Els holandesos que van comprar vinyes a l'Alt Empordà amb un 'crowdfunding' i ara porten els seus vins a Escandinàvia | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Els holandesos que van comprar vinyes a l’Alt Empordà amb un ‘crowdfunding’ i ara porten els seus vins a Escandinàvia

  |   Novetats

Diari de Girona. Dido i Jurriaan van fundar, el 2018, Vinyes Tortuga, un celler a l’Alt Empordà especialitzat en vins naturals, al qual dos anys després van sumar-hi Fruita Analogica, l’antiga cooperativa Sant Julià

“És un somni”. Així resumeixen Dido Voorma (Amsterdam, 1990) i Jurriaan Morsink (Eindhoven, 1988) la seva vida actual. La parella d’origen holandès va aterrar a l’Alt Empordà, una de les regions vinícoles principals de Catalunya, amb un objectiu: fundar el seu propi celler de vins naturals. Sis anys després de la primera ampolla, Dido i Jurriaan han format una família, han expandit el seu negoci amb la compra d’una cooperativa local i produeixen cada any 60.000 ampolles que exporten a diversos països del món.

Per a Dido l’Empordà no era un lloc desconegut. “La meva família té una casa d’estiueig aquí. Jo des de petita he vingut aquí i tinc una connexió amb aquest lloc”, explica la viticultora, en una entrevista amb aquest diari. Tot i això, de gaudir els períodes estivals a crear un celler hi ha un pas, que es va demorar als anys, tot i que aquest sempre havia estat el somni de la parella.

El món laboral els va separar temporalment: Jurriaan, enginyer de professió, va fundar una agència de viatges privats al sud-est asiàtic, mentre Dido cursava, a Sud-àfrica, estudis vinculats a l’antropologia, encara que centrats al sector vinícola. “Després d’això vam viatjar durant sis o set anys aprenent de vi a diferents llocs: vam treballar a Xile, Austràlia, el Priorat o el Penedès. Vam aprendre a elaborar vi i volíem començar per nosaltres mateixos a l’Empordà, però era complicat i vam haver de treballar per a un gran celler durant un any amb la finalitat de guanyar diners i adquirir experiència”, relaten Jurrian i Dido.

Comprar 9,5 hectàrees gràcies a un micromecenatge

Durant aquest any treballant al celler, es va presentar l’oportunitat d’arribar al son: comprar una finca de 9,5 hectàrees amb una petita casa sense ni tan sols accés al corrent elèctric . “Per mi era molt petita, encara que amb unes vistes increïbles al mar i les vinyes al voltant. Jurriaan ho va veure clar i ràpidament va instal·lar plaques solars per aconseguir tenir una casa autosuficient”, assenyala Dido.

Per comprar la finca, la casa i el material necessari per arrencar la parella necessitaven 300.000 euros, capital que van aconseguir a través d’un crowdfunding als Països Baixos amb quinze socis i del qual ja han tornat la meitat gràcies a la producció de Vinyes Tortuga, nom del celler que deu el nom a l’alta presència de tortugues de terra a la vinya, amb les seves dotze referències, encara que no totes disponibles a totes les anyades.

La filosofia des de l’inici sempre ha estat una, fer vins naturals. No ser ecològic amb les vinyes és una bogeria perquè, en cas contrari, estàs afegint verí a la terra, convertint-la en vint o trenta anys, en inservible. Avui en dia ja està passant, cosa que ha obligat alguns productors a arrencar les seves vinyes i plantar-les en un altre lloc. A la fase de producció hi ha 80 additius que se li poden afegir al vi.

La compra de la cooperativa local

El 2020, no sense complicacions, va sortir la possibilitat d’adquirir la Cooperativa Sant Julià, ara rebatejada com a Fruita Analògica, a Rabós, una localitat de la qual ja hi ha referències al segle X i que va ser la primera de la zona a patir la plaga de la fil·loxera, que va arrasar amb gairebé totes les plantacions de vinyes al segle XIX. “Quan vam comprar les primeres vinyes no teníem un celler per produir els vins. Trobem aquesta cooperativa, que feia més de deu anys que estava abandonada. Vam intentar llogar-la, però la propietària s’hi va negar, tot i que al final va acabar cedint. Estava en ruïnes, hi havia fuites a la teulada i un munt de mosquits”, relata Jurriaan.

Dues veremes després, la propietària va decidir vendre. Els dos viticultors es van associar llavors amb Bart Obertop , expropietari de la cervesera holandesa Brouwerij ‘t IJ, que els va visitar, va tastar els vins i va veure el potencial de l’edifici. “El 2020 vam començar a comprar raïm a productors veïns, cosa que ens ha permès fer vins més econòmics que els de Vinyes Tortuga sota la marca de Fruita Analógica”, resumeix Dido.

Després d’això, van iniciar una remodelació que va incloure habilitar un soterrani per a botes i la inauguració d’un restaurant per al qual, posteriorment, van buscar un cuiner que s’encarregués del servei. “Quan vam obrir, ho fèiem tot nosaltres mateixos perquè ens encanta cuinar, però ho fèiem alhora que plantàvem vinyes en un moment en què una de les nostres filles només tenia quatre mesos. Era massa”, assenyalen Jurriaan i Dido.

El dilema, créixer o gaudir del que s’ha aconseguit?

Allò que va ser un somni de parella, ara s’ha convertit en una realitat de família. Dido i Jurriaan són pares de dues nenes. “Abans treballàvem catorze hores cada dia, set dies a la setmana, sense cap problema. Ara, havent format una família, tenim menys temps”, resumeixen els holandesos. Això els ha portat a una reflexió profunda.

Preguntats sobre com esperen que sigui Vinyes Torturga i Fruita Analògica d’aquí a quinze o vint anys, la parella no té una resposta: “Ho estem debatent internament entre nosaltres. Jo no vull créixer més, prefereixo tenir menys vinyes, però fer un vi perfecte. En deu anys a Jurriaan li agradaria tenir un hotel al costat del restaurant”, explica Dido.

La parella produeix al voltant de 60.000 ampolles a l’any: 20.000 ampolles del celler Vinyes Tortuga, vi produït a partir del raïm de les 9,5 hectàrees originals, i 40.000 de Fruita Analògica, a més d’un format en barrils de 20 litres exporta a Escandinava i Països Baixos per servir-se a través de tiradores a pubs, com la cervesa.

Vinyes Tortuga i Fruita Analògica tenen un preu ‘assequible’, cap referència arriba als tres dígits. “En aquest sector hi ha una part on pagues realitat i una altra on pagues aire. 25 euros, que és el que costen alguns dels nostres vins, ens sembla un preu alt, però no ho pujarem més perquè per a nosaltres és important que ho pugui gaudir tothom”, conclou la parella.