hem de ser molt més socials, espais d’impuls, d’emoció, de diàleg, de cocreació i de sinergies amb la comunitat», indica. I això passa, assegura, per «anar a buscar el públic». I és que el confinament municipal ha tornat a posar en contacte els espais museístics municipals amb un públic que, en molts casos, no els contemplava en la seva oferta d’oci. En aquest sentit, la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, sosté que «hauríem d’aconseguir que visitar els museus fos un hàbit».

Tot i així, la resposta de la ciutadania ha estat molt positiva, i a partir d’aquí els museus han començat a explorar fórmules per acostar-se al públic de proximitat. I aquí, assegura Clusellas, «és on ens hem de trencar les banyes perquè hem d’aconseguir tornar-los a il·lusionar».

També volen trencar l’estigma que els cataloga com a espais on no s’interactua, ja que insisteixen que són «espais vius». Un exemple del seu reposicionament és el programa Recuperart-19, una iniciativa de l’Institut Català de la Salut amb la col·laboració del Departament de Cultura per a fomentar la visita del col·lectiu sanitari als museus, «perquè puguin venir a recuperar-se emocionalment de l’estrès i l’ansietat». En aquest sentit, apunta Clusellas que «hem d’estar atents a aquestes necessitats i convertir-nos en espais d’actualitat», i afegeix que «encara que parlem del passat, aquest només ens ha de servir per a qüestionar el present».

Al llarg d’aquest darrer any, el repte ha estat ser present en l’àmbit domèstic. En el cas de l’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, al juliol del 2020 van engegar una exposició sobre Josep Amat a través de realitat virtual. Per la seva banda, el Teatre-Museu Dalí de Figueres va apostar per la visita virtual i el Museu d’Art de Girona va transformar en virtual una jornada sobre falsificacions d’art que havia de ser presencial. «Físicament només hi haurien pogut assistir 150 persones, i en streaming vam aconseguir més de 300 inscrits», afirma Clusellas.

L’estratègia digital, coincideixen, ha de coexistir amb la programació presencial. I és que han detectat en l’àmbit digital l’oportunitat d’incorporar elements complementaris que no tenen cabuda en les exposicions físiques, i auguren que l’autenticitat de l’experiència s’enriquirà amb l’entrada en joc de l’univers digital.