El sector turístic de la Costa Brava es mou entre l’optimisme i la resignació
Diari de Girona. Les zones que depenen més del turisme internacional els costa recuperar-se. El turisme local està salvant l’agost a la Costa Brava i, fins i tot, està fent que les ocupacions en algunes zones siguin de més del 95% durant els caps de setmana, sobretot a la Costa Brava centre, que se situa com l’àrea amb més reserves en aquest segon estiu marcat per la pandèmia.
Tant és així que, segons la gerent de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre, Judith Lloberol, les xifres d’ocupació ja estan als mateixos nivells que abans de la pandèmia: «Estem molt contents amb l’estiu que estem tenint, segueixen entrant reserves», assegurava en una entrevista amb l’agència EFE. La zona va tancar el juliol amb una ocupació del 90% perquè, encara que van patir cancel·lacions quan el Regne Unit o França van recomanar no viatjar a Catalunya, no van deixar d’entrar-ne de noves.
Si bé el flux d’estrangers que ha anat a passar les vacances a la costa Brava ha estat menor que el que solia ser habitual -cada any representava entre un 40% i un 50% del total, mentre que aquest any només és del 30%-, la davallada s’ha suplert amb l’augment dels turistes nacionals, que majoritàriament han preferit no anar a l’estranger.
De cara a la segona quinzena d’agost, la Costa Brava centre ja té unes reserves del 80%, però, amb la tendència cada vegada més accentuada de contractar en l’últim moment, els hotelers esperen tornar a omplir del tot els seus establiments.
El turisme de proximitat creix
L’augment dels visitants nacionals s’ha registrat arreu de la província de Girona i, això, ha fet que les xifres d’ocupació hagin estat prou bones, segons explica Antoni Escudero, el president de la federació d’hostaleria de les comarques gironines. «L’ocupació mitjana al territori gironí s’ha situat entre el 70% i el 75%, perquè el turista de proximitat ha compensat la pèrdua del turista estranger». Això ha fet, però, que hi hagi zones que hagin registrat més ocupació que d’altres, perquè hi ha sectors que solen atreure més turistes internacionals que d’altres.
D’entre els visitants d’aquest estiu a la província de Girona, la gran majoria, un 80% és de Catalunya,entre un 10% i un 15% d’altres indrets d’Espanya i la resta són turistes internacionals, la majoria francesos, belgues, holandesos i italians. El turista que, en canvi, aquesta temporada no ha anat a la costa catalana ha estat el britànic.
El sud, més perjudicat
La disminució del turisme internacional ha afectat, sobretot, establiments de la Costa Brava sud com Blanes o Lloret: «Els hotels que funcionen amb touroperadors de mercats de l’Est se’ls està fent molt difícil treballar, però els hotels que opten per un públic de proximitat estan tenint una ocupació més elevada», comentava el president del Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar, Enric Dotras, aquesta setmana.
Malgrat que hi hagi locals amb més bona ocupació que d’altres, a Lloret de Mar ja fa temps que el sector turístic va assumir que aquest no seria l’estiu de la recuperació sinó de la supervivència. Tot i el ràpid avanç de la vacunació als països rics, el procés d’immunització no ha arribat a temps de poder retornar la mobilitat als seus nivells prepandèmia.
Les expectatives més optimistes es van anar esvaint a mesura que s’acostava la temporada alta alhora que s’expandia la cinquena onada de la pandèmia. La incertesa persisteix entre la població davant unes restriccions i una normativa encara exposades a canvis, la qual cosa manté molt limitat el radi d’acció del viatger.
Qui també depèn molt del turisme internacional és el sector dels càmpings a Girona, que tampoc ha recuperat els nivells d’ocupació prepandèmia, com tampoc ho ha fet el sector dels apartaments turístics. En ambdós casos, els hostes catalans i de la resta d’Espanya són el puntal per tancar una temporada menys positiva de la que esperaven a la primavera.
El turisme rural repunta
El turisme rural català tanca una primera quinzena d’agost «bastant bona», segons comenta Montse Coberó, de la Confederació del Turisme Rural i Agroturisme de Catalunya (Turalcat), malgrat que les cases grans de 15 places només poden acollir a 10 clients per les restriccions de la covid-19.
El turisme rural va ser un dels primers a reactivar-se després de l’aturada que va suposar la pandèmia, perquè els establiments solen estar aïllats i enmig de la naturalesa. Avui, els clients continuen preferint les cases independents on poder passar uns dies amb la família o els amics que les cases compartides, que costen més de llogar.
Per això, el ple a l’agost és gairebé total i quan hi ha alguna cancel·lació, sobretot perquè els clients han de guardar quarantena, de seguida entra una reserva d’algun interessat «desesperat» per trobar un allotjament rural que, si no fos per la pandèmia, seria gairebé impossible d’aconseguir. Abans de la covid, els turistes estrangers representaven el 70% de l’ocupació del turisme rural català a l’agost, mentre que ara són residuals i la majoria de clients provenen de diferents parts de Catalunya.
La conjuntura, doncs, ha tornat a situar el turista local -català i espanyol- com el principal objecte de desig del sector. Atraure aquest visitant assegura la supervivència del sector i, també, l’èxit per poder tornar a aixecar el cap.