El turisme empeny l’economia a un creixement pròxim al 3%
Diari de Girona. El ritme d’avenç dels indicadors espanyols es manté en uns nivells elevats, però persisteix el gran problema de fons, la baixa productivitat.
Al final, polèmiques polítiques al marge, l’economia s’està veient impulsada essencialment pel turisme, que està actuant de motor del conjunt. El president del Govern, Pedro Sánchez, va arribar a afirmar que l’economia «va com un coet», cosa que li va suposar crítiques, especialment per part de l’oposició. A curt termini no hi ha nuvolades, mentre que persisteix un gran problema de fons, el del creixement de la productivitat, l’element essencial per garantir el progrés.
En tot cas, la veritat és que les revisions a l’alça dels pronòstics han estat constants al llarg dels darrers mesos. I, en aquest context, la del Govern, que l’ha situat en el 2,4% per a aquest any, es pot quedar fins i tot curta. De fet, el Consell General d’Economistes a través del seu observatori financer, un dels organismes que n’ha fet la revisió més recent, l’ha situat ja en el 2,9%, pràcticament en el 3%.
Després que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) donés l’avenç sobre el creixement el segon trimestre de l’exercici actual, amb una alça del 0,8%, que eleva el ritme d’alça interanual fins al 2,9%, igual que la del període genermarç, s’han desencadenat les previsions optimistes.
Sector serveis
Pel que fa al trimestre actual, els economistes esperen un creixement similar al dels dos anteriors gràcies fonamentalment al sector serveis per l’empenta del turisme, la campanya d’estiu del qual s’espera que s’allargui fins al mes d’octubre. I és que aquesta activitat, que ja suposa al voltant del 13% del PIB, està vivint un nou exercici de rècord, alhora que s’instal·la una certa desestacionalització, de manera que el seu impacte es prolonga durant més mesos de l’any.
I tot això coincideix a més amb l’auge de moviments contra el turisme massiu en un exercici en què s’apunta cap als 100 milions de visitants. En el primer semestre, l’ascens de visitants segueix imparable. Això ha obert el debat sobre un turisme sostenible.
Pel que fa a les previsions econòmiques, una mica més moderades, però també per sobre de les estimacions de l’Executiu, s’ubica la previsió del think tank de recerca econòmica i social Funcas, amb el 2,5%, així com la Cambra d’Espanya, que gairebé iguala la previsió del Govern del 2,4% per a l’exercici actual, després de revisar a l’alça el que havia estimat al maig per «la fortalesa que demostra l’economia espanyola el primer semestre de l’any».
El protagonisme del turisme és evident. Les comunitats amb més pes d’aquest sector estan entre les que creixen més. Andalusia i Balears, amb una alça intertrimestral entre l’abril-juny de l’1,1%, i Catalunya i Canàries, amb el 0,9%, se situen per sobre de la mitjana nacional (0,8%). I en termes interanuals, Canàries i Andalusia arriben al 3,2%, Múrcia, al 3,1% i Catalunya, la Comunitat de Madrid, Astúries i
Castella i Lleó, al 3%, per sobre de la mitjana estatal (2,9 %), segons el seguiment que fa de l’activitat territorial l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef).
A curt termini, amb prou feines s’entreveuen ombres a l’horitzó de l’economia espanyola. El problema és més de fons, segons els experts. I té a veure amb l’estancament de la productivitat que, a la llarga, proporciona prosperitat.
Segons una anàlisi de BBVA Research, Espanya acumula un retrocés del nivell de productivitat total dels factors -el principal indicador d’eficiència conjunta dels factors de producció per generar valor afegit- del 7,3% entre el 2000 i el 2022. És una evolució que contrasta amb els avenços de països desenvolupats com els EUA, on la PTF ha crescut un 15,5% en aquest mateix període, o Alemanya (amb avenços de l’11,8%). En tot cas, després de la gran recessió que va començar el 2008, a Espanya es va produir un canvi, amb «una modesta millora acumulada d’aquest indicador de l’1,2% entre el 2013 i el 2019». La pandèmia va suposar un parèntesi, ja que el 2020 la PTF va caure un 5,1%. Però després de la crisi sanitària l’indicador ha tornat a créixer, un 2,8% acumulat entre el 2021 i el 2022 (1,4% cada any), recuperant-se més ràpidament que després de la crisi anterior.
Les revisions a l’alça dels pronòstics han sigut constants durant els últims mesos
L’índex d’eficiència acumula un retrocés del 7,3% entre 2000 i 2022, segons BBVA Research