Els habitatges acabats a Girona es desplomen més d’un 80% des del 2007
Diari de Girona. Un estudi afirma que Catalunya ha de multiplicar per 17 la construcció de pisos protegits per cobrir la seva demanda
La distància «enorme» entre el ritme actual de construcció i les necessitats reals de la població implica que a Catalunya s’haurien d’estar construint 2,7 vegades més habitatges dels quals es lliuren cada any.
Així ho reflecteix un estudi elaborat per la càtedra «Habitatge i futur» d’APCE-UPF (Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya-Universitat Pompeu Fabra), que eleva a 25.000 unitats les necessitats de nova obra a l’any, davant dels 11.500 habitatges que s’inicien anualment a Catalunya i els 9.000 que s’acaben.
El mercat immobiliari gironí ha vist com s’han desplomat els habitatges acabats des de l’esclat de la bombolla immobiliària. Des del 2007 fins al 2023, els pisos de nova construcció finalitzats a la província han baixat més d’un 80%, segons dades de l’estudi. En concret, exposa que l’any 2007 a Girona s’acabaven de mitjana uns 20 habitatges per cada 1.000 habitants, l’any passat aquesta xifra es va situar en uns tres pisos, una dada que es manté pràcticament invariable en l’última dècada. Segons l’estudi, les comarques gironines són la segona demarcació amb més moviment pel que fa a la construcció d’habitatges en l’última dècada, només per darrere de l’àmbit metropolità. Entre el 2014 i el 2023 a Girona s’han començat a construir de mitjana 1.159 pisos a l’any i se n’han acabat 1.055.
En canvi, tot i que el preu del metre quadrat d’aquests habitatges d’obra nova construïts es troba al voltant d’un 12% per sota de l’assolit en el moment àlgid de la bombolla immobiliària, aquests sí que han escalat en l’última dècada, prop d’un 30%.
L’informe centra gran part del seu contingut en l’habitatge protegit. L’estudi assenyala que durant el període 2013-2023 el 34% dels 13.320 habitatges protegits construïts van estar impulsats per l’Incasòl i altres promotors públics, mentre que el 66% ho van ser per promotors privats (amb o sense ànim de lucre), segons recull EFE.
De fet, quan el 2013 es va extingir el pla d’habitatge de l’Estat, dins del paquet de retallades que va imposar el Govern del moment, la construcció de pisos de protecció oficial va caure en picat a tot Espanya. I Catalunya no va ser una excepció, malgrat que la Generalitat sí que va mantenir les seves aportacions. «El ritme d’edificació d’aquest tipus d’habitatges va decaure un 75%. Mentre abans es construïen a un ritme mitjà d’uns 5.000 pisos protegits anuals, en l’última dècada s’han fet una mitjana de 1.200», afirma l’economista Agustí Jover, coautor de l’estudi. Per revertir la situació i donar resposta a les necessitats de pisos socials dels pròxims 14 anys, fins al 2037, haurien d’estar sortint al mercat una mitjana de 20.866 habitatges cada any. O el que és el mateix, s’hauria de multiplicar per 17,5 la producció actual, conclou el document.
Els autors de l’informe sostenen que «qualsevol gran salt» per incrementar el parc d’habitatge protegit haurà de comptar amb la participació de la iniciativa privada, «donades les limitacions del sector públic per promoure i afrontar nous plans d’inversió«, encara que «sempre de la mà de les administracions públiques», recalquen.
Més de 4.800 inscrits a Girona
L’any passat es va tancar amb un total de 92.775 persones inscrites per optar a un habitatge de protecció oficial, d’aquestes més de 4.800 amb residència a les comarques gironines. A la demarcació els inscrits han crescut un 30% en un any.
El pla d’habitatge públic presentat fa un mes pel president de la Generalitat, Salvador Illa, és un bon pas per començar, consideren tant els redactors de l’estudi com Xavier Vilajoana, president d’APCE, que agrupa els promotors i constructors catalans .«Si cal buscar-ne algun, però, creiem que caldria haver acompanyat el pla amb un programa financer», objecta Miquel Morell, també economista i un altre dels coautors de l’anàlisi, juntament amb Nil Ragàs.
Actualment, a la província hi ha diversos projectes per incrementar el parc públic d’habitatge, com per exemple a Domeny o Can Gibert a Girona ciutat. A Blanes, fa unes setmanes, l’Ajuntament va lliurar a la Generalitat un dossier elaborat pel departament d’Urbanisme i Enginyeria municipal, on s’especificaven els solars de titularitat municipal que podrien cedir-se per construir-hi habitatge social.
Sigui com sigui, Morell va instar ahir durant la presentació de l’estudi a actuar com més aviat millor «per terra, mar i aire». «Sabem que el pla del Govern implica accelerar el ritme a uns 7.000 pisos anuals, cosa que ens situa encara lluny dels 20.800 necessaris», va advertir Jover. «El que és clar és que cal comptar amb el sector privat per aconseguir-ho», va afegir per la seva banda Morell.
«El problema no és la falta de sòl, que n’hi ha, sinó com està distribuït aquest sòl, si es troba allà on fa més falta», va assenyalar l’economista de la consultora Promoacsa. De fet, segons les dades de la mateixa Generalitat, al registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial hi havia el 2023 un total de 92.775 persones inscrites, de les quals 73.772 es trobaven a la zona metropolitana de Barcelona. En aquest àmbit territorial, la disponibilitat de pisos era de 52.626 unitats, fet que suposa una ràtio de 0,71 habitatges per petició. A l’altre extrem, a les Terres de l’Ebre, la disponibilitat era de 27,05 pisos per família.
Revisar l’IVA
«Necessitem planificacions urbanístiques més flexibles, després que hagi quedat demostrat que el sistema del 30% de reserva que s’ha implantat a Barcelona no ha funcionat», va prosseguir Vilajoana, que va lamentar que el model s’estigui estenent ara cap a altres municipis catalans. L’impuls a l’habitatge social passa per l’adopció de mesures com ara «la reducció de l’IVA per als constructors, la rebaixa dels cànons que s’han de pagar com el de drets de superfície o la millora dels crèdits de l’Institut Català de Finances, l’ICF, que ara tenen un interès del 2,95%», va proposar el president de l’APCE.