Els cellers de la DO Empordà facturen 40 milions d'euros | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

Els cellers de la DO Empordà facturen 40 milions d’euros

  |   Novetats

Diari de Girona. El sector del vi empordanès està format per 41 empreses i prop de 1.300 treballadors i la meitat de les vendes es fan a les comarques gironines.

Els cellers de la DO Empordà facturen 40 milions d’euros anuals, segons indiquen les dades aportades en l’actualització de l’estudi «La cadena de valor vitivinícola a Catalunya», elaborat per ACCIÓ -l’agència per la competitivitat de l’empresa la Generalitat. En l’informe, que radiografia l’estat de salut del conjunt de les empreses i organitzacions que desenvolupen una activitat relacionada amb el cultiu i la cura de la vinya s’especifica que les dades econòmiques aportades són de l’últim any en què estaven disponibles, majoritàriament del 2022.

En el mateix estudi, fet públic aquesta setmana, també es concreta que la DO Empordà, que compta amb 2.000 hectàrees de vinyes i 298 treballadors, està formada per 41 empreses. D’entre aquestes, les de major dimensió són Perelada , Grup Oliveda, Empordàlia, Espelt, Garriguella, BMark, Espolla, Mas Llunes, De Buscaró i Roig Parals..

Dins el conjunt de negocis vinícoles empordanesos, dos són cooperatives, 36 no ho són i la resta, tres, són autònoms. D’altra banda, el 78% de les empreses son micro i majors de 10 anys, mentre que el 54% són exportadores i el 76% realitzen activitats relacionades amb l’enoturisme.

Rècord en venta d’ampolles

Segons les últimes dades facilitades per la pròpia Denominació d’Origen, el 2002, per primera vegada es van vendre més de 6 milions d’ampolles. Concretament, van comercialitzar 6.017.362 ampolle.

En la mateixa línia, van indicar que, segons les últimes xifres, el mercat gironí va concentrar la majoria de les vendes de la denominació amb el 50,4% de total, un percentatge molt similar respecte al 2021. De la mateixa manera, de l’exercici del 2022, van destacar especialment l’augment de vendes a la resta de Catalunya, amb el 23,4% del total davant del 20% de l’exercici del 2021.

Aquest increment, van indicar, es va concentrar principalment a les comarques de Barcelona, on el Consell Regulador de la denominació i els cellers empordanesos van dur a terme una campanya de promoció per donar a conèixer els seus vins a través de diverses accions comercials.

En la mateixa línia, la DO Empordà explicava que, segons les dades d’aquell moment, la venda directa al celler va representar el 16,2% del total, mentre que les ampolles comercialitzades a l’Estat espanyol van suposar el 3,4% de tot el negoci. Finalment, les exportacions es van situar en el 6,6%, un percentatge una mica inferior respecte a l’any 2021, que era del 8%. Els cellers empordanesos van exportar 383.146 ampolles a una quarantena de països, principalment a Suïssa, Alemanya, els Estats Units, Bèlgica, la Xina, Països Baixos, França o el Regne Unit.

Per tipologia de vi, el negre va ser la varietat més venuda amb 3,4 milions d’ampolles, seguit pels vins blancs amb 1,7 milions d’ampolles; els rosats, amb 642.425 ampolles; i, finalment, els vins dolços amb 99.088 ampolles.

El sector a Catalunya

Segons les dades aportades per l’estudi de la Generalitat, el sector del vi i el cava va generar un volum de negoci de 3.267 milions d’euros anuals a Catalunya, l’equivalent a l’1,2% del PIB. Concretament, dins l’àmbit de les 12 DO catalanes, les que han generat més facturació són, en primer lloc, la DO Catalunya, amb 1.384 milions d’euros, seguida per la DO Cava, amb 1.168 milions, i la DO Costers del Segre, amb 1.296.

D’altra banda, l’informe mostra que hi ha 1.384 empreses que es dediquen al sector (un 62% més el 2016). D’aquestes, 201 no formen part de cap DO, mentre que la DO Catalunya compta amb 161 empreses; la DO Cava, amb 173; i la DO Penedès, amb 131.

Al seu torn, les empreses vitivinícoles donen feina a un total de 10.460 persones; si es desgrana aquesta dada, el pòdium de les DO que tenen més treballadors torna a estar encapçalat per la DO Catalunya i la DO Cava, amb 41.000 i 37.955, respectivament, seguides en tercer lloc per la DO Priorat, amb 17.633 empleats.

D’altra banda, les empreses que ofereixen serveis transversals al conjunt de la cadena de valor són el 8,3% del total, mentre que les distribuïdores i comercialitzadores en representen el 5,4%. A més, l’informe defineix el teixit empresarial com «consolidat», on la majoria de les companyies, el 81,2%, tenen més de 10 anys de vida. El document també apunta que el 95,7% de les empreses catalanes d’aquest àmbit són pimes.

Pel que fa als segments de negoci, la majoria d’actors del sector es dediquen a la producció i elaboració del vi i el cava (86,3%). Aquestes companyies facturen el 89,5% del total de volum de negoci i ocupen el 92,4% dels treballadors. Les empreses que ofereixen serveis transversals al conjunt de la cadena de valor són el 8,3% del total, mentre que les distribuïdores i comercialitzadores en representen el 5,4%.

En aquest sentit, els cellers s’erigeixen com a «tractor» de l’ecosistema, aglutinant el major nombre d’empreses, volum de negoci i llocs de feina. El document indica que Catalunya compta amb 651 cellers no cooperativistes, que al seu torn han facturat 2.312 milions d’euros, i de 71 cooperatives, que han facturat 204 milions d’euros.

Finalment, el document indica que la varietat de vi més produïda el 2022 va ser el vi blanc, concretament més de 2,8 milions d’hectolitres. Això suposa una disminució del 17,4% amb relació al 2021, quan va superar els 3,4 milions d’hectolitres.

Potència exportadora

L’informe destaca que pràcticament la meitat de les empreses del sector vitivinícola (49,5%) són exportadores. Segons dades recollides al document, l’any 2023 les exportacions de Catalunya de vins i caves van sumar 615 milions d’euros, cinc vegades més que el volum d’importació d’aquests productes.

Al llarg de la darrera dècada, Catalunya ha exportat el 21,1% del conjunt de les vendes de vi i cava de l’Estat a l’exterior, sent el territori líder tant en nombre d’empreses que fan negoci internacional com per volum de negoci generat. Per països, Alemanya, els Estats Units, Bèlgica, el Regne Unit i el Japó són els principals destins dels vins i caves catalans.

El sector vitivinícola català és referent en el mercat global. Segons dades de l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV), Itàlia, França i Espanya són els tres primers països pel que fa a producció mundial del vi, aglutinant entre ells més del 50% de la fabricació total.

DO referent al territori

El document mostra que Catalunya és un dels territoris amb més prestigi internacional pel que fa a qualitat vitivinícola, cultiu, elaboració i també distribució. En aquest sentit, el mapatge assenyala que les Denominacions d’Origen concentren el 41,5% del total d’ampolles de vi consumides, segons dades de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI).

Alhora, l’informe destaca que hi ha 19 vins catalans que tenen el distintiu de vi de finca qualificada (VFC) que atorga el Govern i que es tracta del màxim reconeixement de qualitat per potenciar el coneixement i prestigi de la cadena de valor d’aquell celler.

Reptes i tendències del sector

L’analisi explica que l’ecosistema del vi està experimentant un procés de transició, amb dues línies de transformació: d’una banda, l’aposta per la sostenibilitat i l’optimització dels recursos per a l’elaboració i cultiu del producte, i de l’altra, la consolidació de l’ús de la tecnologia i l’àmbit digital com a element potenciador de la cadena de valor.

Des del punt de vista de la producció sostenible, el sector vitivinícola està treballant per reduir el consum d’aigua, augmentar els processos d’economia circular i de regeneració i reutilització dels sòls, amb l’objectiu, en definitiva, de reduir la petjada ambiental en tot el procés industrial. Aquesta tendència cap a la sostenibilitat fa que el sector experimenti una etapa d’innovació, encaminat a augmentar l’oferta de vins ecològics i ampliar la varietat de sabors, entre d’alres easpectes.

El document també subratlla la introducció de tecnologies com la intel·ligència artificial i la robòtica, entre d’altres, que cada vegada tenen més pes dins de la cadena de valor vitivinícola. En aquest sentit, el desplegament d’aquestes eines contribueix a tenir un major grau de control en tot el procés de cultiu, elaboració i producció del vi.  També en la comercialització, on oferir una traçabilitat òptima als consumidors ajuda a millorar el pes dins el mercat.