El sector turístic té "bones perspectives" davant l'estiu | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

15 juny
0

El sector turístic té “bones perspectives” davant l’estiu

Federació d'Hostaleria   |   Novetats
El Punt. Els primers mesos de 2022 ja s’assemblen força als de 2019 i confien a tornar al 95% a l’agost. Fallen encara operadors turístics britànics i el mercat rus, però s’encomanen a la proximitat.Els hostalers gironins confien que la temporada d’estiu permeti assolir la recuperació després dels dos anys pandèmics de 2020 –desastrós, i que ni volen comptar en les estadístiques– i 2021 –amb un bon estiu que va salvar la demanda interior, però amb clapes–. D’aquests dèficits, esperen començar a pal·liar l’absència d’operadors turístics britànics, tot i ser complicat refer els engranatges. Per al pròxim trimestre, el president del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Miquel Noguer, “les perspectives són bones” I ho refermen amb els indicadors del primer quadrimestre, en què només hi ha un 7,58% de davallada en nombre de visitants respecte al 2019. Dels 2,1 milions d’aleshores, als 1,9 milions d’enguany. I l’estiu pot ser “bo o molt bo”, tot comptant que alguns negocis el 2021 ja van millorar dades de 2019. La previsió oficial és d’un 80% al juliol i un 95% a l’agost.

Pel que fa a pernoctacions entre el gener i finals d’abril, és un 10% inferior comparat amb les estadístiques d’abans de la covid-19, i la diferència, segons el vicepresident, Jaume Dulsat, radica en el fet que hi predomina encara “el visitant de proximitat, que fa estades més curtes”. Però entre les dades que fan pensar que la temporada pot ser bona arreu, els 2,3 milions acumulats enguany d’hostes catalans. “Els hem de fidelitzar perquè tornin”, aposta Dulsat.

Redistribució de demanda

La proximitat va salvar l’estiu passat i també el primer quadrimestre de 2022, en què, a més dels catalans, els viatgers d’altres punts de l’Estat espanyol s’han decidit a passar uns dies a la Costa Brava (25,5% més) o al Pirineu i a l’interior (molts més del doble que el 2019).

Els francesos, que abans de la covid-19 eren el segon públic objectiu, mantenen la posició, però encara a la baixa, mentre que la davallada de neerlandesos i belgues s’està compensant amb una creixent arribada d’alemanys, la destinació de procedència exterior que resisteix millor.

Hi ajuda el trànsit a l’aeroport de Girona, on Noguer destaca que tot i la davallada de viatgers russos –segment minoritari, però que animava demanda pel seu poder adquisitiu i en algunes destinacions o establiments especialitzats garantia l’activitat–, “es pot compensar amb altres destinacions de països de l’est”, com ara Polònia, amb rutes noves de Ryanair. Entre les bones notícies, creix l’arribada d’irlandesos i portuguesos i el públic nord-americà torna a respondre.

L’alegria va per barris

Per sectors, la indústria hostalera té prereserves del 90%, diu el president de la Federació d’Hostaleria, Antoni Escudero, però amb el dubte del volum que podran rebre del mercat britànic com a primera preocupació en destinacions com ara Lloret. I en els sectors del càmping, els apartaments turístics i les cases rurals, la perspectiva és d’un estiu intens, encara que lamenten que dependre de la demanda interior, pendent de la previsió del temps i reservant a darrera hora, és voluble. Però Miquel Gotanegra, president de l’Associació de Càmpings, alerta que per aquest motiu serà difícil trobar cap forat al juliol i l’agost davant l’“anticipació” del client internacional.

Jaume Dulsat, del patronat, anuncia que continuen treballant en el pla d’accions de 2022, amb un 58% acomplert, i que ja treballen en la temporada hivernal d’esquí. I Gotanegra aposta per recomptar resultats a final d’any, i no després de cada temporada, en pro de l’estacionalització.

Un estiu càlid, però núvols en l’horitzó de 2023 i 2024

Després de dos anys crítics, el context inflacionista preocupa amb vista als pròxims anys. Desestacionalitzar continua essent la solució.

Després d’un 2020 erm i un 2021 de brots verds, no tot són flors i violes encara per al sector turístic. La invasió de Rússia a Ucraïna els amoïna de manera amplificada, perquè a la pèrdua de demanda per tots dos bàndols s’afegeix la crisi energètica, que ja ha començat a fer enlairar les factures dels establiments. Ara mateix, el millor indicador de l’alta demanda són les cues dels caps de setmana a l’AP-7 i les ganes de sortir de la gent després de la pandèmia. “Hi ha diners estalviats”, van admetre Noguer i Escudero, que fan augurar un bon estiu. Però temen que s’esgotin les reserves dels clients per pagar el combustible i que els establiments també topin amb la barrera dels preus de l’energia per mantenir-los en funcionament.

El president de la Federació d’Hostaleria de les Comarques Gironines va advocar per la contenció de preus. “No s’ha de traslladar tot l’increment de costos per continuar sent competitius”, aquest any, va defensar. Però Gotanegra va alertar que, tot i els esforços en matèria de sostenibilitat, “els anys 2023 i 2024 hi ha el risc que la inflació faci reduir possibilitats de viatjar, tant a la demanda interior dels caps de setmana com a la que recorre milers de quilòmetres en cotxe per arribar aquí”.

Un altre aspecte que “preocupa” el sector dels apartaments turístics és l’avançament de la data de l’inici de curs escolar al 5 de setembre, que pot hipotecar “una quinzena que era bona i que ara potser no ho serà tant”, va lamentar la presidenta, Esther Torrent. I menció a part mereixen les agències de viatge, en què un 25% de professionals han acabat plegant per la pandèmia. Entre els que han resistit, la revifalla postpandèmica ha fet que la pràctica totalitat abandonin els expedients temporals d’ocupació, va subratllar el president de l’associació catalana Acave, Jordi Martí. Però el futur continua presentant núvols grisos pels mateixos motius.

Punts forts, entre cometes

El canvi climàtic, de moment, aquesta temporada està jugant a favor d’una primavera amb càmpings i apartaments funcionant a bon ritme els caps de setmana i amb públic sènior que anteriorment se n’anava més al sud per trobar temperatures benignes. Això contribueix a desestacionalitzar, igual que les estades més llargues en habitatges de lloguer.

Els dèficits del mercat laboral

Manquen cambrers i personal a l’hostaleria. És un dels dèficits recurrents ja en els darrers anys, sobretot a la Costa Brava, i que en les darreres setmanes s’havia situat com una de les amenaces immediates per a la temporada d’estiu. Hi influeixen molts factors, com ara el fet que molts joves que abans s’hi dedicaven per pagar-se estudis ja no ho fan. Però el president de la federació d’hostaleria, Antoni Escudero, va evitar dramatitzar i va dir que és un fet generalitzat en altres sectors i que finalment, a través de solucions com ara les empreses de treball temporal o la contractació directa, es podrà pal·liar. La precarietat és un dels aspectes que s’apunta com a causa, però Miquel Gotanegra, de l’associació de càmpings, va defensar que aposten per jornades intensives o parcials per garantir la conciliació laboral en època de vacances escolars dels fills. Entre els dèficits, Torrent detecta que manquen perfils que parlin francès, i també topen amb un dèficit de conductors d’autocars per als operadors.