Els municipis seran els que decidiran el topall de llicències de pisos turístics
Diari de Girona. EL PSC PERMET A ARAGONÈS SALVAR EL DECRET QUE HA D’ESTABLIR UNA LIMITACIÓ.
Fent suar Pere Aragonès fins a l’últim minut, finalment el PSC va permetre al Govern salvar el decret per limitar els pisos turístics i disposar per primer cop d’un marc regulador. Això sí, provocant que al final el topall a les llicències, que seran una nova exigència urbanística i que deixaran de ser perpètues, només se circumscrigui als 140 municipis ja estipulats amb mercat d’habitatge tensionat i de deixar en mans de cada ajuntament el topall, per la qual cosa s’elimina la ràtio de 10 pisos per cada 100 habitants aprovada inicialment per l’Executiu. Això significa que el decret s’haurà de tramitar com a projecte de llei per poder introduir les modificacions negociades amb els socialistes, que rebaixaran l’ambició original i que desperten recels entre alguns municipis governats pel PSC. Segons van pactar per escrit, aquests canvis han d’estar aprovats abans del 31 de març. Els municipis gironins afectats són Banyoles, Blanes, Figueres, Girona, La Bisbal, Lloret de Mar, Olot, Palafrugell, Palamós, Porqueres, Puigcerdà, Ripoll, Salt, Sant Feliu de Guíxols, Santa Coloma de Farners i Sarrià de Ter.
El decret que regula per primera vegada els pisos turístics -a Catalunya n’hi ha 100.000- va sortir ahir endavant amb els vots d’ERC, dels socialistes, dels comuns i de la CUP, mentre que va obtenir el rebuig de Junts, PP, Ciutadans i Vox. Tot i això, republicans, socialistes i postconvergents van defensar tramitar-lo com a llei per poder introduir esmenes. El vot afirmatiu del grup de Salvador Illa va arribar a darrera hora. «És absolutament necessària», va defensar minuts abans el president, que va demanar a l’oposició que contribueixi a prosperar amb les «adequacions» que aportin els grups polítics.
La seva minoria es tornava a posar a prova al Parlament i la va tornar a trampejar, però acceptant canvis en el pla inicial per tancar 28.000 habitatges d’ús turístic. «El sector turístic és important, però s’ha de regular perquè si no tenim habitatges perquè la gent hi visqui, no podrem tenir un mínim de sostre digne», va dir el president, que va aconseguir un acord amb el partit d’Illa a primera hora del matí.
ERC va acabar salvant el decret i ho va fer, a més, amb un document per escrit que, si es compleix, rebaixarà les seves pretensions inicials. El PSC volia exhibir que el seu suport al Govern no era gratis, sinó a canvi d’«obligar-lo» a ajustar la legislació tenint en compte l’«autonomia municipal». A més que afecti de forma obligatòria 140 municipis i no 262, com preveu el decret del Govern, el que es va signar estableix que els ajuntaments «decidiran sobre la necessitat d’establir o no un límit, d’acord amb la seva realitat». Això sí, es manté que les llicències hauran de ser urbanístiques –no valdrà amb una simple comunicació– i tindran un límit temporal de cinc anys, encara que s’afegeix que serà prorrogable de manera automàtica si el pla urbanístic ho permet. Els 122 municipis on la regulació no serà obligatòria podran acollir-s’hi de forma voluntària.
Permisos reversibles
Els comuns, així com la CUP, es van mantenir en el sí al decret perquè s’entra a regular un mercat que, denuncien, ha anat en detriment en l’accés a l’habitatge assequible. Admetent, això sí, que per acció dels socialistes es pot veure reduïda la seva ambició. Tot i això, des d’En Comú Podem assenyalen que dels municipis tensionats només quatre -Salou, Cambrils, Santa Susanna i Palafrugell- estan en aquests moments per sobre de la ràtio de 10 per cada 100 habitants, per la qual cosa treuen importància a que el límit acabi quedant a les mans de cada consistori. A Barcelona, on hi ha 10.000 pisos turístics, el PSC defensa que es posi límit a les llicències malgrat no arribar a aquesta proporció. El canvi substancial, destaquen, és que les llicències seran urbanístiques i seran reversibles, és a dir, recuperables per l’Administració en un context de preus disparats de l’habitatge.
«S’ha acabat la barra lliure», va proclamar la consellera de Territori, Ester Capella, que va increpar Junts per votar en contra de la convalidació del decret «de la mà de la dreta» del Partit Popular, Vox i Cs.