Els experts volen una reforma de la renda garantida ràpida i “més agosarada”
El Periódico. Especialistes en garanties d’ingressos consideren urgent que l’ajuda també s’ampliï als treballadors pobres. El Govern preveu implementar els canvis en dues fases, amb l’horitzó al 2027
Necessària, fins i tot urgent, malgrat que també proposen que sigui una mica més agosarada. Així valoren tres experts en garantia d’ingressos la nova reforma de la llei de la renda garantida de ciutadania (RGC) que planteja el Govern de Salvador Illa. Tots aplaudeixen que els treballadors amb sous més baixos rebin ajudes públiques per arribar a final de mes. “Està bé, és un bon inici i esperem que s’apliqui ràpid, tot i que podria ser més agosarada”, opina Manuel Aguilar, investigador de la Universitat de Barcelona (UB). Lluís Torrens, economista expert en innovació social i exsecretari general de Drets Socials, assenyala alguns detalls que podrien ser millorables. El més crític, Sixte Garganté, investigador en dret del treball de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i membre del grup promotor de la primera llei de la renda garantida, la considera “una regressió” que a més podria ser “antiestatutària”.
En una primera fase, la Generalitat vol complementar els sous dels que estiguin cobrant la renda i trobin una feina. Després, el 2027 segons els càlculs de la Conselleria de Drets Socials, podran demanar-la les persones que ja estiguin treballant, tot i que la reforma de la llei ho deixa en mans de la regulació que vulgui fer el Govern. “Ho entenc perquè pot suposar una vicissitud pressupostària”, afirma Aguilar, tot i que des del seu punt de vista hi haurien d’accedir de manera immediata. Garganté, en canvi, ho critica durament. “És una cosa que ha de regular la llei. Ho diu l’Estatut d’Autonomia. No es pot treure la sobirania del Parlament en aquest tema”, es lamenta.
Tots tres estan d’acord amb el complement a l’activació que la conselleria està dissenyant, tot i que la llei no en concreta la quantitat. Aguilar recorda que, a Alemanya, les feines per menys de 400 euros al mes no es tenen en compte per a qui cobra aquestes prestacions. A Torrents no li agrada que aquest complement sigui de tan sols un any. “No té sentit: en un any no canviarà la seva situació i no trobaran una feina més bona. Aquesta mesura ha de ser permanent fins que la seva situació canviï i cobrin més. Quan passi l’any deixaran la feina. No es quedaran treballant per menys diners. Els obliguem a viure de la paga”, apunta Torrens. Garganté recorda que el País Basc ha fet indefinit aquest complement, que abans era de tres anys.
Els experts també aplaudeixen que les quanties de la RGC creixin, però recorden que els imports encara són lluny del llindar de la pobresa. “¿Es pot sobreviure a Catalunya amb 778 euros? Amb el problema de la vivenda, a l’àrea metropolitana de Barcelona sabem que no”, apunta Torrens. “Depenent de si tenen vivenda o no, les quanties de la prestació són inviables”, afegeix Aguilar. Proposen que no es tinguin en compte les ajudes al pagament del lloguer, tot i que la reforma estipula un límit del 30%. Garganté, al seu torn, aplaudeix la millora de les quanties per a les famílies amb cinc o més membres. “Per fi aquestes famílies es col·locaran per sobre del llindar de la pobresa severa”.
Els investigadors apunten que perquè Catalunya s’equipari al model basc no s’hauria de tenir compte, en el cas dels migrants, si tenen permís de residència, sobretot a les llars on hi ha menors. “A Euskadi només demanen que estiguin empadronats. Igual que els financem la sanitat i l’escola pública, ens hem de fer càrrec dels ingressos a la seva llar. L’interès superior del menor és més important que el seu origen o situació documental”, assenyala Aguilar.