Els alcaldes del Pirineu beneeixen el decret que redueix els pisos turístics
La Vanguardia. El nombre d’aquests habitatges s’ha multiplicat per quatre en només vuit anys.
Pocs decrets de la Generalitat s’han aplaudit tant en la política local del Pirineu com la nova regulació implantada per decret per la Conselleria de Territori per reduir els pisos turístics. Alcaldes de les principals capitals de comarca d’aquelles muntanyes consideren que la norma
–estableix la supressió en cinc anys de 28.000 habitatges d’aquest tipus als 47 municipis de Catalunya que superen els deu pisos d’ús turístic per cada 100 habitants– alleujarà el greu problema de l’habitatge al Pirineu. Aquest territori, asseguren aquests regidors en un manifest en procés d’elaboració, ha pagat una cara factura per la llei del 2015, ara modificada, a la qual culpen de la proliferació dels pisos turístics amb poc control fins a xifres insostenibles.
La posició d’aquests alcaldes és totalment contrària a la manifestada els últims dies pel sector dels habitatges turístics a les zones de costa, que auguren la pèrdua de milers de turistes amb aquesta regulació pendent de ser ratificada pel Parlament.
Un 80% dels veïns fixos de la Val d’Aran cabria als habitatges turístics oferts per llogar en aquesta comarca
Juan Antonio Serrano, alcalde de Vielha i vicepresident de la Diputació de Lleida, sosté que la factura cobrada en platja i muntanya per aquest model turístic “no es pot comparar”. Serrano, que fa anys que encapçala la lluita contra aquella llei del 2015, valora “la valentia” de la consellera de Territori, Ester Capella, “per donar un cop de timó tan important en la regulació d’aquests habitatges”.
El nombre de pisos turístics a l’ Alt Pirineu i Aran s’ha multiplicat per quatre durant els últims vuit anys. Dels 1.298 que hi havia el 2015 s’ha passat als 4.719 registrats a mitjans d’aquest any. El desequilibri entre els diversos tipus d’habitatges i allotjaments turístics queda reflectit amb una dada referida a la Val d’Aran. Un 80% de la població amb residència fixa en aquesta comarca podria viure als pisos turístics oferts ara mateix en el mercat.
Aquest increment d’un 37% de pisos turístics en un espai de temps tan curt “ha tingut efectes negatius, com ara la concentració turística en els períodes de més afluència”, diu el manifest. Els càmpings i hotels (amb una oferta d’un 32% i 25% del total de places) ja estan per sota de la xifra en l’oferta d’aquests habitatges. Una altra factura pagada pels habitants del Pirineufa referència als preus de lloguer, “que ja estan superant límits històrics”. I tot això, recull el mateix document, “dificulta l’accés a l’habitatge a la població local o la recerca d’allotjament per als treballadors del sector turístic mateix”. En zones amb una alta estacionalitat turística, “alguns empresaris del sector han hagut d’adquirir hotels o llogar hotels sencers per allotjar-hi els seus treballadors, cosa que implica el tancament de places reglades i de negocis en funcionament per donar-los un altre ús”, diu el manifest.
En aquesta comparació entre platja i muntanya a l’hora de valorar les conseqüències del decret en les dues destinacions turístiques, els alcaldes recalquen que “la problemàtica de l’habitatge a l’ Alt Pirineu i Aran és més greu que en altres destinacions turístiques, amb zones molt pròximes menys tensades (que poden allotjar els turistes que no cabrien a les zones amb més demanda) o en territoris on la mobilitat és més senzilla, cosa que, per exemple, permet als treballadors viure a diversos quilòmetres del negoci on tenen els llocs de treball”.
Els alcaldes del Pirineu també coincideixen a destacar que l’impacte econòmic dels pisos turístics en aquest territori tan fràgil “és molt moderat”. A més de provocar afluències massives de visitants en dates concretes, que col·lapsen les empreses que ofereixen activitats i serveis, incapaces de cobrir la desmesurada demanda de clients per l’oferta sobredimensionada de places dels pisos turístics. I resulta impossible, amb aquest model que està saturant de turistes el territori en dates assenyalades (amb la mala imatge que això genera) “saber l’impacte real d’aquests visitants, per la falta d’informació sobre el nombre de pernoctacions o sobre el període mitjà d’estada”. Qualitativament aquest model tampoc no dona dades sobre “interessos o motivacions dels turistes, ja que el propietari del pis turístic amb prou feines té contacte amb ells”.
Serrano confia que la norma es compleixi quan el Parlament reguli el decret. I augura que aquesta regulació “facilitarà molt les coses als Ajuntaments que ja hem intentat posar límit els últims anys a aquesta oferta turística”. Per a l’alcalde de Vielha i la resta de regidors de les comarques de muntanya que beneeixen la nova norma, l’error amb la regulació del 2015 és que la llei “no va calcular l’impacte que tindria el model del pis turístic sobre la resta d’allotjaments reglats i que passen molts més controls”. Critiquen que la normativa amb aquells habitatges ha estat molt menys restrictiva que amb la resta de negocis hotelers o d’acampada.