Els hipotecats amb rendes més altes avancen els pagaments fins a 1,6 cops més
Diari de Girona. Les amortitzacions anticipades es van centrar entre el mesos de gener i març principalment en les quotes variables. Les famílies van invertir l’any passat 54.700 milions d’euros en l’avançament dels terminis de l’habitatge.
La inusitada escalada dels tipus d’interès afavorida pels bancs centrals per combatre la inflació ha provocat un fortíssim augment de les quotes hipotecàries en l’últim any i mig, cosa que ha portat les famílies que s’ho podien permetre a repagar de manera anticipada part de els seus crèdits per reduir el deute i frenar el cop. Això sí, amb matisos rellevants. Les amortitzacions anticipades, així, s’han centrat en les hipoteques variables, les afectades per la pujada de l’euríbor, però també s’han produït en les fixes, malgrat que les quotes no varien. I les llars amb més renda, i per tant més recursos disponibles, han repagat anticipadament fins a 1,6 vegades més que les menys acabalades, segons dades del Banc d’Espanya.
Entre el gener del 2022 i el març del 2023, les famílies van realitzar amortitzacions anticipades (superiors a les que estaven obligades en els pagaments regulars) equivalents al 9,2% del saldo d’hipoteques variables existent al tancament del 2021 i al 6,4% de la cartera d’hipoteques a tipus fix. Les llars amb una renda anual superior a 47.199 euros, en concret, van repagar abans del previst l’11,7% i el 7,3%, respectivament. En canvi, les famílies amb una renda anual inferior a 30.596 euros van abonar anticipadament el 7,2% i el 5,4%. Entremig es van situar aquelles amb renda entre 30.596 i 35.066 euros (7,7% i 5,7%), 35.066 i 40.245 euros (8,3% i 5,8%) i 40.245 i 47.199 euros (9,4% i 6,3%). És a dir, quant més nivell econòmic, més capacitat de destinar estalvis a pagar el crèdit, com era previsible.
Incentiu superior
«L’augment del cost de les hipoteques a tipus variable va incrementar els incentius a l’amortització anticipada, cosa que es va veure reforçada pel fet que amb prou feines hagués augmentat la remuneració d’alguns actius líquids, com els dipòsits», explicava el mateix Banc d’Espanya en un informe recent. En l’entorn de tipus ultrabaixos previ al 2022, així, finançar-se resultava molt barat i tenia sentit econòmic endeutar-se en lloc d’estalviar. A partir de l’any passat, en canvi, les quotes dels crèdits es van disparar sense que els tipus dels dipòsits fessin el mateix, de manera que tenia més sentit desendeutar-se. El tipus mitjà de la cartera hipotecària de la banca va passar de l’1,1% del gener del 2022 al 2,13% al desembre i al 3,19% del juny passat, mentre que l’interès dels nous dipòsits va avançar del 0,06 % al 0,72% i al 2,21%, respectivament.
El ritme més gran de repagaments de les llars respon al fet que amortitzar anticipadament la hipoteca permet reduir la quota (amb la qual cosa es paga menys al mes) o retallar el termini de venciment del crèdit (amb la qual cosa a la llarga s’abonen menys interessos). En conseqüència, com apuntava el Banc d’Espanya en el seu informe, les famílies han destinat una part creixent, encara que reduïda, de l’estalvi extraordinari que van acumular durant la pandèmia a repagar els crèdits abans d’hora: en una quantia equivalent a l’1,3% de la seva renda bruta disponible i de forma creixent des del 2021 i, sobretot, el 2022.
Des del tancament del 2014, les llars han amortitzat cada trimestre una mitjana del 2,1% del deute entre pagaments regulars i anticipats. L’any passat, i principalment per les amortitzacions avançades, el ritme es va accelerar des del 2,3% del primer trimestre (uns 11.500 milions abonats) fins al 3,2% del darrer (16.090 milions), percentatge que es va repetir entre el gener i el març del 2023 (16.100 milions).
Menor cartera hipotecària
Les famílies van destinar el 2022 uns 54.700 milions a amortitzar les seves hipoteques, una quantitat superior al nou finançament per a la compra d’habitatge concedit per les entitats (uns 54.000 milions). En conseqüència, la cartera hipotecària de la banca es va començar a reduir fa només un any. I a un ritme creixent: el segon semestre de l’any passat va baixar en 3.838 milions, mentre que entre el gener i el març d’aquest any es va reduir en 5.711 milions, fins als 493.705 milions d’euros.