El sector immobiliari espera amb recels la llei d’habitatge
Diari de Girona. L’actualització del lloguer deslligada de l’IPC, la definició de gran propietari o la protecció contra els desnonaments, principals polèmiques.
El sector immobiliari espera amb recels l’aprovació de la nova llei d’habitatge dijous que ve al Congrés, després de l’acord entre els socis del Govern, EH Bildu i ERC. Mentre el col·lectiu notarial prefereix esperar el redactat final que es publiqui al BOE, l’actualització anual del lloguer desvinculada de l’IPC, la nova definició de gran propietari d’habitatges, l’obligació del propietari de pagar la comissió de la immobiliària o les noves mesures de protecció antidesnonaments són alguns dels elements més polèmics de la nova norma.
També desperta suspicàcies el fet que cada autonomia pugui aplicar a la seva manera el marc legal. Tot plegat fa que la nova llei neixi embolicada en un marasme de dubtes entre professionals de la compravenda, lobbies, mediadors i experts analistes, així com representants dels llogaters d’un mercat necessitat de solucions però sense receptes màgiques que acontentin tothom.
Pel que fa als llogaters, els experts celebren part de la llei, especialment la que limitarà les pujades dels lloguers, tot i que reconeixen que falten mesures suficients per elevar l’oferta d’habitatge públic o mecanismes que contrarestin la capacitat dels fons d’inversió per impulsar desnonaments de famílies sense alternativa habitacional. A més, es preveu que es produeixi un autèntic auge dels habitatges destinats a temporada o turisme, que queden fora d’aquesta normativa. Per això Podem reclama incloure’ls.
Per uns motius o altres, tots els sectors implicats veuen algun aspecte que critiquen, amb l’excepció de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que considera que l’acord entre ERC, EH Bildu i el Govern obre una via per mitigar el preu dels lloguers i veu amb bons ulls la rebaixa de la definició de «grans propietaris» als que tenen cinc habitatges en comptes de 10 i el blindatge de les competències de les comunitats. Per a la PAH, la llei antidesnonaments a Catalunya va evitar entre 5.000 i 11.000 desnonaments.
Imprecisions
En canvi, per al Sindicat de Llogateres, la regulació dels lloguers prevista a la llei «és una farsa». Consideren que «lluny de baixar els preus, la imprecisió de la proposta permetria tot el contrari, és a dir, que els preus segueixin augmentant a un ritme elevat i asfixiant la població». Preveuen que davant d’un marc legal restrictiu apareguin picaresques per esquivar les limitacions, com ara pujar la renda fent-la passar per despeses d’IBI o amagar informació sobre les condicions del contracte anterior.
El secretari general de l’organització de consumidors Facua, Rubén Sánchez, considera «una bona notícia que els ajuntaments puguin aplicar als habitatges buits un recàrrec a l’IBI de fins al 150%», però per altra banda resulta «lamentable» que no existeixin mesures per controlar els preus dels lloguers «d’aquests particulars que compren habitatges per especular. En això no s’han atès les reivindicacions de desenes d’organitzacions de la societat civil», assegura.
Francisco Cruz és propietari des del 1992 de la immobiliària CVM Pisos, on gestiona lloguers i compravendes. Opina que un dels aspectes més rellevants de la llei serà la manera d’aplicar l’índex de referència i la claredat dels conceptes que influiran a la renda. «El problema dels últims mesos ha estat que el mercat s’ha aturat també per la inseguretat jurídica, en espera de saber de quina manera afectarà la nova llei cadascuna de les parts, després d’un any que ha estat una veritable bogeria d’alça de preus. El que tenia un pis a 800 euros, va passar automàticament a 900 o 950 en previsió de la posada en marxa de la limitació. A nosaltres com a professionals ens tocarà estudiarnos bé la llei, retocar els contractes i oferir formació tant a arrendadors com a arrendataris», explica.
Per la seva banda, Ferran Font, director d’estudis de Pisos.com, critica que «la nova llei d’habitatge causarà una gran heterogeneïtat normativa a les comunitats autònomes i per tant també generarà una gran inestabilitat». Segons la seva opinió, «es troba a faltar una política d’habitatge menys a curt termini. Aquesta llei neix amb grans dubtes no només sobre la viabilitat sinó també per la seva previsible falta d’efectivitat».