El «think thank» de Foment anticipa una tardor econòmica «molt amenaçadora»
Diari de Girona. Aposta per un pacte de rendes per repartir equitativament l’impacte de la inflació. «Som a l’inici d’una nova època i davant d’una tardor que serà molt complicada». Per a l’Institut d’Estudis Estratègics de Foment del Treball, el think tank de la patronal catalana, ja és oficial que la pandèmia i la guerra a Ucraïna han frenat de cop l’obertura econòmica de les últimes dècades, com ho és que s’acosta un tardor «molt amenaçadora». Davant aquest escenari, que combina la pèrdua de pes geopolític d’Occident, els problemes de subministrament, la inflació i que la globalització sembla haver arribat al punt d’inflexió, l’organisme va presentar ahir el tercer informe de conjuntura econòmica, un document amb un decàleg d’actuacions «convenients», «factibles» i que, en un context en què es multipliquen els problemes de talla mundial, «depenen de nosaltres mateixos».
Entre aquestes, destaquen un pacte de rendes per repartir equitativament l’impacte de la inflació, elaborar una política industrial moderna, centrar-se a millorar la FP en comptes d’abordar una transformació total del sistema educatiu i prioritzar el problema de l’economia submergida i no pas una reforma fiscal profunda.
De fet, segons l’informe que van presentar tres dels membres d’aquest think tank, Jordi Alberich, Jordi Casas i Ana Julia Cura, el més recomanable és ajornar ara aquest debat. «Ens haurem de limitar a un simple transitar pels temps immediats en espera que es donin les circumstàncies per considerar una veritable reforma fiscal», assegura el text. En especial, ateses les diferents postures sobre això: «Mentre alguns consideren que les empreses poden suportar més pressió, altres asseveren que una rebaixa generalitzada i notable d’impostos és senzilla», sintetitza el document.
En aquest sentit, aquest tercer informe de conjuntura també anima les grans corporacions a liderar no només la inversió en R+D, sinó també a tenir «major sensibilitat amb la sostenibilitat social i mediambiental». A més, insisteix en la necessitat que tant aquest tipus de companyies com representants polítics estiguin més a prop del dia a dia a Brussel·les, com a forma que Espanya estigui més ben representada en les decisions europees.
Sobretot, després dels problemes i canvis que han posat de manifest la pandèmia i la guerra a Ucraïna. L’informe assenyala primer, per exemple, que resulta fàcil albirar el final de la globalització tal com la coneixem: segons aquests experts, la manca de components per a la indústria, de productes agrícoles de primera necessitat o la inflació desbocada, evidencien que «ens espera una tendència en sentit invers» a la globalització i que el gran repte de les economies europees serà «recuperar autonomia política i activitat productiva, sense perdre competitivitat ni entrar en un proteccionisme contraproduent».
Sector TIC
En paral·lel, tot això també reflecteix que les grans corporacions tecnològiques i el sector TIC no seran necessàriament les que moguin l’economia i el món. La situació actual, afegeix l’informe, «ens recorda que la societat del coneixement no es limita únicament al sector tecnològic i ens força a revisar les prioritats estratègiques de la despesa pública i de la investigació a tots nivells».
«Som a l’inici d’una època les dinàmiques de la qual se situen molt sovint per sobre de les nostres capacitats per conduir-les», va reconèixer Alberich, com a director de l’Institut d’Estudis Estratègics de Foment (IEEF). Tot i això, va concloure en referència a les mesures proposades en aquest informe, «sí que disposem d’un marge d’actuació davant d’una tardor que s’entreveu tremendament complexa». Tant és així que, de fet, Foment va anunciar fa diverses setmanes que avançava les eleccions presidencials per celebrar-les precisament abans que arribi aquesta tardor que preveu complicada.
La recent escalada de la inflació s’acarnissa amb els més pobres
L’escalada de la inflació com a conseqüència de la guerra a Ucraïna i la pandèmia s’acarnissa especialment amb els més pobres. Segons l’última anàlisi d’Oxfam Intermón, la inflació «redueix el poder adquisitiu de les llars més pobres un 30% més que el de les més riques».
Després d’una taxa del nivell general de preus del 10,2% al juny, el nivell més elevat en 37 anys i una enquesta de condicions de vida que indica que la població en risc de pobresa o exclusió social va augmentar un 27,8% el primer any de pandèmia -la xifra més elevada en cinc anys-, l’IPC cau com un gerro d’aigua freda sobre els més vulnerables. I, alhora, sectors com el financer, el farmacèutic, l’energètic i l’alimentari disparen els seus guanys, segons l’informe. L’oenagé assegura que «els ingressos de les quatre energètiques més grans del país van créixer el 34% entre el 2020 i el 2021». I afegeix: «Només les hidroelèctriques i nuclears haurien generat entre el març del 2021 i el març del 2022 més de 6.500 milions de beneficis extraordinaris».