Els aliments, motor gironí de l’economia
El Punt. El sector, que va suposar un 21,1% de la facturació el 2020, supera el 30% si s’hi afegeix el comerç a l’engròs. La Diputació analitza resultats de 14.962 empreses.
La indústria alimentària gironina es prefigura com a puntal de l’economia de la demarcació, i el seu pes s’ha palesat arran de la pandèmia. El 2020, segons l’anàlisi de les dades de facturació dipositades per 14.962 empreses gironines al registre mercantil, en l’estudi Estructura empresarial de la demarcació de Girona 2022, de la Diputació, el sector va assolir un 21,1% del negoci total anual –tres punts més respecte del 2019 anterior a la covid–. I si s’hi afegeixen els serveis relacionats amb aquest àmbit com ara el comerç a l’engròs d’alimentació i begudes (9,4%), junts superen el 30% del volum de facturació el 2020.
En xifres globals, les 14.962 empreses gironines van facturar 24.807 milions d’euros (un 8,1% menys que el 2019), una variació provocada principalment per l’impacte de la covid en l’activitat econòmica del territori i en els sectors. Pel que fa a la facturació per càpita del 2020 en el global de la demarcació, va ser de 31.393 euros, i les comarques del Pla de l’Estany (63.126) i la Garrotxa (44.032) van ser les que la tenien més alta, molt per sobre de la mitjana general.
Pel que fa al teixit empresarial gironí, la primera empresa pel que fa a facturació és Transgourmet Ibèrica SA, denominació actual de l’antiga GM Food, amb una facturació de 982,1 milions d’euros el 2020, seguida a distància per Frigorífics Costa Brava, de Riudellots (630,5 milions), i cinc empreses més per sobre dels 300 milions –Càrnies de Juià, Ramaderia Roca, Noel Alimentària, Friselva i Càrnies Celrà–. Al darrere hi ha ja empreses destacades d’altres sectors, com ara Tradeinn –basada en el material esportiu però derivant cap a la moda, el bricolatge o la tecnologia–, Eurofirms –de serveis vinculats al mercat laboral–, la farmacèutica Hipra o Dyneff –centrada en l’abastiment i distribució industrial de combustibles i energies, però combinades amb d’altres alimentàries com ara Batallé, Frit Ravich o Euromet.
Poder exportador
Del dinamisme de la indústria alimentària gironina, ja el 2021, el BBVA apuntava abans-d’ahir que havia implicat el 37,9% de l’economia gironina en valor afegit brut (VAB), segons l’Anuari econòmic comarcal de l’entitat, i amb un pes creixent en un mercat exportador puixant a la demarcació.
Si s’analitza, però, la dimensió empresarial a escala general, vuit de cada deu societats van facturar el 2020 menys d’1 milió d’euros; el 13,4%, entre 1 i 5 milions; el 2,1%, entre 5 i 10 milions, i només el 2,3%, més de 10 milions. Això confirma les comarques gironines com un territori de petita i mitjana empresa, una tendència calcada de la que presenta la resta del país. També cal destacar que el 86% de les societats tenen menys de trenta anys, fet que indica un teixit empresarial jove.
Per sectors, dins d’aquest territori que continua dinamitzat també per les pimes, el sector primari, de la pagesia, aporta poca facturació, un 1,7% del total, i s’hi compta la indústria extractiva, on una única empresa va concentrar el 44,8% del negoci ara fa dos anys. Pel que fa a la indústria, alimentària a banda, l’activitat forestal també té una importància menor, però en el cas de la demarcació, el seu pes va suposar un 29,8% del conjunt de Catalunya. I no es pot deixar de banda el paper de la química i la farmacèutica, que tenen implantació sobretot a la Selva i el Pla de l’Estany.
La construcció, que resisteix després de la crisi del 2008, es caracteritza per petites empreses majoritàriament amb menys de 30 anys d’antiguitat. I pel que fa als serveis, amb un elevat volum de llocs de treball, la major part del negoci se centra en el comerç a l’engròs i intermediaris (23%), mentre que el comerç detallista va representar gairebé un 8% en un any dur, i l’hostaleria, també amb una facturació delmada per la pandèmia, continua garantint feina a moltes famílies.
El vicepresident primer de la Diputació de Girona, Pau Presas, ha destacat la importància de donar a conèixer aquests informes i les dades que se n’extreuen: “El nostre objectiu és dotar els agents econòmics del territori d’una eina que permeti oferir un marc estructural precís de la tipologia d’empreses de la demarcació i la realitat dels diferents sectors, i també de les comarques i els seus municipis.”
En aquest sentit, recalcava que s’intueix un creixement en la facturació comarcal i sectorial de cara a l’any 2021: “Les estimacions que fem, basades en el creuament de dades, situarien la facturació en 27.637 milions d’euros. Això suposaria un increment de l’11% en el global de la demarcació respecte al 2020, i també per sobre de la del 2019, abans de la pandèmia.”
El Gironès, comarca amb més empreses i facturació
Per comarques, el Gironès és la que té més empreses i que més factura. Concentra el 26,5% de les societats mercantils de la demarcació i el 29,1% del volum de negoci. L’efecte que té la capitalitat de Girona es deixa notar, ja que concentra el 39,9% de la xifra de negoci comarcal, un percentatge molt superior a Celrà (11,9%) i Cassà de la Selva (9,7%), segona i tercera, respectivament. Darrere seu hi ha la Selva, amb el 18,6% de les empreses i el 24,9% de facturació, majoritàriament provinent de la indústria alimentària, i ja a més distància, la resta de comarques. L’Alt Empordà, amb un elevat pes dels serveis, se situa en tercer lloc per l’impacte de Transgourmet, a Vilamalla, tot i que amb un pes de població i teixit empresarial anàleg al Baix Empordà, on el pes industrial és més reduït. Per aquest motiu, la Garrotxa i el Pla de l’Estany se situarien en quarta i cinquena posició. I tanquen la llista el Ripollès –amb un teixit industrial acceptable i veterà– i la Cerdanya –on mana la construcció–, i que són alhora les menys poblades.