Blog

A l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona, on actualment ofereixen tres titulacions de Grau Superior, no han aconseguit cobrir més del 50% de les places en cap de les tres formacions. El cicle formatiu batejat amb el nom de «Gestió d’allotjaments turístics» ha estat el que ha registrat una major demanda, tot i que només ha aconseguit completar la meitat de la seva capacitat (amb 15 estudiants matriculats de les 30 places disponibles). En el cas de la titulació «Guia, informació i assistència turístiques’», l’aforament baixa fins al 47%, amb 7 alumnes inscrits per a 15 places ofertes. Per la seva banda, el cicle formatiu «Agència de viatges i gestió d’esdeveniments» compta amb un 30% d’ocupació, amb només 9 de les 30 cadires plenes. De fet, es tracta d’una radiografia similar a la de l’institut Baix Empordà de Palafrugell, que actualment ofereix un cicle formatiu de Grau Superior de «Gestió d’allotjaments turístics». I és que de les 30 places disponibles, només n’han aconseguit cobrir 10, és a dir, un 33% de la seva capacitat. Però tot i que encara estan oberts a rebre inscripcions procedents de la matrícula lliure (on al llarg dels propers dies hi podran optar persones que no havien formalitzat la preinscripció als estudis de FP dins del termini establert), el director del centre educatiu, Joan Borromeo, preveu que «com a molt aconseguirem cobrir 15 de les 30 places disponibles».

Una realitat que, assegura Borromeo, amenaça amb fer desaparèixer aquestes titulacions. «Tenim molta por a veure’ns obligats a tancar algun d’aquests estudis per falta d’alumnes», lamenta. Un escenari que, augura, deixaria al sector turístic «greument perjudicat». Tot i això, s’aferra a l’optimisme. «No podem deixar que això passi, i encara menys quan som a la Costa Brava», sentencia. Per això, reclama una solució «immediata» per a «revertir» la situació. Per la seva banda, el director de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona, Jordi Garcia, fa una crida a posar totes les cartes sobre la taula per a «reorganitzar» els estudis de Formació Professional. I proposa fer-ho aquest any mateix. En aquest sentit, reclama «centralitzar tota l’oferta dels estudis relacionats amb el sector turístic, així com també de molts altres Graus Superiors, en un únic centre per a racionalitzar els recursos i concentrar l’especialització». Un escenari que, segons Garcia, permetria «deixar de patir per si ara haurà de tancar un centre o haurà d’abaixar la persiana l’altre». De fet, actualment l’oferta està molt escampada territorialment i s’imparteixen cicles formatius relacionats amb el sector turístic en cinc municipis de les comarques gironines: Palafrugell, Girona, Lloret de Mar, Figueres i Ripoll. I és que fins ara, assegura, «tenim aules desvestides i això està suposant un cost enorme», assegura Garcia.

Pel que fa a les causes de la davallada de matrícules en els cicles formatius del ram turístic (fa només uns anys aquestes titulacions aconseguien cobrir el 70% de les places disponibles), les direccions apunten que els motius són «múltiples». Segons el director de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona, una de les principals causes que ha contribuït a desencadenar aquest escenari derrotista és la «competència que acabem generant» entre l’oferta de titulacions universitàries (la Universitat de Girona ofereix el Grau en Turisme) i la dels cicles formatius. D’altra banda, també apunta a la «inestabilitat laboral» derivada de l’estacionalitat del sector i, en el cas de les agències de viatges, després que moltes hagin hagut d’abaixar la persiana, sosté que els estudiants no hi veuen opcions de futur. A més, també assegura que és un sector amb un fort intrusisme laboral. «Un hotel acabarà contractant qualsevol persona que hagi estudiat idiomes per a estar a la recepció o, en el cas dels guies turístics, existeixen moltes altres vies per a obtenir el carnet oficial», lamenta.

Dignificar el sector

Amb tot, Garcia reclama que la formació sigui un «requisit imprescindible per a poder treballar al sector» i exigeix que les empreses «donin valor a la formació». Això, assegura, «dignificaria molt la professió» i permetria «remuntar». Una situació que també s’ha agreujat arran de la pandèmia, que durant dos anys ha canviat les regles del joc. Un període on el sector va haver de tancar i «molta gent va fer el salt en altres sectors i ara s’hi ha quedat perquè hi han trobat millors condicions horàries i sovint també salarials». A més, el director de l’institut Baix Empordà afegeix que «algunes persones que han treballat en el sector poden haver patit sobreexplotació derivada de l’estacionalitat i després no ho recomanen» i apunta a un «canvi de mentalitat entre les noves generacions, que prioritzen tenir més temps lliure fora de la jornada laboral». A més, segons Borromeo, també cal «treballar les vocacions» per a atraure l’interès dels estudiants. «Els talents shows televisius van disparar l’interès pels estudis culinaris, però en aquest sentit no hi ha res que faci que els joves tinguin un gran interès en treballar en el sector turístic», lamenta.

Una feina «pont»

A més, Garcia reconeix que, per alguns, el sector és només una feina «pont». «Treballen una temporada, fan calaix i després ja no hi tornen», assegura. I això passa, lamenta, «perquè no hi ha requisits de formació per a poder-hi treballar».

Direcció de cuina i pastisseria, els estudis que atrauen més vocacions

Tot i la davallada de la demanda dels cicles formatius relacionats amb el sector turístic, l’allau de matrícules als estudis culinaris reafirma que el món gastronòmic està passant per un dels seus millors moments, amb xifres que revaliden un relleu generacional als fogons i un interès inqüestionable.

Un exemple és l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona, on han aconseguit un 100% d’ocupació als cicles formatius de Cuina i Pastisseria, que oferien 90 i 32 places respectivament. Un sector que, segons el director de l’equipament, Jordi Garcia, compta amb una salut de ferro i amb un nivell de vocacions que continua «a l’alça». Fins i tot, s’atreveix a afirmar que «si ens permetessin ampliar la capacitat d’aquests estudis, aconseguiríem cobrir totes les places disponibles».

Per la seva banda, a l’institut Baix Empordà de Palafrugell, el cicle formatiu de Grau Superior de Direcció de Cuina compta amb 25 de les 30 places cobertes, xifra que representa un 83% d’ocupació. Tot i això, el director del centre, Joan Borromeo, assegura que «fa uns anys hi havia llista d’espera de fins a 30 alumnes més de la capacitat que podíem oferir», arribant a les 60 preinscripcions per 30 places. Tot i això, celebra que «aquest any tornarem a omplir els estudis».