Diari de Girona. La retirada de les restriccions ha fet incrementar els interessats i el nombre d’establiments relacionats amb aquest esport a la ciutat.

Dos ciclistes surten d’un pis del carrer Ballesteries de Girona equipats per fer una ruta que els portarà cap al Baix Empordà passant pels Àngels. Són l’Steve i la Margaret, vénen de Londres i han passat uns dies a Girona amb la intenció de fer turisme, però sobretot, de gaudir del ciclisme. «Aquí el clima és molt bo, el paisatge és fantàstic, es menja bé i hi ha empreses que t’ofereixen equipament i rutes per a diferents nivells», diu l’Steve, que repeteix després d’una estada similar l’any 2019. Al llarg del Barri Vell de Girona, és fàcil trobar-se amb altres grups de ciclistes, alguns dels quals prenen el cafè del dia en establiments que s’han especialitzat a atendre’ls. A pocs metres d’on descobrim la parella de cicloturistes britànics hi ha una immobiliària especialitzada a llogar pisos per dies. Tots els anuncis són en anglès, excepte el missatge adreçat als propietaris locals: «Necessitem pisos per als nostres clients a la zona del Barri Vell-Centre, venda i lloguer». Però al marge de l’allotjament en pisos turístics, molts dels ciclistes que fan estades curtes a la ciutat aposten pels hotels, molts dels quals ofereixen serveis específics adaptats a les seves necessitats.

De fet, el turisme ciclista ja suposa un 10% de l’ocupació mitjana dels hotels de Girona al cap de l’any. Tot i que la pandèmia va frenar en sec l’arribada de persones que venien a la ciutat com a punt de sortida de rutes per la Costa Brava, amb l’aixecada de les restriccions s’ha tornat a reactivar l’interès. De fet, la capital de les comarques gironines és «el punt de trobada a escala mundial» dels aficionats d’aquest esport. Des del sector reconeixen la transcendència que va tenir Lance Armstrong quan va instal·lar-se a Girona per entrenar-se. En aquest sentit, la ciutat ha atret molts equips professionals que vénen a preparar-se aquí.

«Girona és un punt estratègic des d’un punt de vista geogràfic. Tens la costa a tocar i tens molts ports de muntanya relativament a prop. A més el clima és fantàstic i això és element clau per als equips que hi posen la seva base d’operacions», explica l’Òscar Ceballos, que treballa al departament de vendes de Eat, Sleep and Cycle. Aquesta és una empresa més de les moltes relacionades amb el món del ciclisme que han obert els darrers temps a Girona. Ofereix, com gairebé totes, dormir i rutes amb bicicleta per la Costa Brava i els Pirineus. «El negoci ha augmentat molt els darrers anys tant a nivell professional com d’aficionats a la bicicleta», afirma.

Els treballadors del Federal cafè, co-fundat per l’exciclista professional Rory Sutherland i ubicat al carrer de la Força, al centre del Barri Vell, coincideixen amb Ceballos. «Girona és la capital mundial del ciclisme», afirma Martí, que afegeix que alguns dels clients vénen al local només pel fet que sigui copropietat d’un exciclista d’elit. El seu company de feina, Ignasi, assegura que en els darrers anys aquesta tendència s’ha incrementat: «Cada vegada es creen més botigues especialitzades, ara n’ha obert una aquí al costat, el Velòdrom, a la Rambla, sembla que hi ha com una espècie de cultura per afavorir que la gent vingui aquí i no para de créixer, nosaltres ho hem notat molt els darrers dos anys».

Gastronomia i clima

Cada vegada són més els grups de persones d’alt poder adquisitiu que arriben a Girona per passar uns dies voltant per la demarcació i, de passada, degustar la gastronomia. Per això, molts hotels convencionals han decidit adaptar una sala del seu establiment per poder deixar les bicicletes de manera segura. Un fet que també han incorporat aquests negocis especialitzats, que ofereixen els clients l’opció de guardar les bicicletes de manera segura.

Ceballos explica que cada dia es troben amb clients que els demanen assessorament per poder llogar un pis a la ciutat. «Tenen pressupostos alts. Són Instagramers famosos o persones que es venen tot el que tenen al seu país d’origen i venen aquí a gaudir d’això», explica. Des de l’hostaleria celebren que s’estigui recuperant aquest tipus de client i ressalten que es tracta d’un turista «molt bo» per a la ciutat. El motiu és que «no és gens conflictiu» i d’un poder adquisitiu més elevat que, a més, fa despesa a la ciutat.

Un dels avantatges que ha suposat l’auge del cicloturisme a Girona ha repercutit en petits establiments. En Boris Cid té un petit taller de reparació de bicicletes al carrer de la Barca del Barri Vell de Girona. Ell va obrir l’establiment fa tres anys i, llevat del cop que li va suposar la pandèmia, reconeix que li ha anat «molt bé» l’interès creixent per l’esport a la ciutat. «Els meus clients són principalment gent de Girona que s’ha aficionat els darrers anys a anar amb bicicleta, però reconec que l’arribada d’aquests equips i de molts aficionats a l’esport a la ciutat m’ha beneficiat», explica.

Els cafès, punt de trobada

Alex Bogna és australià i fa tres setmanes que s’ha instal·lat al Barri Vell. Aquest ciclista professional explica que el seu equip, Alpecin-Fenix, li ha recomanat que s’instal·li a la ciutat. «Volen que estigui establert a Girona perquè hi ha molts ciclistes professionals d’arreu del món i realment és un molt bon lloc per entrenar perquè tens cims, muntanyes i baixades tècniques. És el lloc perfecte perquè també estàs ben connectat per desplaçar-te per Europa per anar a competir». Bogna reconeix que abans d’aterrar a Girona ja sabia on havia d’anar a buscar l’esmorzar: «A Austràlia els cafès de ciclistes de Girona són famosos i me n’havien parlat molt. Són punts de trobada d’aficionats i professionals».

Ous benedict, amanides amb mil-i-una combinacions, cafès amb denominacions d’origen exòtic i combinacions de sucs amb totes les fruites i hortalisses de temporada són algunes de les demandes dels clients habituals d’aquests establiments on, a banda de l’advocat en tots els plats, una de les constants sol ser que la llengua oficial és l’anglès.

Harry Meyers, britànic i aficionat al ciclisme, explica des de la terrassa del cafè La Fàbrica, també propietat d’un exciclista professional, que està de vacances i ha vingut a visitar uns amics. Treballa per una empresa que es dedica a organitzar expedicions amb bicicleta a les comarques gironines. «Som gent d’arreu del món que venim a Girona perquè segurament és una de les ciutats més importants de ciclisme». En els seus períodes vacacionals aprofita per fer estades a la ciutat i acudeix als cafès a fer vida social o senzillament a descansar i recuperar forces després d’una sortida, «aquests llocs els coneix tothom», explica.

Aquest també és el cas de Bram Vermey, ciclista amateur holandès que visita la ciutat dos cops a l’any per fer allò que més li agrada, anar amb bicicleta. «Aquests cafès al ser de parla anglesa són fàcils de trobar per als que som estrangers i la gent del mundillo». Vermey afegeix que la pandèmia l’ha privat de venir durant uns mesos i, ara que les mesures s’han relaxat, ha aprofitat per recuperar aquest hàbit.

«Tinc la sensació que hi ha dos mons paral·lels a Girona»

Als aficionats del ciclisme noms com els de Christian Meier, David Millar, Rory Sutherland o Ashleigh Moolman els sonaran familiars, mentre que els gironins que hagin passejat pel Barri Vell potser ignoraran aquests noms, però en algun moment hauràn passat per davant de locals com «Expresso Mafia», «Federal Cafè» o «La Fàbrica». Aquests són alguns dels esportistes amb poder adquisitiu que han invertit en la ciutat, un fet a priori positiu, però que, segons relata Benjamin Topf, editor en cap de la revista especialitzada Gran Fondo Cycling, pot generar dualitat i conflicte d’interessos. «Tinc la sensació que hi ha dos mons paral·lels a Girona», explica Topf que reflexiona sobre l’increment de preus derivat de les grans inversions que alguns esportistes han realitzat en diversos negocis de la ciutat: «Crec que ha de ser complicat per a la gent local veure com va arribant gent de tot el món amb les seves bicis, que es fan seus els locals del centre i d’alguna manera els van fent fora… M’ho imagino perquè al final, que vinguin molts ciclistes professionals que inverteixen en apartaments i en locals incrementa molts els preus i perjudica la gent que viu amb els sous d’aquí i que ha nascut i viscut aquí tota la vida. Però crec que això s’ha d’elevar a nivell polític per establir quines són les prioritats, però és complicat perquè hi ha molts interessos en joc. Si prioritzes diners i marges de benefici, doncs segurament la tendència sempre serà aquesta».

Reptes de futur

Topf defensa que, a banda de reflexionar en l’àmbit col·lectiu sobre la pressió que poden exercir aquests negocis envers els altres, també cal millorar la seguretat i la mobilitat urbana per tal d’expandir el cicloturisme. «A nivell d’infraestructura és difícil perquè tothom del sector vol venir al Barri Vell, però no hi ha fàcil accés. Potser seria millor si el centre estigués exclusivament reservat al transport públic i als vianants», explica. Topf afegeix que una de les problemàtiques que viu el sector és la «sensació d’inseguretat»: «Falten espais per guardar bicicletes i augmentar la sensació de seguretat perquè en el nostre món estem constantment escoltant gent que li han robat material, bicicletes, etcètera», explica en al·lusió al robatori de 17 bicicletes que va denunciar a finals de gener l’equip Israel Premier Tech a Girona.

«Falten llocs per assegurar les bicis. Alguns cafès de ciclistes sí que tenen sistemes de seguretat habilitats, però estàs assegurant bicis que valen entre 15.000 i 20.000 euros en un cadenat de 20 euros… No pots deixar aquestes bicis enlloc, les has de tenir amb tu constantment», sentencia.

Finalment, Topf reconeix que la cultura ciclista genera molt d’interès i que Girona s’ha convertit en el «punt calent» d’aquest esport i dels aficionats que emulen l’estil de vida i la imatge que representa. «Per la dimensió de la ciutat, Girona és molt més internacional del que sembla».