Els bancs centrals temen que encara quedi el pitjor per poder frenar la inflació
Diari de Girona. El Banc Internacional de Pagaments adverteix que «és possible que els tipus d’interès s’hagin de mantenir més alts durant més temps del que esperen el públic i els inversors». El director de l’entitat alerta que «els riscos de no actuar amb promptitud.
La inflació s’ha retallat en els últims mesos arreu del món, però, segons adverteixen els principals bancs centrals del planeta, encara queda el tram més difícil. «El repte polític clau avui dia continua sent controlar per complet la inflació i l’última milla sol ser la més difícil», assenyala Agustín Carstens, director general del Banc Internacional de Pagaments (BIS, per les seves sigles en anglès), en ocasió de la presentació de l’informe anual de l’organisme amb seu a Basilea.
«L’última milla podria resultar més difícil de recórrer», afirma l’informe de l’organisme en el qual hi ha representats 73 bancs centrals de tot el món. La qüestió és que l’espiral entre salaris i beneficis (efectes de segona ronda) podria desencadenar una inflació més alta durant un període més llarg de temps. I el BIS és conscient que «un cop s’estableix una psicologia de la inflació, és difícil esborrar-la».
Amb una inflació més persistent, «és possible que els tipus d’interès s’hagin de mantenir més alts durant més temps del que esperen el públic i els inversors», avança el BIS. I això és el que col·loca l’economia mundial en una conjuntura «crítica i perillosa» com a resultat d’una «combinació descoratjadora» que neix del xoc entre una ràpida, intensa i duradora pujada dels tipus d’interès i «uns nivells de deute, privat i públic històricament alts» arreu del món.
Crisi financera global
El còctel d’inflació, alts tipus d’interès i un elevat nivell de deute porta el Banc de Pagaments a fer sonar les alertes i a advertir del risc que aquest procés acabi desencadenant una crisi financera global i posi contra les cordes els Governs més endeutats.
Segons Carstens, aquest panorama obliga que els bancs centrals no s’allunyin del seu propòsit de contenir la inflació: «La càrrega està caient sobre moltes espatlles, però si no s’actua amb rapidesa els riscos seran més grans a llarg termini. Els bancs centrals estan compromesos a mantenir el rumb per restaurar l’estabilitat de preus i protegir el poder adquisitiu de les persones». Des del punt de vista del Banc Internacional de Pagaments, correspon a la política fiscal i a la regulació prudencial del sector financer exercir contrapesos per evitar que les polítiques dels bancs centrals facin descarrilar l’economia. Adverteix que «com més temps es permeti que persisteixi la inflació, més possibilitats hi haurà que s’arreli i més greus seran els costos de sufocar-la». En un hipotètic escenari d’inflació duradora i d’elevats tipus d’interès fins al 2027, l’augment de la càrrega del deute i la caiguda dels preus dels actius podria portar a una pèrdua de dos punts del PIB de les principals economies del món, segons estableixen les simulacions del BIS.
Posant els ulls enrere, l’organisme internacional diagnostica que «les tensions actuals són la culminació de dècades de confiança en la política monetària i fiscal com a motors de facto del creixement». És el que el BIS anomena «la fal·làcia de la il·lusió de creixement»: «A causa de les taxes d’interès excepcionalment baixes, la càrrega del deute mai havia sigut tan lleugera. Les baixes taxes van incitar a expandir més el deute, públic i privat».
Crisi de la covid
En aquest context de tipus d’interès en mínims històrics va trobar encaix la política de despesa amb què tots els governs van fer front a la crisi de la covid primer i a la d’inflació després. «Si bé és comprensible quan va esclatar la crisi de la covid, amb el benefici de la retrospectiva, ara està clar que el suport de la política fiscal i monetària va ser massa gran, de base massa àmplia i duradora».
De cara al futur, el BIS apel·la a «evitar caure en la mateixa trampa» que va suposar «la il·lusió de creixement»: «El seu resultat no desitjat ha sigut la dependència d’un model de creixement impulsat pel deute que ha fet que el sistema sigui més fràgil i incapaç de generar un creixement sòlid i sostenible».
Al que també es coneix com el banc central dels bancs centrals li preocupa molt l’estabilitat del sistema financer i no descarta la possibilitat d’una crisi financera de dimensions molt més rellevants que la que es va apuntar el març passat amb la caiguda de diversos bancs regionals als EUA i del Credit Suisse, a Suïssa. Precisament, el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, exerceix com a president del Comitè de Supervisió Bancària de Basilea al BIS.
L’experiència històrica mostra que «és bastant comú que sorgeixi tensió bancària després d’un enduriment de la política monetària». Amb freqüència, tres anys després de la primera pujada de tipus d’interès, apunta el BIS al seu informe anual (en aquesta ocasió, les pujades de tipus van començar el primer trimestre del 2022, als EUA).
Risc de crisi financera
La possibilitat d’una crisi financera -després d’un enduriment dels tipus d’interès- augmenta considerablement quan els nivells inicials de deute són elevats, quan els preus immobiliaris són alts, o quan l’augment de la inflació és més fort. «L’episodi actual compleix tots els requisits», sentencia l’organisme, fundat el 1930.
La prova de foc arribarà quan la pujada de tipus es comenci a traduir en impagament de crèdits. D’entrada, el BIS anticipa que «les pèrdues creditícies estarien en línia amb les mitjanes històriques», però adverteix que en un escenari de tipus més alts i durant més temps les pèrdues «serien d’una magnitud similar a les de la Gran Recessió». En tot cas, es reconeix que l’augment de la capitalització del sistema bancari ajudarà a que l’impacte d’aquestes pèrdues sigui més baix.
I de cara a les possibles fugues de dipòsits que acompanyen les entitats més vulnerables en episodis de tensions bancàries, el BIS desaconsella atendre les propostes dels que es plantegen anar a fons de garantia de dipòsits més ambiciosos, «que debilitarien massa la disciplina del mercat» i augmentarien els riscos d’insolvència.