Els arrendaments pugen un 53% però la renda cau un 10%
Diari de Girona. Els salaris, la temporalitat i el cost de l’habitatge o la retarden l’edat d’emancipació a Catalunya fins a gairebé els 30 anys.
L’edat mitjana a la qual un jove s’emancipa a la Unió Europea fa una dècada que gira entorn dels 26 anys. Amb tot, a Espanya, els joves marxen de casa dels pares passats els 30, i, a més, la xifra fa vint anys que puja: en 2010, la mitjana eren 27 anys. «Aquest és ja un primer indicador clau per a dir que estem malament», ha sintetitzat el director de la Càtedra “Habitatge i Futur” de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE), Josep Maria Raya, responsable de presentar aquest dimecres un monogràfic sobre el tema.
Aquest document, elaborat en col·laboració amb l’estudiant Júlia Cañete, es proposa analitzar quins elements determinen que, per exemple, a Catalunya, l’edat d’emancipació s’hagi retardat fins als 29,8 anys. Un dels factors és que el preu dels lloguers hagi pujat un 53% des de 2015 en la comunitat, i que, en el mateix període, la renda per càpita hagi descendit més d’un 10% pel poc que han apujat els salaris, i el molt que s’ha encarit la vida.
L’informe també recull, per exemple, que els salaris dels menors de 25 anys a penes s’han mogut dels 1.000 euros mensuals de mitjana en quinze anys (en aquest cas, amb dades fins a 2021), i els d’aquells amb fins a 35 anys, continua fluctuant entre els 1.500 i els 2.000. D’altra banda, s’indica que la temporalitat continua sent un problema a Espanya: el 70% dels contractes que signa la població més jove continuen sent per a un període determinat de temps. La reforma laboral sembla estar reduint aquest problema, però el que suggereix Raya és que es tracta d’un mer efecte estadístic: ha desaparegut el contracte temporal com a tal, però, a la pràctica, la durada mitjana continua sent la mateixa.
Factors culturals
A tots aquests factors se suma la pujada dels lloguers, però també el preu de l’habitatge de compra, que està en nivells ja semblants als d’abans de la bombolla immobiliària. «Una xifra estàndard que se sol dir és que està bé dedicar entre 5 o 6 salaris bruts anuals a comprar un habitatge», exposa Raya, per a després assenyalar que, a Catalunya, per als majors de 30 són ja 8 anys de salari de mitjana, i per als menors de 25, entre 10 i 14. A això s’afegeix que la situació s’ha complicat encara més perquè l’accés a crèdit està molt més restringit.
Finalment, també influeixen elements com el gènere, l’estat civil o l’educació. «En qualsevol dels grups d’edat, el percentatge de parelles casades en relació amb el total s’ha reduït, i és més difícil emancipar-se sol que en parella», contextualitza Raya. «També ha augmentat el percentatge de persones amb formació acadèmica, cosa que dificulta o retarda l’edat d’emancipació, perquè creix el nombre d’anys en què no es cobra una renda», afegeix.
Possibles solucions
Raya, junt amb president de la APCE, Xavier Vilajoana, s’ha atrevit a proposar solucions, com fer més estudis duals perquè els joves es formin i treballin alhora, explorar formes per a reduir la temporalitat de manera real i fer més polítiques públiques en habitatge, com augmentar l’oferta.
Tots dos han descartat, però, polítiques de regulació de preus o que s’imposi obligacions als propietaris d’habitatge. «Les regulacions dels últims anys no estan produint els efectes desitjats», han advertit.