El preu de l’aigua de Girona supera la mitjana estatal però és la capital catalana més barata
Diari de Girona. Un estudi de l’OCU xifra la mitjana anual a pagar per 175 m3 d’aigua en 306 euros i a Girona se’n paguen 328 euros La ciutat més cara és Barcelona on la quantitat s’enfila fins als 520 euros i, en canvi, a Guadalajara són 164 euros.
La factura de l’aigua de la ciutat de Girona se situa per sobre de la mitjana estatal però és la més econòmica si es compara amb les quatre capitals catalanes. Un estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha analitzat el cost de la factura de l’aigua en 54 ciutats de l’Estat. L’informe s’ha basat en l’anàlisi d’un consum anual de 175 m3 d’aigua, que equival al d’una llar mitjana de tres o quatre persones, segons cada ciutat. La mitjana estatal se situa en 306 euros, segons dades de l’OCU i a Girona es paguen 328 euros. A Barcelona però, la xifra es dispara i, de fet, és la més cara de tot l’Estat. A la capital catalana la quantitat a pagar cada any ascendeix fins a 520 euros. Lleida, amb 442 euros de mitjana i Tarragona, amb 435 euros també està a la franja alta de les ciutats que on els ciutadans més han de pagar per consumir aigua.
Múrcia (495 euros), Alacant (490 euros) i Palma (460 euros) segueixen Barcelona en el llistat de ciutats més cares. En canvi, Guadalajara (164 euros), Palència (166 euros) i Ourense (180 euros) són les capitals on els seus veïns tenen un cost més econòmic pel que fa al consum d’aigua. L’estudi de l’organització de consumidors revela la disparitat de polítiques tarifàries entre les diferents ciutats i, consegüentment, «les enormes diferències de preus per a un mateix consum».
Pel que fa a la diferència de tarifes, l’estudi alerta que es pot arribar a pagar el triple pel mateix consum en ciutats diferents. Les diferències de preu també s’expliquen per uns sistemes tarifaris per al subministrament d’aigua molt complexos, amb entre dos i vuit blocs diferents depenent del consum de la llar. A Girona, l’empresa pública CATSA aplica unes tarifes domèstiques amb quatre blocs.
A més a més, l’OCU critica que els municipis cobrin quantitats diferents pel sanejament de l’aigua, element «difícilment justificable» tenint en compte que les tasques d’una empresa depuradora «no haurien de diferir molt d’un lloc a un altre».
En aquest sentit lamenta també que en molts municipis no es fomenta» l’estalvi d’aigua» perquè els costos fixos del servei són «molt alts». L’informe critica que, a més a més, no totes les ciutats amb tarifes elevades ofereixen una política de descomptes significatius per a llars vulnerables, com a mínim inclouen Barcelona (29% de descompte) i Alacant (20%).
A Girona hi ha una tarifació social per als abonats al servei que justifiquin la seva condició de vulnerabilitat social. Se’ls hi aplica un preu inferior pel servei que seria equivalent a aplicar la tarifa d’un bloc menys del que li correspondria pel consum ja que tenen gratuïts els tres primers metres cúbics. També existeix una bonificació a les famílies nombroses que consisteix en fer una ampliació dels m3 per bloc en funció de la variació del nombre de persones que integren la unitat familiar.
L’informe lamenta la diferència dels sistemes tarifaris amb preus que es tripliquen per un mateix consum.