El turisme anticipa més augments de preu: “Espanya encara és barata”
La Vanguardia. El sector considera que no s’ha tocat sostre, malgrat la inflació històrica de l’oferta
Passar aquest estiu en qualsevol punt d’ Espanya és més car que mai, a conseqüència de la pujada de preu històrica en l’oferta turística, per sobre de la inflació general des de fa dos anys, segons l’ Institut Nacional d’Estadística (INE). I ho serà encara més. El sector anticipa que no s’ha tocat sostre pel que fa a preus, ja que els hotels, els restaurants i les activitats de lleure continuen sent més econòmics que en destinacions competidores de la Mediterrània i resta d’Europa –vegeu les dades de l’ Eurostat adjuntes–.
Però mentre n’hi ha que ho celebren afirmant que és el camí que cal seguir perquè Espanya no competeixi en preu, sinó en qualitat, per a una part de la població passar una setmana de vacances al seu país s’ha tornat un luxe. La renda per càpita a Espanya just acaba de recuperar els nivells previs a la pandèmia, restada la inflació, indiquen les dades de l’ INE. I, al seu torn, els principals mercats emissors de viatgers – el Regne Unit, Alemanya, França, els països nòrdics, els Estats Units…– amb salaris mitjans més alts poden suportar més bé l’increment de preus turístics. Espanya continua sent barata per a les seves butxaques.
És aquesta arribada ingent de visitants internacionals –se n’esperen entorn de 100 milions aquest any– la que empeny les tarifes i manté la potència d’aquesta indústria mentre la demanda interna frena, apunten les anàlisis d’ Exceltur.
“Les tarifes mitjanes dels hotels espanyols continuen sent molt competitives respecte a altres destinacions mediterrànies”, considera Carlos Cendra, directiu de la consultora Mabrian. La companyia, especialitzada en intel·ligència turística, ha analitzat els preus de milers d’hotels per a aquest estiu i conclou que la inflació ha tingut lloc de manera generalitzada en la majoria dels països i en totes les categories d’establiments.
Països mediterranis com Itàlia, Grècia i Croàcia tenen tarifes molt més elevades
En aquest context, Itàlia, França, Grècia i Croàcia mostren tarifes més elevades que Espanya en totes les tipologies d’allotjament. Només Albània i Turquia mostren preus significativament més baixos, mentre que Portugal se situa als mateixos nivells pel que fa als establiments de tres i quatre estrelles.
“Les dades mostren més elasticitat de tarifes als allotjaments de tres estrelles, on la competència és intensa i encara hi ha recorregut per augmentar preus, especialment en destinacions amb molta demanda i que actualitzen l’oferta, les instal·lacions i els serveis”, afirma Cendra. En el cas dels hotels de cinc estrelles, els preus tendeixen a l’estabilització, especialment a França, Portugal, Grècia i Turquia, amb lleugers augments interanuals en les tarifes mitjanes per nit a Espanya, Itàlia i Alemanya –vegeu el gràfic adjunt–. Destinacions emergents com Albània i Croàcia, que s’han posat de moda els últims anys, reflecteixen, així mateix, l’augment de la demanda en les tarifes, segons Mabrian. Els preus per nit a Albània donen augments de dos dígits: “Malgrat que continuen sent baixos en comparació amb altres destinacions europees, llancen una evolució creixent compatible amb el destacat increment del nombre de viatgers els últims anys, i tenen marge per continuar creixent a bon ritme, si no hi ha factors aliens a la demanda turística que els alenteixi”, prossegueix Cendra.
Per la seva banda, els hotels croats de tres i quatre estrelles van augmentar les tarifes un 6% i un 3% interanual, respectivament, mentre que han baixat un 5% als allotjaments de cinc estrelles. És un comportament semblant a un altre mercat mediterrani, Turquia, on s’han observat increments destacats de les tarifes mitjanes els últims dos o tres anys per efecte, principalment, de la demanda russa derivada d’Europa, prossegueix el directiu.
Que la destinació Espanya continua sent atractiva i assequible per als turistes estrangers ho demostren les xifres d’arribades i d’ocupació. José Manuel Fernández Terán, soci de Turisme de PwC, subratlla que per a aquesta època les reserves ja se situen un 1% per sobre del 2023, quan ja es van arribar a cotes molt altes, malgrat que els preus són entre un 5% i un 9% més alts que l’any passat en els diferents serveis turístics. “L’ocupació dels establiments a Espanya és molt elevada i l’oferta ja no pot augmentar gaire més”, afirma.
Amb una ocupació molt alta i diverses destinacions saturades, la indústria pot créixer en valor
De fet, el fenomen és el contrari. Les destinacions més saturades proven de contenir l’oferta turística a través de l’eliminació dels habitatges d’ús turístic i certes restriccions per frenar el descontentament social. Així doncs, la indústria té com a principal via de creixement els preus i la desestacionalització, amb una arribada alta de turistes la major part de l’any, i no només a la primavera i a l’estiu.
Fernández Terán destaca, a més, el canvi en l’oferta que
hi ha hagut a Espanya, amb
un increment del segment del luxe, que atreu visitants amb més despesa. Des de la pandèmia, les habitacions d’hotels de quatre i cinc estrelles han crescut gairebé un 10%, mentre que les de menys categoria s’han reduït. El canvi és significatiu, ja que el nombre global de places hoteleres amb prou feines ha augmentat un 3% al país des d’aleshores.
El reposicionament de la destinació i el nou perfil de turista que comença a predominar fa que la despesa en destinació augmenti el doble que els preus, “i és un bon senyal”, comenta Jorge Marichal, president de la Confederació Espanyola d’ Hotels i Allotjaments Turístics ( Cehat). “Significa que l’experiència turística d’ Espanya genera valor”, prossegueix.
La conjuntura també contribueix al fet que l’arribada de visitants aguanti i els preus tinguin més recorregut, afegeix Fernández Terán, de PwC. Malgrat que l’economia europea no viu el moment més pròsper, el creixement continua sent positiu i les perspectives per als pròxims mesos són bones, amb una possible baixada de tipus i la taxa d’atur de l’eurozona en mínims històrics (6,5%).
La demanda de països i viatgers amb més poder adquisitiu empeny a l’alça el cost de les vacances
Per tant, per als principals mercats estrangers, Espanya
no és tan cara… i encara poden pagar més. Els mateixos turistes espanyols hauran d’estalviar més, si és que es pot, per
estiuejar.