El turisme rural gironí representa un 30% de la despesa al sector
Diari de Girona. Aquesta xifra gairebé triplica la mitjana registrada a Espanya que és de l’11,9%. A Catalunya, Lleida és l’única província que registra un major pes del turisme rural en la despesa turística total.
l turisme rural exerceix un paper cada vegada més important en la dinamització econòmica de les zones més agrícoles d’Espanya. Segons les dades internes de CaixaBank de pagaments amb targetes, el turisme rural ha passat de representar el 10,9% de la despesa turística total el 2019 a l’11,9% el 2023, una millora gens menyspreable de la quota que reflecteix que aquesta tipologia de turisme ha sortit reforçada de la pandèmia.
A les comarques gironines aquesta xifra és encara més important i el turisme rural representa el 30% de la despesa turística a la demarcació, només superada a Catalunya per Lleida, on és el 72%.
El turisme rural té una gran rellevància a les províncies de l’interior d’Espanya, unes regions en què el sector primari també té un pes elevat en l’economia, entre les quals destaquen Castella-la Manxa i Castella i Lleó. Per exemple, a Conca, el turisme rural té un pes del 67% i el sector primari aporta el 15% del VAB de la província, i Segòvia és la província amb més entitat de la despesa turística rural (el 79%). També a Extremadura, a Aragó i del País Basc (Àlaba) tant el sector primari com el turisme rural són rellevants.
El sector turístic i el sector agrari, dues activitats econòmiques ben diferents, comparteixen algunes característiques: són dos sectors en què Espanya té un avantatge competitiu important, generen considerables exportacions i ajuden a equilibrar la balança per compte corrent espanyol, i tendeixen a generar ingressos de manera relativament estacional. Això implica una temporalitat elevada de l’ocupació.
L’oficina comarcal de turisme del Gironès puja un 20% el nombre de visitants
En aquest sentit, el turisme rural no solament dona suport a la diversificació de les fonts d’ingressos a les zones agràries, sinó que, a més a més, pot ajudar a desestacionalitzar l’activitat econòmica al llarg de l’any, ja que el patró estacional del turisme rural no coincideix amb el de la producció agrària, detallen des de CaixaBank.
Segons l’entitat, malgrat que el turisme rural mostra una estacionalitat elevada i el 43,8% de la despesa turística rural es concentra entre el juny i el setembre, amb un pic del 16% a l’agost, el desenvolupament relativament més robust del turisme rural durant l’hivern el fa menys estacional que el turisme costaner.
El desenvolupament del turisme rural està estretament relacionat amb la pandèmia. Durant la covid es va mostrar molt més resilient que l’urbà i que el costaner i va assolir nivells per damunt del 80% de la despesa del 2019 a l’estiu del 2020 i va superar els nivells del 2019 ja en la segona meitat del 2021. Durant la pandèmia, els turistes es van decantar per un turisme menys massificat i que permetia més activitats a l’aire lliure i amb distància social. Tanmateix, un cop relaxades les restriccions a la mobilitat, els turistes han continuat apostant per aquesta opció.
Els turistes domèstics
La contribució dels turistes internacionals al turisme rural és relativament moderada: entre el gener i el juny del 2023, els estrangers van aportar el 27% de la despesa turística rural, la qual cosa va representar el 3,2% de la despesa turística total a Espanya, un percentatge molt similar al del mateix període del 2019.
Girona crea un observatori per conèixer el retorn econòmic de les polítiques municipals en turisme
En canvi, la distribució de la despesa entre turistes internacionals i domèstics és molt diferent dels municipis de costa, l’àmbit més tradicional de la indústria turística, que va representar el 62% de la despesa total el 2023 i on el paper dels estrangers és preponderant (aporten gairebé el 70% de la despesa turística en aquests municipis). Finalment, les destinacions turístiques urbanes van mobilitzar el 27% de la despesa turística total durant el primer semestre del 2023, i els turistes estrangers van aportar al voltant del 40% de la despesa urbana total.