«El principal problema del turisme és la intensitat de l’estiu»
Diari de Girona. MAURICI JIMÉNEZ Alcalde de Platja d’Aro, Castell d’Aro i s’Agaró.
— Després del tancament d’un establiment històric com El Cisne, quina és la situació actual del comerç local i quines mesures impulsen per preservar-lo?
— El comerç local viu una reconfiguració per la irrupció del comerç electrònic. Alguns models de negoci, com les botigues multimarca amb marges petits, tenen dificultats per competir amb multinacionals, franquícies o plataformes en línia i el seu espai passa per l’especialització, el tracte al client, el coneixement del territori i la qualitat del servei. Des de l’Ajuntament impulsem formació a través del que anomenem Aro Impulsa en àmbits com els idiomes, la digitalització, l’aparadorisme i la presència a les xarxes socials. També promovem accions de dinamització amb l’Associació d’Empresaris i millorem urbanísticament les zones comercials perquè siguin més amables i afavoreixin el passeig i les compres.
— Els canvis en el mercat responen a la necessitat d’adaptar l’oferta comercial als nous hàbits?
— Respon, en primer lloc, al final de la concessió, que obligava a decidir entre prorrogar el model existent fins l’any 40 o convocar un nou concurs i repensar-lo. Es va optar per la segona perquè l’oferta del mercat ja no responia igual a les necessitats actuals del municipi i perquè calia afrontar els problemes detectats en algunes parades, especialment de roba, per la venda de productes falsificats. El nou reglament ha reduït sobretot les parades de roba i ha consolidat la resta de l’oferta. També estableix que totes les parades han de funcionar durant tot l’any, no com abans, i incorpora eines per advertir, sancionar o expulsar qui incompleixi les normes.
— En oci nocturn, el municipi ha apostat en els darrers anys per un model basat en la mediació i la convivència. Quin balanç en fa?
— El servei de mediació, que aquest juny va fer deu anys, va néixer per resoldre els conflictes entre veïns i locals abans d’arribar a una actuació policial. Amb el temps, el model ha evolucionat de la mediació a la prevenció i la col·laboració amb els establiments. Cada any ens reunim amb els responsables de l’oci nocturn per valorar què ha funcionat de l’any anterior. En aquest temps els locals han reforçat la seguretat no només a l’interior i a les portes, sinó també als entorns immediats, i el principal problema apareixia quan els clients marxaven dels locals. Per això, aquest estiu s’ha creat un grup d’actuació nocturna que treballa entre les quatre i les set del matí per garantir la convivència.
— Després de la reforma del tram sud del passeig marítim, es manté el calendari del 2028 pel tram nord? Quin mode de passeig es vol construir? S’adaptarà als efectes del canvi climàtic? —
Des del temporal Glòria i, després, el de Garbí, es van fer actuacions d’emergència a través de Costes, tant a la zona nord com a la sud, amb la instal·lació de rocalla per protegir el passeig davant temporals. La consolidació del passeig per part de l’Estat està feta; ara el que ens toca és fer l’obra d’infraestructura i definir com volem acabar aquest passeig marítim. L’any passat vam treure el concurs i s’està redactant el projecte i en vies de poder-se acabar. La idea és que l’any 2027 puguem aprovar el projecte i trobar el finançament, i que l’any 2028 el puguem executar. Un calendari possible, però amb tants interlocutors no puc assegurar res.
— Aquesta setmana es detenia un carterista multireincident, però han afirmat que no tenen una problemàtica. Es manté encara aquesta situació?
— Sí. De fet, la detenció va ser possible gràcies a les càmeres de seguretat, que van detectar un vehicle vinculat a una persona en recerca i captura. L’avís va permetre a la Policia Local aturar-lo, identificar-lo i detenir-lo abans que poguessin actuar. Aquesta tasca preventiva evita possibles delictes i redueix les hores d’investigació policial. Que els fets delictius baixin o es mantinguin és una dada, però les dades són baixes en comparació amb altres municipis turístics de Catalunya i això vol dir que hi ha una feina que s’està fent bé.
— En quin punt es troba el projecte de la instal·lació de càmeres de videovigilància amb intel·ligència artificial?
— El projecte ja és aprovat i sortirà a concurs entre finals d’estiu i principis de tardor. El nou sistema permetrà instal·lar càmeres a les zones fosques que queden fora de la cobertura actual i tenir el control de tot el municipi. La intel·ligència artificial permetrà agilitzar la recerca. Si, per exemple, un comerciant explica que una persona amb una gorra vermella ha comès un fet delictiu, el sistema podrà buscar en pocs minuts les persones amb aquesta descripció, en comptes d’haver de revisar les càmeres durant hores. Això permetrà guanyar eficiència i capacitat de resposta. L’objectiu és que, amb una resposta, una denúncia i una detenció, aquests fets baixin i farà que la gent sàpiga que venir a Platja d’Aro a delinquir sigui més difícil.
— L’Associació de Veïns del Paratge Sant Pol-S’Agaró ha convocat una jornada de debat sobre aquest espai. Quin creu que són els principals reptes que planteja aquesta gestió compartida?
— Sant Pol ha passat de ser un espai agrari a tenir zones urbanes amb segones residències, i això ha generat noves necessitats. El fet que estigui dividit entre Sant Feliu de Guíxols i Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró fa que algunes qüestions siguin més complexes de gestionar. Per exemple, en una mateixa carretera cada municipi pot fer la seva vorera, però cal acordar qui assumeix l’asfalt. Això obliga a parlar, posar-se d’acord i aprovar pressupostos compartits. Aquestes situacions són difícils de gestionar, explicar i entendre per part de la ciutadania. Per això, les jornades de debat serveixen per fer pedagogia i explicar als veïns per què passen certes coses. I, si entre els dos municipis es pot arreglar alguna qüestió, també està bé.
— La pressió turística, la mobilitat, els serveis i les inversions són qüestions que preocupen els veïns. Comparteix aquest diagnòstic?
— Platja d’Aro neix per la necessitat dels visitants que hi hagués serveis per al turista. Avui la major part de l’activitat econòmica depèn directa o indirectament del sector turístic. El que es planteja ara és fins a quin punt podem créixer. El principal problema és la intensitat amb què es viu l’estiu: durant sis setmanes s’ha de preparar tot el poble per assumir 45.000 vehicles, tones de residus i 60 policies, mentre que la resta de l’any aquesta capacitat no és necessària. Per això, la desestacionalització no vol dir portar la mateixa gent que arriba a l’estiu durant tot l’any, sinó que baixi la pressió de l’estiu i que vingui gent la resta de l’any. Des de l’Ajuntament apostem per una programació cultural i esportiva que atreu visitants fora de l’estiu, a més d’impulsar iniciatives comercials i de dinamització durant la tardor i l’hivern per repartir l’afluència al llarg de l’any. Aquest repte no afecta només Platja d’Aro, sinó tot el territori, i obliga a reflexionar sobre com volem gestionar aquesta intensitat turística.
— Quin municipi li agradaria deixar el dia que acabi la seva etapa com a alcalde?
— M’agradaria deixar una Platja d’Aro transformada i preparada per al poble del segle XXI. No es tracta només d’acabar infraestructures com l’escola Fanals o el Pont, sinó d’aconseguir que aquests espais generin una millor educació, més connexió entre barris i un municipi més sostenible.