Els desafiaments del futur, a debat
Diari de Girona. Prensa Ibérica presenta a Madrid la trobada econòmica i social que acollirà València els pròxims dies 26 i 27 de juny. El CEPO del grup, Aitor Moll, assegura que “les comunitats del fòrum són ja un pol d’atracció”.
El CEO del grup Prensa Ibérica, Aitor Moll, va destacar ahir que les comunitats del Fòrum Mediterrani «són ja un gran pol d’atracció econòmica, social i cultural». Es referia Moll a Catalunya, País Valencià, Regió de Múrcia, Andalusia i Balears, les autonomies que sumen els seus esforços per fer aquest esdeveniment. Així ho va expressar durant la presentació de la primera edició del Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, organitzat pel grup Prensa Ibérica en col·laboració amb la Fundació La Caixa, que tindrà lloc a València els dies 26 i 27 de juny. Amb aquesta iniciativa i durant la celebració del seu 45è aniversari, Prensa Ibérica vol reafirmar el seu lideratge informatiu en un àmbit geogràfic on edita 10 diaris generalistes: El Periódico, Diari de Girona, Regió 7 (Manresa), Diario de Mallorca,
Diario de Ibiza, El Periódico Mediterráneo (Castelló), LevanteEMV (València), Información (Alacant), La Opinión de Murcia i La Opinión de Málaga, a més del diari esportiu Sport i els setmanaris L’Empordà i Mallorca Zeitung.
Per a Moll, «són territoris històricament prioritaris per al nostre grup», per això el grup compta amb 14 diaris que són referents en les seves respectives regions. El CEO de Prensa Ibérica va recordar que l’arc mediterrani aglutina més del 40% de la població espanyola i representa l’àrea geogràfica amb més aportació a l’economia d’Espanya, a prop del 40%. En aquestes comunitats autònomes es localitzen quatre dels cinc aeroports amb més nombre de passatgers i els quatre ports amb més tràfic de mercaderies a Espanya.
L’objectiu del Fòrum és crear un «diàleg que sigui constructiu i obert a tota la societat» que permeti reflexionar sobre les necessitats i oportunitats estratègiques que, especialment en clau econòmica, marquin l’agenda de l’arc mediterrani durant els pròxims anys. Per a això, es desenvoluparan vuit Consells que hauran d’aprofundir en la identificació d’oportunitats en vuit camps diferents que expliquin el futur d’aquesta regió, des de la mobilitat i l’energia fins al turisme i l’aigua. «Ens sentim profundament identificats amb els ciutadans d’aquestes cinc comunitats», va assenyalar Moll.
L’esdeveniment sorgeix d’una pregunta inicial: Què passa amb el Mediterrani a Espanya? Les dotze províncies que formen part d’aquesta regió compten amb dotze empreses amb una facturació superior a 1.000 milions d’euros. Aquí es troben fabricants de plantes de grans companyies multinacionals, com Ford a Almussafes, Repsol a Tarragona i Cartagena i Medgaz a Almeria, però també 26 centres universitaris a les províncies mediterrànies i més d’una desena d’escoles de negoci independents. «El Mediterrani és el motor de l’economia espanyola», va destacar per part seva el director d’Informació Econòmica de Prensa Ibérica, Martí Saballs.
Diverses personalitats
En el Fòrum del Mediterrani hi haurà personalitats com la presidenta del Banc Europeu d’Inversions, Nadia Calviño, l’economista italiana Mariana Mazzucato, l’historiògraf Robert D. Kaplan i l’expert en aigua Gunter Pauli. Cada un dels temes que es debatran i analitzaran pels vuit Consells locals del Fòrum es reparteixen entre els diferents mitjans de la regió del grup Prensa Ibérica.
La Opinión de Málaga s’encarregarà del tema de l’aigua, on “no busquem respostes identitàries, creiem fermament que la tecnologia és clau per solucionar el problema de l’aigua”; Información parlarà de nova energia per a la indústria; Diario de Mallorca del turisme i canvi climàtic; El Periódico Mediterráneo dels reptes immobiliaris; Levante-EMV de les xarxes per a la mobilitat; La Opinión de Málaga de la ciutat mediterrània del futur i El Periódico de l’economia blava. “És una il·lusió que traspassa fronteres, vertebradora de territori i exemplar” va assenyalar Martí Saballs.
Més enllà de l’economia i de les empreses, el Fòrum tracta de valors. “Espero que no surfegem pel Mediterrani, sinó que ens hi submergim”, va afirmar el director de Relacions Institucionals i Comunicació de la Fundació La Caixa, Sergi Loughney. “Hem de sentir la força de l’aigua del Mediterrani”, va afegir, perquè la base d’aquests diàlegs és “intentar fer un gran espectre de tot el que està passant en el Mediterrani”. I per a això és essencial que hi hagi “tantes empreses en aquest projecte i administracions de diferents colors com sigui possible per impulsar projectes diferents, parlar de societat i de persones”.
Un context d’incertesa
Projecte. Els diàlegs del Fòrum defensen el paper de la premsa «com un actor capaç de crear temàtiques que es posicionin a l’agenda i que acabin generant polítiques públiques», assegura la professora Astrid Barrio.
La professora titular de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat de València i membre del Consell Editorial d’El Periódico, Astrid Barrio, va recalcar ahir que el Fòrum del Mediterrani «és un projecte que mira de repensar algunes qüestions en un context de cada vegada més incertesa». Barrio va destacar «la necessitat de reivindicar la força del Mediterrani» i va defensar el paper que ha de desenvolupar la premsa «com un actor capaç de crear temàtiques que es posicionin a l’agenda i que acabin generant polítiques públiques», tal com volen aconseguir els diàlegs del Fòrum.
La professora va recordar que aquest esdeveniment «implica l’aparició des de la societat civil d’acord amb alguns actors de naturales privada que impulsa la col·laboració des d’un espai físic» i també des del punt de vista polític que fins ara no ha trobat un espai de col·laboració com aquest. «Cal agrair que pugui convertir-se en un mirall o que generi un efecte contagi», va expressar.
En la seva intervenció, va reiterar que el Mediterrani «és el mar interior per excel·lència», per això la iniciativa del Fòrum mira de determinar quines són les problemàtiques prioritàries en alguns d’aquests «mars» que componen el Mediterrani. De totes elles, Barrio va assenyalar la qüestió de la seguretat, entesa com a seguretat alimentària, accés a l’energia i a la capacitat que pot tenir la societat civil i les entitats per fer el seu treball, com la més destacada «perquè en el fons d’aquesta seguretat dependran l’èxit que puguin tenir totes les iniciatives i propostes que puguin sorgir en aquest Fòrum dedicat al debat».
Barrio va assegurar que existeix una fractura entre els països del nord i del sud que són banyats pel Mediterrani: al nord trobem estructures polítiques «sòlides, amb algunes excepcions», però al Nord de l’Àfrica hi ha Estats democràtics, autoritaris, fallits i «cada vegada més ens trobem Estats que es comporten de manera canalla» perquè utilitzen la immigració com a arma política. Per aquestes raons, Barrio va recalcar que «existeix una gran oportunitat» perquè la iniciativa de Prensa Ibérica «serveixi per cridar l’atenció sobre el vigor de la societat civil, però també perquè les institucions assumeixin les seves prioritats».
Per a la directora de Diario de Mallorca a més de directora del Consell de les Balears, Marisa Goñi, totes aquestes veus del Fòrum permeten donar una «visió del Mediterrani». «Hem fet una mirada transversal sobre el territori i sobre el contingut i els interessos que hi ha allà», va assenyalar. En el cas del Consell de les Balears, responsable del turisme i del canvi climàtic, s’ha pogut comptar amb catedràtics de Vigo, arquitectes i consorcis de Catalunya i altres experts associats al sector. Diario de Mallorca ha tingut en compte l’Acord de Glasgow del canvi climàtic per dirigir vuit grups en els quals s’han inclòs temàtiques com la regeneració o la col·laboració publicoprivada.
El document final es presentarà al costat dels altres set en el Fòrum del Mediterrani a València.
La iniciativa del Fòrum del Mediterrani mira de determinar les problemàtiques d’aquests «mars»