El salari mitjà cau un 4,6% en un any a Catalunya i se situa en 1.725 euros | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

El salari mitjà cau un 4,6% en un any a Catalunya i se situa en 1.725 euros

  |   Novetats

Diari de Girona. Un estudi d’Adecco assenyala que la davallada catalana és més forta que la mitjana espanyola i la tercera entre les comunitats autònomes.

El salari mitjà s’ha reduït un 4,6% interanual a Catalunya, una caiguda que és més profunda que la soferta per la remuneració mitjana d’Espannya (que va caure un 3,1%), i que és la tercera més profunda entre totes les autonomies. Segons un estudi d’Adecco, això fixa el salari mitjà en 1.725 euros mensuals, encara que continua sent el quart sou més alt entre totes les comunitats. La pandèmia i els ERTOs (només es cobra un 70% de la base reguladora) han influït negativament en aquesta caiguda.

Quan es descompta la inflació de l’evolució del salari mitjà, obtenim la variació del seu poder de compra, el salari real. Considerant les variacions acumulades en els últims vuit trimestres (període que considera el Monitor Adecco per analitzar les variacions del poder adquisitiu) s’observa que el salari mitjà català perd en l’actualitat un 2,8% de capacitat de compra (és la tercera remuneració autonòmica amb la pèrdua adquisitiva més profunda). Un any enrere, en canvi, guanyava un 2%. Aquesta pèrdua es tradueix en 611 euros anuals menys en la butxaca d’un assalariat mitjà català. En aquest sentit, el salari espanyol ha passat de guanyar un 0,9% a perdre un 1,4%.

Les restriccions a l’activitat econòmica per fer front la pandèmia del coronavirus han fet que continuï la caiguda de la sinistralitat laboral, iniciada amb el confinament domiciliari de març i abril. En el quart trimestre s’han registrat a Catalunya 53,1 accidents cada 10.000 ocupats, la qual cosa suposa una reducció interanual d’un 30,5%. Per a Catalunya és la millor dada en almenys 20 anys. A més, aquesta reducció de la sinistralitat ha fet que Catalunya passi a ser la tercera autonomia amb menor proporció d’accidents de treball.

Mentre ha crescut en 133.300 persones el nombre d’aturats de curta durada (menys de dos anys desocupats), ha caigut en 1.200 persones el col·lectiu d’aturats de llarga durada. D’això sorgeix un increment total de 132.100 desocupats al llarg dels últims dotze mesos. És a dir, que tot l’increment de l’atur català té lloc entre aquells de curta durada. Ara es compten a Catalunya 91.700 persones que porten desocupades almenys dos anys. Encara que és una xifra gran, és la quarta dada més baixa per a la regió des de juny de 2010 i menys d’una tercera part del que era en 2014. Els aturats de llarga durada a Catalunya equivalen al 18% del total de persones sense ocupació, la segona dada més baix en l’àmbit autonòmic.

Prestacions per desocupació

En el conjunt d’Espanya, un 69,9% dels aturats està cobrant una prestació per desocupació, la qual cosa suposa un increment interanual d’1,3 punts percentuals. No obstant això, hi ha una reculada en comparació amb el 74,7% aconseguit en el segon trimestre de 2020.

A Catalunya, aquesta proporció ha baixat un 1,4%, per la qual cosa ara un 65,6% dels seus aturats està cobert per una prestació. Hi ha cinc regions en les quals més d’un 80% dels seus aturats estan coberts per una prestació: Extremadura (93,6%, un 7,2 més), Cantàbria (84,5%, un 1,9 menys), Balears (83,4%, un 15,1menys), Galícia (83,1%; un 9,9 més) i Andalusia (80,1%; un 3,5 més).