El sector de pisos turístics, pendent que els municipis s’adaptin al decret llei
Diari de Girona. La seixantena d’ajuntaments gironins que superen el llindar del 10% d’apartaments turístics han de modificar el seu planejament urbanístic per poder acceptar noves sol·licituds. Les eleccions del 12-M han deixat sense efecte l’acord per flexibilitzar la normativa.
El sector d’habitatges d’ús turístics gironins es troba a l’espera que la seixantena de localitats de la demarcació considerades per la Generalitat mercats d’habitatge tensionats elaborin un pla urbanístic adaptat al decret llei perquè s’acceptin noves sol·licituds d’habitatges d’ús turístic.
A hores d’ara hi ha 66 municipis de les comarques gironines limitats per la normativa, on es veuen afectats més de 41.00 pisos, un 43% sobre el total d’habitatges d’ús turístic afectats per la regulació. Aquestes localitats no poden atorgar llicències d’obertura de pisos turístics fins que adaptin el seu planejament urbanístic al decret llei que regula aquesta qüestió. «Els ajuntaments hauran de modificar el seu planejament urbanístic per permetre expressament la compatibilitat de l’ús turístic amb el d’habitatge», s’indica al decret. A més, els consistoris han de justificar que compten amb prou sòl per a habitatges destinats al domicili habitual i permanent de la població resident i com a màxim poden atorgar 10 llicències de pisos turístics per cada 100 habitants.
Malgrat que quan el Parlament de Catalunya va convalidar el decret del Govern -amb els vots d’ERC, el PSC, els Comuns i la CUP- es va acordar que es realitzarien una sèrie de flexibilitzacions a la normativa, com que s’eliminaria el topall als municipis amb una considerable demanda d’habitatge, actualment el decret llei continua vigent sense cap canvi, ja que es va pactar que s’aprovaria com a projecte de llei en el darrer ple de març. Però, a causa de les eleccions del 12-M, el Parlament s’ha dissolt sense abans aprovar el projecte de llei.
Un dels casos que exemplifica la situació actual de gairebé la totalitat dels consistoris afectats per aquesta normativa és el de l’Ajuntament de Blanes, el qual ha encarregat a un arquitecte que elabori el pla especial d’habitatges turístics. «Tramitem les baixes i els canvis de titularitat, però fins que no tinguem el pla, no podem acceptar noves sol·licituds d’habitatges d’ús turístic», asseguren. De la mateixa manera, hi ha ajuntaments que van adoptar mesures abans que s’aprovés aquest decret: «Lloret de Mar té un Pla Especial de Regulació dels Usos turístics i ja no autoritzem més perquè estem al topall establert», expliquen des de l’ens selvatà. «És més restrictiu que el decret i es va fer abans», afegeixen.
D’altra banda, tot i que els ajuntaments poden acceptar 10 llicències de pisos turístics per cada 100 habitants com a màxim, no vol dir que tots els consistoris hagin de fixar aquest com el seu límit, ja que els municipis tenen la capacitat de situar el llindar per sota del màxim que fixa la Generalitat. Un exemple d’això podria ser Palamós, tot i que encara no té un topall marcat al planejament urbanístic, el consistori baix-empordanès ja ha rebutjat sis expedients de sol·licitud de llicència d’habitatge d’ús turístic urbanístic malgrat que el seu parc d’aquest tipus d’habitatge és d’unes 1.600 unitats i legalment encara tindria marge per concedir-ne unes 200 més.
Urbanitzacions fantasma
Per la seva banda, la presidenta de l’Associació Turística d’Apartaments (ATA) a les comarques gironines, Esther Torrent considera que «la Generalitat no va tenir en compte que molts d’aquests habitatges d’ús turístics són segones residències i que els seus propietaris, per molt que no els hi deixin fer l’activitat d’ús turístic, no posaran mai a lloguer habitual». Torrent també remarca «que molts estan en urbanitzacions que a l’hivern són totalment fantasmes».