El preu de l’oli d’oliva es dispara i continuarà pujant
El Punt. Falten dos mesos i mig per a la pròxima collita de les olives i el sector de l’oli no sap com encarar la pròxima campanya. La sequera ja va reduir al 50% la producció l’any passat i les previsions d’una temporada encara pitjor han disparat els preus com mai. Un litre d’oli d’oliva verge extra, que fa només un any estava a 3,60 euros i que l’any 2020 costava només 2,18 euros, ha superat a Catalunya els 8 euros i tot fa preveure, per la tendència de les últimes setmanes, que no s’aturarà aquí. “L’any passat, quan la producció va baixar a la meitat, encara hi havia reserva de l’any 2021. Aquest any, la situació és molt complicada”, admet Enric Dalmau, president de la DO Les Garrigues, que vaticina que en les pròximes setmanes encara veurem com els preus pugen encara més. Al cap i a la fi és un tema d’oferta i demanda. D’on no n’hi ha, no en raja. “Ens agradaria produir oli i que els preus no pugessin, però el problema és que no hi ha collita suficient”, insisteix Dalmau.
A Catalunya l’escalada ha estat molt ràpida. Els preus van començar a pujar al maig. A l’abril, segons Olimerca, el preu, que al novembre era de 4,8 euros el litre, estava a 5,5 euros. Al maig va arribar a 6,2 euros; al juny, a 7, i a principis de juliol ja estava a 7,5. I aquest mes d’agost algunes marques blanques, com ara Mercadona, ja han posat el litre de l’oli verge extra a 8,5 euros.
El sector està preocupat perquè aquesta tendència a l’alça faci que el consumidor aposti per altres tipus d’oli i renunciï a l’oli d’oliva i més encara a l’oliva extra. “Perdrem tots, no només el consumidor, també el pagès i el productor, que hem treballat durant molts anys per posar en relleu aquest producte”, opina Dalmau.
De moment, de cara a la temporada vinent estan buscant alternatives per abaratir la producció. Com que hi haurà menys oliva, els productors es plantegen obrir la meitat dels molins per reduir els costos. “A finals de setembre ja sabrem amb més precisió quina és la situació a la qual ens enfrontem, però és molt possible que una garrafa d’oli que fa cinc anys costava 24 euros s’arribi a vendre entre els 45 i els 50 euros.”
El problema no és local, és global. La sequera ha afectat tothom i especialment els camps de secà. Moltes cooperatives que feien oli a Catalunya directament han deixat de produir per falta de matèria primera. La cooperativa d’Els Torms és una de les que han pogut resistir. La seva secretària, Sandra Daviu, explica que s’han quedat sense estoc: “Com que no n’hi ha i les previsions són dolentes, la demanda supera per molt l’oferta”, resumeix.
Els Torms són una cooperativa petita, de 35 o 40 productors que continuen apostant per la qualitat i que es resisteixen a vendre l’oli a granel, tot i que ara és més car, “perquè reserven pels socis i els clients habituals”. La contradicció és forta perquè, assegura, “venent l’oli en cisternes, a l’engròs, es guanyarien més diners”. Però també confien que siguin uns anys dolents i tornin les pluges. “Depenem d’això. Si a l’hivern plou, hi pot haver una collita bona l’any vinent”, subratlla Dalmau.
A Catalunya, més car
En comparació amb altres països productors d’oli, el que es produeix a Catalunya és més car. La mitjana de preu a l’Estat espanyol és de 673 euros els 100 quilos; a Grècia es paga a 655, i a Tunísia, a 633. El preu de l’oli que s’apropa més al català és el d’Itàlia, que se situa als 786 euros per cada 100 quilos.