Els fixos discontinus suposen el 45% de la contractació a Girona
Diari de Girona. Aquest tipus de contracte han substituït els temporals d’obra i servei des de l’entrada en vigor de la nova reforma laboral.
La figura del contracte fix discontinu s’ha convertit en l’epicentre de la polèmica sobre l’evolució del mercat de treball. Una tipologia de contracte que fins ara era residual i que els últims mesos ha proliferat, ja que és una de les principals figures estrella de la reforma laboral pactada entre el Govern de coalició, patronal i sindicats. Aquests la van fer pujar com a alternativa per reduir els alts nivells de temporalitat que han llastat des de fa dècades la qualitat de l’ocupació. Una fórmula amb més garantia per al treballador que un mer contracte eventual, però que no té les mateixes condicions que un contracte indefinit a temps complet, ja que durant part de la setmana o any aquest treballador roman inactiu. Per això el concepte fix i discontinu.
Més d’un any després de l’entrada en vigor d’aquesta reforma, els contractes fixos discontinus a Catalunya es van reforçar per substituir els temporals d’obra i servei, que el mes passat representaven el 40% de la contractació a les demarcacions més petites. En concret, a la demarcació de Girona aquests contractes representen el 45,3% del total. Des del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, apunten que no han detectat conflictes derivats d’aquesta modalitat de contractació.
Què és un fix discontinu?
La figura del fix discontinu no és nova i existeix a l’ordenament laboral espanyol des de fa dècades. «El contracte per temps indefinit fix discontinu es concertarà per dur a terme treballs de naturalesa estacional o vinculats a activitats productives de temporada, o per al desenvolupament dels que no tinguin aquesta naturalesa, però que, sent de prestació intermitent, tinguin períodes d’execució certs, determinats o indeterminats», recull l’article 16 de l’Estatut dels Treballadors.
Tot i això, la reforma laboral pactada entre el Govern, la patronal i els sindicats limita la contractació temporal i pretén redirigir part d’aquesta ocupació cap a la figura del fix discontinu. Per situarne la dimensió, en els cinc mesos que porta en vigor la reforma laboral s’han signat a Espanya un total de 683.300 contractes d’aquest tipus, segons dades públiques del SEPE. En el mateix període del 2019 se’n van signar 98.026, és a dir, set vegades menys.
Pel que fa a l’atur, un fix discontinu no pot comptar com a aturat mentre tinguin un contracte fix discontinu, ja que està lligat formalment a una empresa. I només computarà com a aturat si aquesta empresa considera que no necessitarà més els seus serveis i l’acomiada, pagant-li la indemnització pertinent.
El mètode per comptabilitzar aturats no ha variat des del 1996, quan s’inicia la sèrie estadística del Sepe i la Seguretat Social. De fet, la metodologia de càlcul s’estableix en una ordre del 1985 i que no s’ha modificat des de llavors ni per governs del PSOE ni del PP.
En aquest sentit, l’acusació del PP que el Govern «maquilla» les dades de l’atur com que no computen com a desocupats els fixos discontinus no té base estadística, ja que mai no han comptat com a aturats i la nova reforma laboral no ha introduït canvis respecte a aquest fet.
L’origen de la polèmica té la seva arrel en la popularització actual d’aquesta fórmula, que fins ara era molt residual i que ara està moderadament estesa. El principal focus d’opacitat és que ara no hi ha un registre oficial en què es puguin consultar quantes de les persones empleades amb un contracte fix discontinu estan actives i quantes inactives.
En aquest sentit, la pujada dels fixos discontinus pot incidir, indirectament, en les dades d’atur. Molts treballadors que avui tenen aquest contracte abans eren treballadors temporals. L’empresa, per exemple, els feia un contracte de tres mesos per cobrir la campanya d’estiu i quan aquesta acabava se n’anaven al carrer i passaven a computar com a aturats. Amb la popularització del fix discontinu, aquesta mateixa persona no computarà com a aturat, ja que continuarà vinculat -passivament- a l’empresa. Però si no treballa, tampoc no figurarà com a empleat. Això li garanteix més drets com la garantia de tornar a ser anomenat ell i no una altra, poder acollir-se a un ERTO o més indemnització en cas de comiat, entre d’altres.
En definitiva, atribuir l’actual baixada de la desocupació a aquest canvi normatiu té ara mateix menys incidència sobre les dades que mai, ja que les empreses que han acabat de contractar un fix discontinu ho han fet perquè treballi ara i la quantitat d’aquests que estigui inoperatiu totalment serà residual. Per exemple, a Catalunya, de totes les persones que han deixat d’estar inscrites a l’atur el maig, el 72% va ser t perquè van trobar una feina.
No hi ha un registre oficial per consultar quants empleats fixos discontinus estan actius i quants inactius.