El preu del lloguer a Girona s’ha encarit un 10% en un any
El Punt. Els API afirmen que a la ciutat els pisos d’estudiants tenen més impacte en la puja que els habitatges d’ús turístic. El 25% dels contractes signats són a l’Eixample, davant de Sant Narcís, el Mercadal i el Barri Vell.
El preu mitjà del contracte de lloguer a la ciutat de Girona s’ha encarit un 10% en un any. Segons les últimes dades de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, el segon trimestre d’aquest any un habitatge valia 676,83euros de mitjana, un 10,16% més que el mateix període del 2021 (614,72 euros). Amb dades d’entre abril i juny, el 25,4% dels contractes s’han signat a l’Eixample, el barri més poblat (191 d’un total de 751).
El Col·legi dels Agents Immobiliaris i l’associació d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Girona confirmen l’alça de preus a partir de les dades recollides per un centenar dels seus professionals i que presentarà públicament al desembre. Segons els preus d’octubre en tres segments –els pisos de dos dormitoris, els de tres i els de quatre–, hi ha puges que ranegen el 10%, avança el president del col·legi, Joan Company.
Camí del rècord
La realitat és que hi ha poca oferta i que els preus pugen. Tenint en compte que la mitjana dels dos primers trimestres del 2022 és de 672,30 euros, el més probable és que al desembre s’arribarà al rècord anual a Girona des del 2005. Fins ara, el més elevat és el del 2020 (637,97 euros) i el més baix, el del 2014 (466,02 euros).
Les dificultats d’accés a l’habitatge coincideixen en el temps amb l’increment de preus i la reducció “brutal” dels contractes, tal com deia la setmana passada la Cambra de la Propietat Urbana de Girona. Per Company, dels API, hi ha més d’un factor. Esmenta, entre d’altres raons, les obligacions dels propietaris perquè cobreixin el segment per al lloguer assequible, l’ocupació il·legal – “que crea un estat d’alarma”, diu– i el fet que hi hagi menys rotació. “Si hi ha menys rotació, trobes menys oferta.”
Company relativitza l’impacte els habitatges d’ús turístic (HUT), ara que l’Ajuntament ha fixat una altra moratòria d’un any mentre prepara el canvi del pla general, que limitarà els HUT en un 15% del total de cada sector. “En el seu conjunt, ha tingut poca incidència. La gent que vol anar de lloguer, no tothom vol anar al Barri Vell, no li dona importància i va a l’Eixample o a altres zones.”
En canvi, l’alta demanda de pisos d’estudiants sí que ha fet apujar els preus. “El volum d’estudiants que busquen pis és important, i una mica és un dels motius que fan que aquests pisos hagin anat pujant. Hi ha demanda, i si són tres o quatre estudiants, el preu es reparteix i no té gaire importància si aquell pis costa 650 o 700 euros. Per a una família sí que tenen importància 650 o 700 euros. En canvi, a aquest diferencial de 50 o 70 euros entre quatre no hi donen importància.”
“Necessitats bàsiques”
D’altra banda, la Fundació Ser.GI lamenta que l’equip de govern de Girona, de Junts i ERC, hagi fet cas omís a la Taula pel Dret a l’Habitatge a l’hora d’elaborar la limitació d’HUT, ja que considera que afecta el lloguer residencial. Per Marc Puntunet , coordinador d’habitatge social de l’entitat, “ja fa anys que entitats com ara +Barri, -Pisos Turístics, la PAH o el Sindicat de Llogateres alerten que l’habitatge no es destina a cobrir necessitats bàsiques sinó que se’n fa un ús lucratiu”. Puntunet hi afegeix: “L’Ajuntament hauria de marcar limitacions i fomentar més l’habitatge per a col·lectius necessitats.”
Un 29,2% menys al Barri Vell
Les dades aportades per la Cambra de la Propietat Urbana demostren que l’Eixample, el barri més gran, és també on hi ha més contractes de lloguer a Girona (el 25%, 191 de 751). A una certa distància, hi ha Sant Narcís (115, el 15,3% del total), el Mercadal (114 i el 15,1%) i el Barri Vell (91 i el 12,6%). En el nucli antic hi ha un 29,2% menys de contractes –172 el primer semestre del 2022 per 243 el mateix període del 2021.
Per Joan Company, el president dels API de Girona, “si ens centrem en la problemàtica del Barri Vell, sí que els HUT han tingut una certa incidència, tot i que no ha distorsionat gaire perquè també el lloguer turístic ha facilitat que moltes finques en ruïna o en estat semiruïnós s’hagin rehabilitat”.