Diari de Girona. Estrenen un audiovisual que recrea amb infografies en tres dimensions l’aspecte original de les termes perquè el visitant es faci una idea dels usos de cada estança durant l’Edat Mitjana.
Mostrar l’aspecte original dels Banys Àrabs de Girona en el moment de més esplendor de l’edifici com a termes públiques a l’Edat Mitjana és l’objectiu d’un nou vídeo que acaba d’estrenar l’equipament. L’audiovisual, que es pot veure durant la visita i dura un minut, recrea amb infografies tridimensionals les diferents sales dels banys per mostrar els usos que tenia aquest servei al segle XIV, amb estances com uns vestidors i les sales d’aigua calenta, freda o tèbia.
«Hem treballat en la recreació d’un espai que és emblemàtic per Girona, però que a més serveix d’exemple per tendre el funcionament d’uns banys públics medievals, per això hem volgut ser els més fidedignes possibles», explica Joel Colomer, CEO de Culturània, que s’ha encarregat de la recreació.
En aquest sentit, Colomer detalla que han volgut mostrar que els banys servien com a espai d’oci i de trobada social i que han estat treballant a partir de fonts documentals i gravats de finals del segle XVIII i amb l’ajut d’un arqueòleg.
Aquest treball de documentació va desembocar primer en els plafons de senyalització que fa temps que estan instal·lats en l’espai monumental i ara en aquest vídeo, que es pot veure en una pantalla a la sala tèbia o tepidari de forma ininterrompuda. Aviat també estarà disponible per a mòbils i tauletes per tal que tothom se’l pugui descarregar.
«Una bona recreació ajuda a valorar el patrimoni i a interpretar-lo més bé», explicava Colomer, apuntant que pot ser una eina interessant pel públic escolar.
La recreació comença amb un dibuix de Jaume Geli Julbe que presenta l’aspecte general de l’edifici i marca els circuits que seguia l’aigua al seu interior.
A partir d’aquí, l’audiovisual repassa les diferents sales que formaven els banys, des del vestidor, passant per la sala freda, la tèbia i la calenta, que és on s’ha hagut de treballar més en la recreació, perquè és la que està més deteriorada i s’ha hagut de redibuixar com era la banyera, la cisterna i les conduccions d’aigua. Tot amb figurants que permeten veure els usos de cada sala.
Fidels a la documentació
«No hem volgut jugar a inventar res, s’ha dibuixat tot el que tenim ben documentat», afirmaven ahir Ramon Batlle, tècnic de Cultura del Consell Comarcal del Gironès, que gestiona l’espai.
En aquest sentit, Batlle posa com a exemple el jardí de l’entrada a l’edifici, que se sap que existia, però no l’aspecte que tenia i per això no apareix explícitament a l’audiovisual, però s’insinua amb unes ombres.
De la mateixa manera, si bé hi ha documents que demostren que hi havia una sínia que conduïa l’aigua a l’edifici o la zona del forn, no se sap quin aspecte tenien i per això s’ha descartat representar-los en el vídeo.
El vídeo no té veu en off, per fer-lo accessible a parlants de totes les llengües. S’ha instal·lat a la sala tèbia perquè no afecta el recorregut que fan els visitants ni els elements arquitectònics, va explicar ahir el conseller de Cultura i Turisme del Consell Comarcal del Gironès, Àdam Bertran.
Bertran es va mostrar satisfet de «fer un pas més» en la museïtzació d’un espai que, abans de la pandèmia, visitaven anualment unes 120.000 persones, sense comptar les desenes de milers que hi entren aprofitant Temps de Flors.
Aquest projecte s’ha tirat endavant amb el suport del Consell Comarcal del Gironès i la Diputació de Girona.
