El Sant Jordi de tota la vida, per fi | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

El Sant Jordi de tota la vida, per fi

  |   Novetats

Diari de Girona. GIRONA BENEEIX AMB UNA JORNADA MASSIVA EL RETORN DE LA FESTA AL COR DE LA CIUTAT DESPRÉS DE QUATRE ANYS I UNA PANDÈMIA.

Badocs, llibreters atrafegats, floristes ajudant a triar la rosa més vistosa i lectors a la caça de signatures van tornar ahir centre de Girona. Quatre anys després de la darrera vegada i amb una pandèmia pel mig, la ciutat va beneir el retorn de Sant Jordi a casa amb una diada massiva, omplint el Barri Vell i el Mercadal del formigueig propi d’aquells dies que, més que laborable és, per a tothom, un feiner-d’aquella-manera.

Tot i les previsions de pluja que els darrers dies havien fet perillar la tornada de la diada a la plaça Catalunya i la rambla de la Llibertat, a primera hora del matí llibreries, floristeries i entitats muntaven les parades mentre els primers compradors començaven a treure el nas. I del degoteig dels més matiners i la passejada de les escoles a mig matí, al bullici a partir del migdia, fent petits els amplis passadissos en què es van distribuir els estands, tot i l’aire glaçat que es va girar a la tarda.

Abans de la pandèmia, els sectors professionals es repartien al llarg de la rambla de la Llibertat, mentre que les entitats ho feien a la plaça Catalunya. En el primer 23 d’abril com toca després del Sant Jordi confinat del 2020; del de la mascareta i les restriccions del 2021, el del Palau de Fires del 2022 i el darrer a l’esplanada de la Copa, l’any passat, la plaça Catalunya va acollir una dotzena de parades de flors i 25 de llibreters. Les 89 de les entitats es van instal·lar a la rambla, el pont de Pedra, el carrer Santa Clara, el carrer Nou i la plaça del Vi.

La diada va guanyar espai i això es va agrair, segons destacava la presidenta del Gremi de Llibreters de Girona, Maria Carme Ferrer, que remarcava que no havien «parat de rebre agraïments i felicitacions» per la nova distribució. «Teníem clar que no volíem tornar a la rambla per evitar taps, i després d’aquests darrers anys d’anar canviant el lloc, ara voldríem consolidar-lo», assegurava la llibretera d’Empúries.

En aquest sentit, apuntava que durant tot el cap de setmana i dilluns es va estar debatent la possibilitat d’un emplaçament alternatiu pel risc de pluja -«Girona és l’única ciutat que té un pla B per Sant Jordi», deia-, però que finalment es va descartar. «La ciutadania es mereix que fem ciutat», afirmava.

I s’ho mereixia, i va respondre bé, perquè els responsables de les llibreries gironines coincidien que no havien estat aturats ni un segon.

És el cas de la llibreria Linguae, especialitzada en llengües estrangeres. La llibretera Susanna Cros explicava que s’ha fet un tip de despatxar des de dissabte, i que cada vegada el lector aposta més per llegir literatura en la llengua original: «abans veníem sobretot novel·la, no-ficció i literatura infantil en anglès, però cada cop hi ha més gent que s’anima amb l’italià o el francès».

També de la llibreria Geli, ara integrada dins el Grup 22, però amb parada pròpia a plaça Catalunya. Els nostàlgics de l’establiment, que va tancar el local del carrer Argenteria aviat farà dos anys, recordaven ahir anècdotes amb el llibreter Pere Rodeja, que els convidava a retrobar-lo ara a la 22. «M’he trobat gent que encara diu `vinc a la Geli’ i això sempre fa il·lusió», explicava, cofoi per les bones vendes des de la setmana passada i especialment de la tarda de dilluns.

Autors locals i supervendes

Laura Serra i David Sabaté tafanejaven als taulells de llibres, contents de la restitució de la festa al cor de la ciutat, «perquè sempre fa més caliu» i per l’esponjament de les parades. Encara no s’havien firat i buscaven llibre per ells, però sobretot havien anat a donar una ullada per tenir les idees clares per la tarda, quan tornarien amb la mainada. «Buscarem un llibre amb lletra de pal per la gran, que ja comença a llegir, i un de conte de dracs i sant Jordi pel més petit», explicaven.

Qui sí que havia fet la feina era Maria Boix, que celebrava que «l’ambient de plaça Catalunya és millor que el de la Copa». Havia optat per un clàssic, Mirall trencat, per estrenar-se amb Mercè Rodoreda i per una novetat, Màtria o barbàrie, que recull trenta veus del feminisme català i anava a la recerca d’una rosa pel seu germà Arnau, la torna perquè ell li havia

DE NOU AL CENTRE. Girona beneeix amb una diada massiva el retorn de la festa al cor de la ciutat després de quatre anys i una pandèmia. La plaça de Catalunya, espai ara per a llibreries i floristes, i els carrers adjacents bullen d’activitat durant tota una jornada amb els llibres i les roses vermelles com a reis indiscutibles.

regalat Filosofia salvatge de Xisca Homar.

Això sí, si habitualment els llibreters es resisteixen a l’hora de dir quins llibres tenen més sortida, en un any en què el Gremi de Llibreters de Catalunya ja havia anunciat que deixa les llistes de més venuts per més endavant, la cosa encara es complica més.

Pere Rodeja, sempre diplomàtic, afirma que «per Sant Jordi es ven una mica de tot, perquè encara que despuntin dos o tres autors, la diada és de tothom», si bé reconeix que, a més d’èxits de vendes més que previsibles, com ara el darrer premi Sant Jordi, Confeti de Jordi Puntí, o Aprendre a esquivar les bales, el debut literari del televisiu Xavi Coral, s’estaven venent bé els de plomes de casa com ara Miquel Fañanàs, que signava exemplars, o Joan-Lluís Lluís.

Hi coincidia Maria Carme Ferrer, reticent també a donar noms «per donar les mateixes oportunitats a tothom»: «el que podem dir és que el lector gironí per Sant Jordi sol confiar molt en l’autor de casa, i aquest any hi ha molta oferta i també molts llibres del Girona».

El que està clar és que si els nous títols de Maria Nicolau, Joël Dicker, Eva Baltasar o Carles Porta es disputaven l’atenció dels compradors a les llibreries, a les parades de flors no hi havia dubte. Enrere queden les roses de colors, perquè un any més, la vermella es va imposar per golejada.

Ho va fer, però, en diferents formats, com afirmava Eva Poch de la floristeria Flow Creacions. Satisfeta perquè les vendes havien arrencat fins i tot abans del que preveia, detallava que «comparat amb altres anys, que les roses més senzilles eren les primeres d’esgotar-se, aquest any hi ha molta gent que busca centres de taula amb la rosa vermella com a protagonista».

Amb Història d’un piano de Ramon Gener, un altre dels títols de moda, ja a la bossa, Conxita Montenegro i Blai Buisan anaven a rematar el dia en una floristeria i tenien la tria ben clara: «a la nostra edat i en un dia com avui, toca ser clàssic».

I veient l’èxit de la recuperació del Sant Jordi de tota la vida, el de ramblejar i escapar-se un moment de la feina, no els falta raó.