Blog

Diari de Girona. Des de l’Associació d’Hostaleria de la comarca apunten que no hi personal qualificat i que aquesta falta s’ha incrementat amb la pandèmia.

Ara que l’hostaleria no té restriccions de taules a l’interior, molts indrets de muntanya com ara el Ripollès no troben personal per poder rellançar l’activitat. El president de l’Associació d’Hostaleria del Ripollès, Fran Barroso, es queixa que no hi ha personal qualificat. «Falta personal preparat, no perquè s’ofereixin males condicions, sinó perquè ja no hi són». Durant la pandèmia, la gent s’ha espavilat i ha buscat altres sectors per tirar endavant. Barroso té una taverna a Ripoll i explica que, veient que no podien tornar a muntar el mateix equip, també s’han quedat amb menys taules. A diferència d’abans, ara tanquen un dia per descansar (abans eren prou gent com per rotar i tenir obert tots els dies).

A la comarca també hi ha altres oficis que no tindran relleu. «Paletes, llauners o pagesos, d’aquí a uns anys, quan es jubilin els que treballen ara, ningú ho continuarà. Ens estem quedant sense professionals i els joves ja no volen ser emprenedors, sinó funcionaris», remarca amb preocupació.

Des de l’Aula d’Hostaleria del Ripollès confirmen la preocupació del sector i recorden que aquesta problemàtica ja ve de fa anys. Tot i això, en els darrers tres cursos han mantingut la xifra d’una quarantena de matriculats i alguns ja tenen feina des del primer any que estudien al centre. Segons Joan Pera, coordinador del centre, l’oferta de personal qualificat no cobreix la demanda i «falten persones amb ganes de treballar». «A molts llocs es veuen cartells que es busquen cuiners o personal de sala», afirma. També coincideix que s’han fet importants millores en les condicions laborals i salarials i reconeix que treballar els caps de setmana és un factor que resta vocacions.

A la comarca d’Osona la història es repeteix. Al restaurant Ca l’Ignasi de Cantonigròs, a l’Esquirol, si abans de la pandèmia tenien 22 taules, ara en tenen 11. «Necessitem un parell de persones, amb ganes de fer coses, des d’estar a la cuina, fregar plats o fer sala amb els clients», explica el seu propietari, Ignasi Camps. D’aquí uns dies els marxa una persona i no han trobat substitut. Veient els números d’aturats i persones afectades per ERTO a la comarca, no s’explica per què no hi ha candidats. «Aquells que heu canviat de sector durant la pandèmia, torneu perquè us necessitem», remarca el propietari. L’alternativa, avisa, serà «fer-se cada cop més petit», fer menys àpats i amb més risc d’haver de tancar si les coses es compliquen.

Al restaurant Can Puntí d’aquest municipi tampoc poden reforçar la plantilla. El seu xef i propietari, Antoni González, explica que han passat de tenir 12 persones a ser-ne cinc i de 140 cadires al menjador, a un màxim de 70. Ells tampoc han ampliat les taules des de les restriccions sinó que s’han hagut de conformar amb aquesta dimensió. Tant ell com Camps remarquen que el sector i els convenis laborals han posat fi a les «jornades maratonianes». «Recordo que el meu pare em deia, aquí saps quan entres però no pas quan surts i això ja no passa», afirma González. Les jornades de 8 hores estan fixades i també hi ha hores extra. «I hi ha qui també prefereix treballar tres dies i després tenir-ne quatre entre setmana per fer tot allò que vols», remarca l’amo de Ca l’Ignasi. Tanmateix, a la botiga-supermercat de Cantonigròs fa temps que tenen dificultats per trobar treballadors.