El treball del futur: supervisors de la feina que fa la Intel·ligència Artificial | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

El treball del futur: supervisors de la feina que fa la Intel·ligència Artificial

  |   Novetats

Diari de Girona. Experts del sector tecnològic debaten sobre els usos i els límits ètics i legals de la intel·ligència artificial en una jornada organitzada per Diari de Girona i Prensa Ibérica a la Cambra de Comerç de Girona.

«Amb la intel·ligència artificial desenvolupant tasques de forma autònoma, el futur del treball pot ser que siguem supervisors de la intel·ligència artificial, que treballen soles i que interactuen entre elles», va exposar aquest dimarts Miquel Roig, Co-Fundador de Milgrams, en una de les seves reflexions en la jornada celebrada a la Cambra de Comerç de Girona, organitzada per Diari de Girona i Prensa Ibérica i amb el patrocini de la Universitat de Girona, sota el títol «La revolució silenciosa. Desafiaments empresarials de la Intel·ligència Artificial».

Els efectes que tindrà aquesta tecnologia en el mercat laboral i com aplicar-la a l’empresa, va ser un dels temes que va centrar l’acte. «Jo intento pensar que deixarem les tasques automàtiques per les màquines. L’empatia és un aspecte que segurament la IA no podrà desenvolupar, mirar als ulls i poder interpretar els sentiments», va assegurar Carolina Rendón, CEO i Co-Fundadora de BEE2BE TECH.

Rendón considera que la intel·ligència artificial és «la solució que ve». Segons la CEO de BEE2BE TECH, «cada vegada hi haurà una diferenciació més gran entre les persones que fan servir la IA i les que no», ja que assegura que és una eina molt útil per poder potenciar les habilitats de cada persona.

Una revolució

El director de Diari de Girona, Josep Callol, va ser l’encarregat de donar la benvinguda a tots els assistents per iniciar la jornada a les 10 del matí. Callol va assegurar que la intel·ligència artificial és «una revolució com va ser internet». «Ens va canviar a vida», va afegir. «Hem après que els canvis ara són molt ràpids i ens hem acostumat a tots aquests canvis, la seva rapidesa i a controlar-los molt millor. Havent après això ens serà molt més fàcil afrontar la IA i controlar aquest paradigma», va exposar, per posteriorment donar pas a la taula d’experts.

A més de Miquel Roig i Carolina Rendón, el debat també va comptar amb la participació d’Albert Sabater, director de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya; i Lluís Juncà, Director General d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat de Catalunya. Oriol Puig, subdirector de Diari de Girona, va ser l’encarregat de moderar la taula d’experts.

«La informació és poder»

L’ús de la intel·ligència artificial també suposa alguns riscos, els quals els usuaris de vegades no coneixen. «Hi ha empreses que han prohibit utilitzar ChatGPT als seus treballadors», va assegurar el Co-Fundador de Milgrams, Miquel Roig. Una restricció que s’explica essencialment per no compartir informació confidencial. «En utilitzar-ho comparteixes informació crucial i estratègica. La informació és poder, la informació és allò més valuós que hi ha, s’ha de protegir perquè si no esteu regalant el vostre futur», va assegurar Roig. Per això, el fundador de la companyia gironina especialitzada en la implementació d’intel·ligència artificial i blockchain va explicar que moltes empreses, també pimes, ja treballen amb intel·ligències artificials privades.

En aquesta línia, Albert Sabater, director de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya, va incidir en el fet que crear a base de grans models de llenguatge pot suposar que quedin exposades algunes dades, per això va remarcar la importància de llegir els termes de condicions d’ús d’aquestes intel·ligències artificials gratuïtes impulsades per grans companyies del sector tecnològic.

A partir d’aquest punt és on, segons Sabater, entra en joc la importància de la regulació. No només pel que fa a la privacitat dels usuaris, sinó també per traçar línies que marquin que poden utilitzar les empreses per entrenar aquests models. «Comença a haver-hi malestar des de diferents gremis. Hi ha una aliança internacional a nivell artistes i músics», va exemplificar el director de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya.

Tanmateix, Sabater va assegurar que regular les intel·ligències artificials no vol dir que es freni l’ús d’aquestes. «És un fals dilema que la regulació va en contra de la innovació», va afirmar. «La regulació vol que la innovació sigui molt millor», va afegir.

Els límits de la IA

Els experts també van debatre sobre la implementació d’aquest tipus de tecnologia i els límits ètics de la intel·ligència artificial. Abans quan apareixia una nova tecnologia costava molt que tingués ressonància al món empresarial. En canvi, ara més de la meitat de les empreses de Catalunya ja estan fent proves amb la IA», va afirmar Lluís Juncà, director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat de Catalunya.

Tanmateix, segons Carolina Rendón, un dels problemes és que «moltes empreses saben que necessiten digitalitzar-se, però no saben com».

Per a Miquel Roig, la intel·ligència artificial és una eina que «ens permet treballar molt més ràpid molt més bé i amb més qualitat. El Co-Fundador de Milgrams va posar un exemple directe. Roig va relatar que no sap programar, en canvi, amb la IA «tinc un professor a mida».

A més, Roig va assegurar que hi ha una fina línia entre regulació i censura. Un fet que provocarà que també hi hagi censura pròpia. «Parlem d’ètica. Al final la intel·ligència artificial és un mirall de la societat. La responsabilitat està en el nostre cap», va exposar.

En aquest sentit, la CEO i Co-Fundadora de BEE2BE TECH va assegurar que «el problema no és la màquina sinó l’ús que li dones». «Ens donen les coses tan fetes que ens tornem mandrosos i no volem desenvolupar res», va afegir.

Formació

«Volem que Catalunya sigui a l’avantguarda de la revolució digital», va afirmar Juncà. Un objectiu pel qual els experts consideren que cal formació i inversió. El Director General d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat de Catalunya va explicar que treballen per «posar l’engranatge perquè les diferents peces que fan que una tecnologia funcioni i s’adopti vagi bé». Lluís Juncà va explicar que «hem de posar els recursos perquè qui vulgui pugui fer un pas més enllà».

En aquest sentit, la inversió és clau, malgrat que assegura que «cal prendre consciència de la magnitud de les inversions als Estats Units o Xina», amb xifres molt per sobre de la que registren els països europeus. Juncà, però, creu que tot i que la inversió a Catalunya en nombres absoluts ha crescut, cal incrementar-la, ja que «la inversió sobre el PIB percentualment és de l’1,3%, no ens movem». «Els països en els quals ens emmirallem estan molt per sobre», va afirmar.

«És bo que la gent sàpiga que en els últims 15 anys hi ha hagut una gran revolució», va relatar Albert Sabater. El director de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya va afirmar que «s’està fent molta feina per formar gent. A les universitats s’està formant molta gent, tot i que se n’ha de formar molta més». «Moltes empreses venen a Catalunya perquè hi ha talent», va assegurar

La CEO i Co-Fundadora de BEE2BE TECH va remarcar que «la formació és vital». A més, però, va incidir en la importància de transferir el coneixement de les persones més grans a les més joves dins de les empreses i les diferents organitzacions, un procés en el qual les intel·ligències artificials poden ser de gran ajuda.

«La intel·ligència artificial és una revolució d’infraestructura. Estem preparats? No ho sé, jo crec que ens falta molta formació», va exposar el Co-Fundador de la companyia gironina especialitzada en la implementació d’intel·ligència artificial i blockchain Milgrams. Roig va assegurar que «estem fent moltes coses bé»; tanmateix, considera que «totes les carreres haurien de començar a introduir la intel·ligència artificial».