Els joves cobren un 35% menys i triguen set anys més a equiparar-se a la resta
Diari de Girona. Un estudi de la Fundació BBVA els atorga dificultats per arribar a final de mes, salaris baixos i una jubilació amb encara pitjor situació econòmica.
Negre panorama econòmic per a la joventut: dificultats per a arribar a fi de mes, salaris baixos, pèrdua de pes demogràfic i un futur, el de la jubilació, en el qual molt probablement la seva capacitat de renda és inferior al de la seva ja malparada vida laboral. Clar que hi ha diferències dins del col·lectiu, perquè els millor formats tenen un nivell de vida i unes expectatives molt millors. Així ho posa de manifest l’informe de la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) «Present i futur de la joventut espanyola. Una perspectiva socioeconòmica».
L’estudi conclou que la joventut d’aquest país no gaudeix d’unes condicions homogènies, tot i que en general bona part d’ella accedeix al mercat laboral amb dificultats i el seu pes en la població aturada és el doble que en l’ocupada. Aquesta precarietat explica que els joves d’entre 16 i 29 anys que s’han independitzat i són els principals sustentadors de la seva llar tenen una renda un 15% inferior a la mitjana (16.000 euros) i fins a un 40% (11.000 euros) per sota en els que no tenen formació superior. És més, el 53,2% de les persones en aquesta franja d’edat té dificultats per a arribar a final de mes, 5,4 punts per sobre de la mitjana. Clar que «els factors socioeconòmics d’origen i la formació aconseguida marquen importants diferències».
Cicle Econòmic
L’informe dirigit per Francisco Pérez, director de l’IVIE, assegura que «les persones joves estan més exposades als vaivens del cicle econòmic i la qualitat mitjana de les seves ocupacions és pitjor». De fet, el 25,4% d’aquestes persones treballa amb contractes a temps parcial, dotze punts per sobre del conjunt de la població, i la taxa de temporalitat també doblega la mitjana. Per si tot això no fos suficient, els seus salaris són un 35% inferiors a la mitjana i el progrés dels seus ingressos al llarg de la vida laboral «està sent més lent, doncs, mentre les cohorts anteriors aconseguien una base de cotització similar a la mitjana abans dels 27 anys, actualment els adults joves als 34 anys encara no l’han aconseguit».
El panorama que s’albira per a aquest col·lectiu de cara a la jubilació no és gens encoratjador. I és que la pitjor trajectòria laboral de molts joves per la dificultat duradora de trobar ocupació i la lenta millora dels seus salaris «té conseqüències sobre les cotitzacions socials que van acumulant i les que tindran probablement» quan es converteixen en pensionistes, perquè en un sistema contributiu, com l’espanyol, «els factors que afavoreixen una vida laboral de major qualitat també afavoreixen una jubilació amb millor qualitat de vida». Si la carrera laboral del jove «ha estat curta, el nivell de la pensió serà insuficient per a mantenir el nivell de vida previ».
Pensions
Tot això tenint en compte el problema de la sostenibilitat de les pensions: «Si no s’amplia l’edat de jubilació, les possibles reformes futures en el sistema» per a garantir aquestes prestacions des del punt de vista financer «faran que la quantia de les pensions dels quals avui són joves siguin més baixes en relació a l’últim salari percebut que les que estan rebent els actuals pensionistes». I cal no oblidar, com indica l’informe, que la pèrdua de pes demogràfic de la joventut (14,8% del total) redueix la seva influència en les polítiques públiques, quedant els seus problemes relegats -en particular el de la seva inserció laboral- enfront dels d’altres col·lectius més nombrosos.
L’informe assenyala que els joves estan més exposats als vaivens de la situació econòmica i tenen pitjors feines