Els fons d’inversió, en màxims històrics
Diari de Girona. Les comissions i la rendibilitat que estan obtenint expliquen l’estratègia comercial dels bancs a l’hora de col·locar aquest producte.
El producte estrella de l’estalvi a Espanya no passa pel seu millor moment. Els grans bancs, de moment, no han volgut entrar a la guerra per la remuneració del capital després d’anys d’abundant liquiditat per part del Banc Central Europeu.
Les entitats estan promovent entre els seus clients altres productes com els fons d’inversió i viuen un moment dolç gràcies a la pujada del tipus d’interès, que augmenta al marge d’interessos, dispara el benefici i encareix les hipoteques. A més, el creixement de l’economia i la bona marxa de l’ocupació allunya el perill de què la taxa de morositat s’incrementi a curt termini.
«Els bancs no tenen cap incentiu per pagar. Si veus el nivell de préstecs sobre dipòsits que hi ha, tenen més dipòsits que préstecs, l’accés al mercat per finançar-se continua sent molt bo i no tenen cap al·licient per pagar», comenta José Ramón Iturriaga, gestor de fons d’Abante Assessors.
Tanmateix, això no sempre ha sigut igual. L’última vegada que els tipus d’interès a l’eurozona van arribar al 4% els grans bancs van arribar a oferir fins a un interès de l’11% en dipòsits. Openbank, la filial digital del Banc Santander, oferia aquesta quantitat l’estiu del 2007 i Bankinter fins a un 10%.
Amb tot això, els dipòsits acumulen un patrimoni de 983.000 milions, segons les últimes dades del Banc d’Espanya a tancament d’abril. En els quatre primers mesos de l’any han perdut un 1,96%, ja que van acabar l’any amb la xifra rècord d’1.003.388 milions. Aquesta quantitat representa el nivell més gran registrat de la sèrie històrica que publica el Banc d’Espanya des de desembre de 1989.
La lleu fuga de dipòsits es deu, segons apunten els experts, a l’estratègia de dirigir patrimoni cap a altres productes com els fons d’inversió i anar amortitzant hipoteques amb un Euríbor que no dona treva: se situen en el 4,11%, màxims des de finals de 2008. En el primer trimestre, el Banc Santander va reconèixer una fuga de 20.000 milions en els seus dipòsits que atribuïa a la caiguda dels fons d’empreses corporatives.
«El que hem vist en aquests resultats són sortides de dipòsits que
Segons la CNMV, els fons d’inversió han guanyat 200.000 inversors en només un trimestre
han anat en un percentatge molt important a tornar a pagar anticipadament hipoteques, que és quelcom molt habitual a Espanya quan pugen el tipus d’interès, i una altra a productes de fora de balanç de les mateixes entitats bancàries que entren per una altra línia del compte de resultats que són les comissions», remarca Iturriaga.
Les comissions i la gran rendibilitat dels fons expliquen l’estratègia comercial dels bancs a l’hora de col·locar aquest producte que s’ha convertit en un dels més atractius a nivell fiscal. El patrimoni d’aquests productes financers arriben a màxims històrics.
A tancament de maig, els fons van tornar a elevar el seu volum de patrimoni en 2.000 milions (0,6%), permetent que se situa per sobre els 328.000 milions d’euros. En el conjunt de l’any el patrimoni s’incrementa a 26.000 milions d’euros respecte de les finals de 2022 (8,5%), segons recull la patronal Inverco.
«Els perfil més conservadors van registrar novament augments patrimonials continuant d’aquesta manera la tendència registrada des de principis d’any. Així, en termes absoluts, els Fons de Renda Fixa, amb un increment de 1.263 milions van liderar el rànquing de creixements patrimonials per categoria -12.002 milions d’euros a l’any- a causa exclusivament dels fluxos d’entrada registrats» comenten des d’Inverco.
L’estalviador conservador troba en els fons de renda fixa l’alternativa remunerada als dipòsits, mentre que a la banca no li fa falta destinar fons a la captació de capital. Els pocs fons que remuneren no són una competència per la gran banca que, de moment, no vol obrir l’aixeta a pesar de la pressió dels últims dies de Govern i reguladors.
Els fons d’inversió espanyols van tancar el primer trimestre de 2023 amb un total de 16,3 milions de partícips, la qual cosa suposa un augment de 200.000 persones respecte a les dades del tancament del trimestre anterior, segons les estadístiques que ha difós aquest dilluns la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
Si es tenen en compte la totalitat d’institucions d’inversió col·lectiva (IIC) financeres d’Espanya, el número de participis es va elevar en 181.000 persones, a causa de la caiguda de partícips en societats d’inversió. Del seu costat, els inversors en IIC estrangeres comercialitzades a Espanya es van elevar en 183.000 persones, fins a un total de gairebé 6,6 milions de partícips.
Respecte al patrimoni gestionat, en les IIC nacionals es va situar al tancament del primer trimestre en 347.787 milions d’euros, un 4,77% més que en els tres mesos anteriors. Les entitats estrangeres van elevar un 4,92% el seu patrimoni, fins a 210.956 milions d’euros.