“El sector turístic necessita sous dignes”
La Vanguardia. Entrevista. Generar ocupació de qualitat és un dels mantres de Miquel Sàmper (Terrassa, 1966), un dels seus principals objectius al capdavant de la Conselleria d’Empresa i Treball, amb competències sobre polítiques digitals, comerç i turisme. Sàmper, conseller d’Interior entre el 2020 i el 2021, considera que el turisme també ha d’aconseguir bons convenis laborals.
Semiconductors
Tenim un ecosistema potent, però ara volem tancar el cercle produint-ne”
Després de 100 dies al Govern, quin és el seu diagnòstic sobre el teixit empresarial català?
En primer lloc, el meu reconeixement al conseller anterior, Roger Torrent, que em va traspassar el Pacte Nacional de la Indústria. Catalunya és industrialment potent, si bé ara està per sota del 30% del PIB que aquesta activitat havia arribat a suposar. Això s’ha de millorar. També és líder mundial al sector agroalimentari. Som de les regions europees que fabriquen més cotxes, i els sectors metal·lúrgic, químic i farmacèutic són molt potents. Però, alhora, hi ha un canvi cap al que és la indústria 4.0, i fins i tot n’hi ha que ja parlen de la 5.0. És a dir, les noves tecnologies, la intel·ligència artificial, el blockchain, la 5G. Fixin-se si és important, que genera 3.000 llocs de treball al mes, 36.000 en l’últim any, quan una gran empresa com Seat té 10.000 treballadors directes i 100.000 d’indirectes.
És un dels seus principals objectius?
Tenim un gran ecosistema tecnològic: el Barcelona Supercomputing Center, l’ Institut de Ciències Fotòniques ( ICFO)… Som un país capdavanter en l’àmbit de la investigació i la innovació. Ara cal portar tot això al món de l’empresa. Hem de ser capaços de transformar tot el cabal de talent de la universitat i dels centres d’investigació tecnològica en llocs de treball, perquè si no el sistema seria imperfecte. L’objectiu ha de ser generar ocupació de qualitat.
Generar riquesa, però també redistribuir-la.
Ho vaig dir a la compareixença al Parlament: l’objectiu d’aquest departament és generar riquesa per poder redistribuir-la. L’ ocupació de qualitat és el sinònim més clar de l’ Estat del benestar. Les societats amb benestar social autèntic i real són les que tenen llocs de treball de qualitat. I, per descomptat, reduir la taxa d’atur, que ara mateix se situa en el 8,8%.
Com es pot frenar des de la conselleria la creació d’ocupació de baixa qualitat en sectors com el turisme?
No puc imposar res ni generar ocupació. En generen les empreses. Nosaltres el que hem de fer és generar un ecosistema que creï confiança perquè això passi. Al turisme, el que cal fer és pedagogia, sense discursos negatius, perquè és una activitat que genera ni més ni menys que 16.000 milions anuals. Cal gestionar-ho bé, i això implica fer una nova llei de Turisme, perquè la que tenim és de fa 20 anys, i un pla territorial, perquè la realitat és molt diferent a la Costa Brava o la Garrotxa. Fem pedagogia i busquem bons convenis laborals. El sector metal·lúrgic té un conveni regulador en què el sou més baix és de 1.700 euros. Això és una bona notícia perquè ja s’escapa del mileurisme. I això també ha d’arribar al món del turisme, que hi hagi uns sous dignes.
Tornant al sector tecnològic, hi ha una clara aposta pels semiconductors.
En tot Europa, cap altra regió no té un ecosistema tan potent de talent en tota la cadena dels semiconductors. No en tenim la fàbrica, això és veritat. Però el sector i les empreses han desenvolupat una xarxa potent i que estaria completa si també en tinguéssim la producció. El Govern fa i impulsa que es tanqui el cercle. Perquè hem d’aprofitar la possibilitat de tenir autonomia industrial i estratègica en un món i un moment complex geopolíticament.
Hi ha un sector importantíssim a Catalunya, el de la fabricació d’automòbils, que no viu el seu millor moment. Seat fins i tot ha advertit que es podria veure obligada a reduir producció…
Aquí voldria transmetre el compromís de la Generalitat de fer tot el que sigui possible per incentivar la penetració del cotxe elèctric. Les directives europees preveuen que els cotxes de combustió es deixin de vendre el 2035, i això està anant molt lent. Al Govern fomentarem aquesta penetració buscant que es dupliquin com a mínim els punts de càrrega a la xarxa de Catalunya i incidint d’alguna manera en el fet que els ajuts arribin molt més de pressa. No pot ser que una ajuda per comprar un cotxe elèctric t’arribi tres anys després.
S’ha reunit amb Seat?
Moltes vegades.
L’amoïna el retard en la producció de cotxes Chery a la fàbrica d’ Ebro?
Els mercats necessiten el seu temps i el seu espai per aterrar. Aquestes coses s’han d’entendre. L’aliança comença i tinc constància que funcionarà no bé, sinó el següent. M’hauria agradat que hagués estat més ràpid, esclar, però no m’amoïna.
Catalunya continua sent un territori interessant per a la inversió estrangera?
Sí. De fet, sovint hi ha hagut possibilitats d’inversió estrangera que volien aterrar amb més rapidesa. Per això fem un mapatge de polígons industrials, amb els de l’Incasòl, però també els que són propietat d’ajuntaments o propietat privada, per coordinar tota la informació.
Som un país eminentment exportador. L’amoïnen les mesures proteccionistes que ha anunciat Trump?
He sentit molts discursos catastrofistes sobre la victòria del senyor Trump. Ja veurem com queda tot, com aterra. Prudència.
Què n’opina, de la reducció de jornada que ha plantejat la vicepresidenta Díaz?
El Govern de la Generalitat encara no té criteri sobre el tema. I ho dic així de clar. Encara n’hem parlat.
Cal simplificar els tràmits administratius?
Ha de ser la legislatura de l’agilitació de la burocràcia. No pot ser que hi hagi iniciatives empresarials que triguin tres, quatre, cinc i set anys a poder posar-se en marxa. I l’altre dia me’n van parlar d’una de 20! És frustrant i acaba frustrant la creació de llocs de treball.
També depèn de vostè el comerç…
Tenim una llei preparada que ja veurem quan entra, perquè també s’ha d’adaptar, tot i que ja hi ha un text molt consensuat amb tots els actors. Ens amoïna molt la crisi que viu el comerç de proximitat. Això s’ha de regular. El comerç és una gran font de generació de riquesa, dona feina a gairebé mig milió de persones sobre una població de set i escaig. Hem de millorar l’FP i generar un ecosistema que convenci els fills o els nets als negocis familiars que el comerç també pot ser per a ells una bona sortida i que hi hagi continuïtat. Hem de ser capaços de poder lluitar contra els grans monstres electrònics, per exemple.