Els ajuts no eviten la pobresa en 225.000 llars catalanes
Diari de Girona. Moltes famílies reben prestacions insuficients o no hi poden accedir, segons un informe de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social.
El complex sistema d’ajuts i prestacions socials (és a dir, les pensions, l’IMV, l’atur o la renda garantida) aconsegueixen treure de la pobresa extrema 936.000 famílies a Catalunya. No obstant això, hi ha 225.000 llars, moltes amb menors, que o bé perceben prestacions insuficients per sortir del forat econòmic on es troben o directament no hi poden accedir.
Aquesta anàlisi es desprèn del darrer informe Insocat, publicat per la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), que assenyala alguns col·lectius afectats com són els treballadors pobres, les famílies monomarentals o les persones migrants. «Si ho mirem des de lluny, el balanç és positiu, però així que anem amb lupa veiem que hi ha molts problemes de funcionament que estan agreujant les desigualtats socials», insisteix el seu autor, l’expert en Política Social de la Universitat de Barcelona (UB) Manuel Aguilar.
Les dades que ha analitzat Aguilar assenyalen tres problemes clars. En primer lloc hi ha l’enorme escull burocràtic i la fragmentació a l’hora de demanar una ajuda social. «Els treballadors de Càritas diuen que s’estan una hora per tramitar una sol·licitud de l’Ingrés Mínim Vital (IMV)», ressalta Teresa Crespo, vocal de la comissió de pobresa d’ECAS, que apunta també la bretxa digital com un dels grans problemes dels qui necessiten una prestació social i que només poden tramitar-la de forma telemàtica. «Hi ha desenes d’administracions diferents que gestionen ajudes diferents i entre elles no hi ha coherència ni els mateixos criteris. Això provoca molta complexitat i les persones no saben amb facilitat si hi poden accedir i com», va criticar Aguilar.
En segon lloc, una altra de les grans qüestions que han d’afrontar les administracions per garantir els drets bàsics de la ciutadania és el canvi de paradigma economicosocial. «El sistema de prestacions està pensat amb un model d’ocupació vell: una persona comença a treballar als 16 anys a jornada completa fins als 65. Però hi ha la feina a temps parcial, els contractes temporals. Hi ha famílies que treballen poques hores i tenen pocs ingressos. Ja no encaixa aquest model», lamenta Aguilar.
Crespo insisteix en la realitat dels treballadors pobres: «hi ha casos flagrants, com el que ha passat al Camp Nou, però és que el 12% de treballadors són pobres en aquest país», assegura.
Renda Garantida incompatible
Tant Aguilar com ell posen l’exemple de la Renda Garantida a Catalunya, que en la majoria de casos no es permet que sigui compatible amb el treball temporal. «Imagineu una persona que percep la prestació, troba una feina d’uns mesos, deixa la prestació i agafa la feina. Després, quan la perd, cal esperar almenys quatre mesos per tornar a percebre aquesta ajuda. Això desincentiva molt», afirma Crespo, que reclama adaptar la prestació catalana a aquesta realitat.
El cas de l’IMV encara és més escandalós, segons Aguilar. «Els demanen la renda dels anys anteriors. Ens trobem que una persona que té feina, però l’any passat no, pot cobrar l’IMV, i una altra que ara s’ha quedat sense ingressos s’ha d’esperar un any», es queixa l’expert. També assegura que l’IMV preveu ajuts per fills a càrrec de llars amb fins a 30.0000 euros l’any. «La gent no ho demana perquè pensa que és una ajuda de persones pobres, cal canviar això», insisteix.
Els experts adverteixen que el 12% dels treballadors de Catalunya no tenen recursos suficients