Els Jardins de Marimurtra, on ciència i estètica van de la mà
Diari de Girona. El Jardí Botànic Marimurtra, situat a Blanes, celebra enguany els 100 anys del seu naixement. L’espai natural, referent en divulgació científica i un dels punts turístics més emblemàtics de la Costa Brava, arriba al seu centenari més enfortit, però amb la mirada posada en reptes com els efectes del canvi climàtic
«No a l’ètica sense l’estètica». Sota aquesta premissa, l’alemany Carl Faust va fundar fa 100 anys el que avui dia és un dels espais naturals de referència tant en àmbit científic com paisatgístic de la Costa Brava: el Jardí Botànic Marimurtra. Faust, aficionat a la natura des de ben petit, va abandonar la seva posició de director en una empresa de Barcelona l’any 1924 per consolidar el seu somni: la creació d’aquest jardí botànic que, tot i els reptes amb què s’ha enfrontat el darrer segle, ha arribat sencer fins a l’actualitat.
El director de Marimurtra, Josep Borrell, explica que l’empresari alemany es va traslladar a Barcelona inspirat pel novel·lista Johann W. von Goethe i la seva representació del món romàntic i clàssic de paratges com Itàlia. «Faust tenia això al cap» – afirma Borell. – «Per a ell no era concebible un espai científic que no combinés també l’estètica», afegeix.
Així, el recinte compta amb entre 3.500 i 4.000 espècies de plantes, agrupades segons les seves necessitats hídriques i d’exposició, fet que facilita el seu manteniment, segons indica el jardiner mestre de l’espai, Jordi Fàbrega. També afegeix que «el Jardí s’ha d’entendre com un ecosistema lligat a la biodiversitat» i que s’ha d’intentar reproduir els processos naturals que es produeixen als boscos.
D’altra banda, també hi ha diferents elements arquitectònics que completen el paisatge del Jardí. Un exemple són les escales d’Epicur, que donen pas al Templet de Linné, una de les imatges més conegudes de Marimurtra. Amb tot, també destaquen altres edificacions, com l’habitatge situat a l’entrada del recinte, obra de l’arquitecte noucentista Josep Goday i seu de la Fundació Carl Faust, creada l’any 1951. A banda, Borrell també posa el focus a la biblioteca, on afirma que es realitza una restauració i conservació constants dels seus llibres per tal de mantenir la memòria de Faust viva.
En la mateixa línia, aprofitant el centenari, aquest maig la Fundació va anunciar una col·laboració amb l’Arxiu Municipal de Blanes per a ampliar el seu fons documental amb imatges del Jardí. «Estem parlant sobretot de fotos, a vegades de tipus personal, de la gent que feia una comunió o es casava», explica Borell. «Aquestes imatges tenen diferents lectures i diferents capes d’informació. A nosaltres, per exemple, ens permet veure com era el Jardí en aquell moment, i també som testimonis de la vinculació emocional de la gent amb Marimurtra. Li han tingut afecte durant dècades», expressa el director de l’espai.
Botànica dirigida a tothom
L’altre aspecte essencial del Jardí és la divulgació científica, que Borell descriu que treballen per capes i que comença pels visitants: «Són oportunitats per escampar el coneixement científic. El nostre lema
és que tothom ha de sortir d’aquí havent après almenys una cosa».
Amb relació al nombre de visites, el director de Marimurtra explica que les dades que obtenen des del 2003 indiquen una «tendència a l’alça», tot i les repercussions de períodes com la crisi econòmica de 2008 i la pandèmia: «Jo diria que estem aconseguint generar aquest interès, i cada vegada una mica més».
Així, la divulgació científica s’inicia des d’una capa base, invertint en aspectes com la creació de diferents recorreguts per a donar a conèixer als visitants les tipologies de plantes amb què compta Marimurtra, com les de caràcter medicinal. La resta de nivells de treball, explica Borell, consisteixen a fer d’aquest espai natural un lloc d’aprenentatge per a estudiants de jardineria (la majoria provinents d’escoles franceses) i de les universitats, des de la de Girona fins a l’Autònoma de Barcelona.
Unificar visions
Durant els darrers 100 anys, el Jardí Botànic de Marimurtra ha sobreviscut a la Guerra Civil Espanyola, la postguerra i la Segona Guerra Mundial. Després de la mort de Faust, el 1952, l’espai va ser dirigit pels diferents membres del patronat de la Fundació, cadascú amb la seva pròpia visió de
«El nostre lema és que tothom ha de sortir d’aquí havent après almenys una cosa» «El pla estratègic vol agafar el que Faust va dir que volia fer i traduir-ho al llenguatge d’avui»
com s’havia de gestionar.
Fins que ha arribat a 2024, quan Borrell explica que han creat un pla estratègic per als pròxims deu anys, per tenir un full de ruta sobre com gestionar el Jardí que inclogui les diferents visions que ha experimentat amb el temps. «El pla estratègic al final el que vol és agafar el que Faust va dir que volia fer i traduir-ho el llenguatge d’avui», afirma el director del recinte. Amb tot, destaca que inclou conceptes nous que no es tenien en compte fa 100 anys, com la sostenibilitat.
Les plagues, a l’aguait
Els efectes del canvi climàtic són un dels principals reptes que la Fundació està afrontant, amb les plagues com a principal enemic. El mestre jardiner del recinte, Jordi Fàbrega, explica que «quan a les plantes els falta aigua o tenen excés de calor, fa que es debilitin i aleshores els ataquen diferents plagues». Això, declara, ha produït que certes espècies s’estiguin començant a perdre, i que es plantegin de quina manera les poden substituir.
Paral·lelament, referent a la sequera, Fàbrega explica que un dels àmbits on han posat el focus és en controlar el sistema de rec: «Com més hi estem a sobre, menys pèrdues de rec tenim i més eficient és».