Els catalans tributarien per IRPF la meitat dels 700 euros de pujada de l’SMI
La Vanguardia. Els joves serien els principals perjudicats si no s’adapta el mínim exempt
La pujada del salari mínim interprofessional (SMI) el 2025 podria obligar a presentar la declaració de la renda i a liquidar l’IRPF a un important nombre de contribuents de tot el país. Les conseqüències serien dispars depenent del territori on resideixi fiscalment el ciutadà, ja que cada comunitat autònoma disposa de diferents trams impositius. Els més perjudicats serien els catalans, que veurien reduïda l’alça del salari mínim fins a pràcticament la meitat per l’obligació de pagar l’impost.
Durant els últims anys, el Ministeri d’Hisenda ha anat adaptant el mínim exempt de tributació per eximir de la retenció per IRPF els treballadors amb ingressos iguals al salari mínim. D’aquesta manera, els beneficiaris de l’SMI han estat exempts de pagar l’impost sobre la renda, cosa que ha beneficiat els seus ingressos anuals.
Una persona soltera sense càrregues familiars ni personals a Catalunya pagaria 347 euros, i a Madrid, 295
Aquest any, tot i això, fonts del ministeri admeten que estan estudiant la possibilitat de no modificar aquesta reducció per obtenció de rendes del treball. La decisió no està presa, en espera que se’n concreti la revalorització, però és una opció que el Govern espanyol està considerant.
Obligar a pagar l’IRPF a diversos centenars de milers de contribuents a tot Espanya seria una decisió inèdita i que afectaria, especialment, els contribuents solters, sense càrregues familiars i que visquin a casa dels seus pares o en habitatges cedits, explica José María Mollinedo, secretari general del sindicat de tècnics d’ Hisenda, Gestha. La quantia de la pujada dependria de la situació personal.
El sindicat de tècnics d’ Hisenda ha fet per a La Vanguardia un càlcul sobre l’efecte que tindria a l’IRPF de determinats contribuents el fet de no adaptar el mínim exempt a la pujada del salari mínim interprofessional. En primer lloc, caldria diferenciar si el treballador està contractat a temps complet o parcial. En el segon cas, els empleats amb contracte temporal que cobrin l’SMI no superarien el mínim per haver d’abonar l’IRPF. Però si el treballador està contractat a temps complet tots els dies feiners del 2025, sí que hauria de pagar l’impost sobre la renda.
La proposta realitzada pel Ministeri de Treball passa per elevar l’SMI 50 euros al mes, cosa que faria que la retribució es revaloritzés dels 15.876 euros anuals del 2024 a 16.576 euros el 2025. D’aquesta manera, la pujada plantejada equivaldria a 700 euros bruts més a l’any. A partir d’aquí, per poder calcular l’IRPF cal tenir en compte el territori on és establert el contribuent.
D’aquesta manera, una persona soltera i sense càrregues familiars o personals que visqui a Catalunya hauria de pagar un IRPF de 347,50 euros anuals, fet que representa gairebé el 50% dels citats 700 euros de millora del salari mínim. Això és perquè Catalunya té el primer tram autònom de l’IRPF més alt de les comunitats autònomes de règim comú, encara que també compti amb una deducció pròpia que atenuaria la factura fiscal, afegeix Mollinedo.
Al costat oposat, un mateix contribuent que cobri l’SMI solter i sense càrregues familiars o personals que visqui a Madrid hauria de fer front a un pagament de 294,64 euros en l’IRPF, cosa que representa el 42% de l’alça de la retribució. Entre els dos llindars, el de Catalunya i Madrid, se situen la resta d’autonomies de règim
comú.
Aquestes circumstàncies porten a una conclusió: els joves que cobren l’SMI serien els principals perjudicats de la no adaptació del mínim exempt de l’IRPF. Com que no disposen de càrregues familiars, personals o deduccions per arrendament i altres despeses, tindrien una factura fiscal superior. Però no serien els únics. Per exemple, una persona amb un fill de més de 3 anys compartit amb la seva parella que també treballa hauria d’abonar a Catalunya fins a 119,50 euros d’IRPF, mentre que a Madrid aquest mateix contribuent hauria de liquidar 71,17 euros.
En aquestes casuístiques entrarien en joc també altres circumstàncies personals que eximirien del pagament de l’IRPF determinats contribuents. Per exemple, el fet de residir en un habitatge llogat sota determinades circumstàncies reduiria el pagament final.