El pressupost esquiva el filibusterisme | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

11 novembre
0

El pressupost esquiva el filibusterisme

Federació d'Hostaleria   |   Novetats

El Punt. La mesa del Parlament tomba la petició de reconsideració de Ciutadans per l’Acció Exterior del govern. Alsina presenta l’increment del seu departament com un missatge polític contra la repressió.

Ciutadans ha passat de 36 diputats a només sis, però conserva intacta la voluntat de posar bastons a les rodes del govern i ahir, en un gest que recorda el filibusterisme parlamentari de la tardor del 2017, el grup liderat per Carlos Carrizosa va presentar una petició de reconsideració de l’admissió a tràmit del pressupost en considerar que l’Acció Exterior que dibuixen els comptes excedeix la Constitució. La mesa ho va tombar de forma fulminant per unanimitat.

L’operació del grup taronja per intentar recuperar visibilitat va retardar, això sí, un parell d’hores l’inici de les comissions per presentar els comptes sectorialitzats. Una de les damnificades va ser justament la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, que va defensar l’increment pressupostari del seu departament com un “missatge polític” contra la repressió de l’Estat espanyol i els seus tribunals polititzats. “Avui volem reivindicar l’absoluta normalitat democràtica i la competència de la Generalitat en matèria d’Acció Exterior. Aquest departament va sofrir un 155 salvatge i també l’obstinació de tribunals polititzats, del Tribunal de Comptes”, va recordar.

Alsina va assegurar que el pressupost del seu departament és el que més creix percentualment, al marge del d’Igualtat i Feminismes, de nova creació, i descomptats els fons Next Generation. Amb un creixement del 27,8%, els números globals d’Acció Exterior i Govern Obert augmenten en 20,5 milions d’euros respecte al pressupost anterior, fins a assolir els 94,3 milions. El departament d’Alsina, però, representa només el 0,25% sobre el total dels comptes de la Generalitat. “És un pressupost modest, però amb un alt valor estratègic”, va defensar.

En detall, l’Acció Exterior del govern creix de 48,3 milions fins als 65,4, que són la suma de les dues partides més importants del pressupost del departament: la dedicada a la cooperació al desenvolupament, amb 36,9 milions, i la d’acció exterior, amb 28,5 milions.

Alsina va destacar tres projectes prioritaris per al 2022: mig milió d’euros per teixir aliances amb el cos consular acreditat a Barcelona, un milió per a la internacionalització del món local –“no tothom és l’Ajuntament de Barcelona, amb una partida pressupostària específica”– i un augment de la partida per a les delegacions a l’estranger de 3,8 milions. La consellera va considerar “inquietant” que la representació permanent d’Espanya davant la UE es gasti més d’un milió d’euros anuals en neteja de les finestres i vidres de l’edifici, i que la jardineria de les ambaixades de Mèxic o Austràlia o la Santa Seu estigui per sobre dels 60.000 euros anuals.

Salut. No es creix prou per sortir de l’UCI
Tot i ser la partida més important del pressupost de la Generalitat i haver augmentat amb relació als comptes anteriors, els 11.171 milions d’euros que la Generalitat preveu destinar l’any vinent al Departament de Salut no seran suficients per contrarestar l’infrafinançament crònic de la sanitat pública i respondre a les necessitats derivades de la pandèmia. Així ho sostenen diferents entitats de pes del sector sanitari, amb els metges al capdavant. El sindicat majoritari entre els facultatius catalans, Metges de Catalunya, considera que l’increment de 1.382 milions és “insuficient” per fer front a la despesa que genera l’atenció a la pandèmia i a la postpàndèmia i, alhora, per revertir les retallades aplicades des de l’any 2010. Xavier Lleonart, secretari general de MC, lamenta que amb aquesta inversió no es podran emprendre accions prioritàries com ara la millora de les condicions laborals i retributives dels professionals, el relleu generacional i l’increment de la plantilla de facultatius, ni revertir la progressiva degradació de les infraestructures i els equipaments. Segons càlculs del sindicat mèdic, caldria arribar als 15.000 milions per fer-ho. El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, adverteix que el sistema continua en perill i reclama que es mantinguin els fons Covid de l’Estat perquè, si no, hi ha risc d’entrar en fallida. Padrós remarca la necessitat de fer inversions estratègiques per combatre l’obsolescència dels equipaments. En condicions normals, entre un 4 i un 5% del pressupost de Salut s’hauria de destinar a la renovació tecnològica del sistema sanitari, però des que van començar les retallades no s’està complint. Actualment s’hi dedica només l’1,7% i els darrers dotze anys s’hi han deixat de destinar uns 2.500 milions d’euros. A més, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària incideix en la necessitat d’enfortir l’atenció primària amb més recursos perquè els actuals “no es poden organitzar millor”.
Universitats. Es redueix l’infrafinançament
Les universitats públiques arrosseguen un infrafinançament que les ha posat en una situació molt difícil, com han alertat els rectorats els últims anys. Abans de la crisi, la Generalitat aportava al sistema universitari uns 900 milions d’euros. El 2017 la xifra era de 700 milions. El govern planteja un pressupost per a Universitats i Recerca de 1.477 milions, 184 més que el 2020. D’aquests, 980 estan destinats al finançament de les universitats, 70 milions més. Javier Lafuente, rector de la UAB i president de torn de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), es va mostrar ahir satisfet pel fet que “es tinguin en compte les necessitats de les universitats”, com ho mostra el fet que després de 16 anys s’hagi recuperat la conselleria –en els passats mandats havia estat una secretaria– i per l’increment pressupostari. “Tots voldríem més, però és un plantejament positiu”, va valorar ahir, en espera de conèixer les concrecions del pressupost que ha de detallar avui la consellera Gemma Geis. “Esperem que això sigui un principi perquè els últims anys han estat molt complexos, hem patit molt pel dèficit estructural”, va dir.
Presidència. 800.000 euros a la consulta dels Jocs Olímpics
Mitjans de comunicació, governs locals, prova pilot de la renda bàsica universal, consulta sobre els Jocs Olímpics d’hivern 2030, pla de salut mental i el primer Congrés sobre Dona i Esport. Aquests són alguns dels principals reptes que afronta la conselleria de Presidència aquesta legislatura. El pressupost per a aquest any és de 701 milions i la major part, 269,6, s’ho emporten els mitjans de comunicació, els òrgans de govern i assessorament dels quals resten pendents de renovació com ahir va recordar la consellera Laura Vilagrà als grups parlamentaris, sobretot a ERC, Junts i el PSC, que disposen dels 90 vots necessaris. La consellera també va enviar un missatge a la CUP, soci del govern per poder tirar endavant el pressupost. “Necessitem el pressupost per executar l’acord de governabilitat, si no no podrem executar la meitat d’allò a què ens vam comprometre”, va explicar Vilagrà a la diputada de la CUP Dolors Sabater. Abans Vilagrà havia detallat el grau de compliment de l’acord d’investidura amb la CUP: “Un 45% està en execució, un 31% està planificat i un 14% no ho està però hi ha la intenció de fer-se, només una petita part, un 10%, no està encara a l’agenda.” D’altra banda, la conselleria destinarà 800.000 euros al procés participatiu sobre la candidatura Pirineus als Jocs Olímpics del 2030. Segons Vilagrà, la consulta es farà en breu i si finalment el territori aposta pel projecte serà “un procés de decisió de baix a dalt”. La consellera, a més, té previst explicar el plantejament de Jocs que proposa el comitè internacional i garanteix la implicació del territori i la sostenibilitat del projecte. Amb l’oficina ja en marxa, el pla pilot de la renda bàsica universal s’engegarà abans de l’1 de desembre del 2022 i disposa d’una partida de 4 milions d’euros. Governs Locals té la segona partida més gran, 227 milions, i Esports, 70,7 milions.

Drets Socials. La tercera àrea amb més recursos

El Departament de Drets Socials és el tercer, després de Salut i d’Educació, pel que fa a increment pressupostari. Disposarà de 3.869 milions per gastar, 905 milions més que el 2020, un 30,5% més. La part destinada a l’habitatge en el seu conjunt és la que en surt més beneficiada amb un increment de 410 milions en polítiques d’aquesta àrea, 385 milions més per a ajuts i rehabilitacions i 141 milions destinats a ampliar el parc públic amb més de 3.300 habitatges de lloguer social. També destaquen altres partides com ara els 400 milions destinats a la renda garantida de ciutadania i complement de les pensions, 356 milions en programes per a la infància i l’adolescència, 13 milions més per combatre la pobresa energètica i 4 milions per posar en marxa el pla pilot per implementar la renda bàsica universal l’1 de desembre del 2022. Una vintena d’entitats del món social van reaccionar ahir amb un comunicat en què reclamaven en nou punts que es complissin les necessitats bàsiques dels ciutadans. Entre les peticions destaquen que es revisi la cartera de serveis per a les persones grans i amb diversitat funcional, garantir l’atenció domiciliària a qui ho necessiti i actualitzar l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), que s’usa per al càlcul i l’accés a les prestacions socials bàsiques.

Medi Ambient. Pressupost amb perspectiva climàtica

Fer front a l’emergència climàtica és una des les prioritats del govern. De fet, un 6,1% de la despesa inclosa en el pressupost, 2.557 milions d’euros, té perspectiva climàtica i es concentra en la lluita contra el canvi climàtic i la contaminació. El Departament d’Acció Climàtica rebrà 149 milions d’euros de les aportacions dels fons europeus Next Generation. Els comptes per a l’any vinent inclouen recursos per posar en marxa l’energètica pública el primer semestre del 2022, tal com va anunciar dilluns el president Pere Aragonès des de la cimera de Glasgow, una mesura en la línia de les reclamacions de la CUP per donar suport als comptes. Els recursos que es preveu dedicar a medi ambient i cicle de l’aigua són 1.187 milions d’euros. D’aquests, 518 aniran a parar a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que té previst fer inversions en estacions depuradores d’aigües residuals. Per potenciar la transició verda per combatre l’emergència climàtica està previst destinar 149,2 milions d’euros per dotar el fons climàtic i el fons de patrimoni natural, que es nodrirà dels recursos procedents de la recaptació del nou impost de CO2. També hi ha pressupostat un increment de 120,8 milions per a polítiques d’eficiència energètica. Entre els projectes consignats en el pressupost d’aquesta àrea, destaca la implementació del pla estratègic del Cos d’Agents Rurals per garantir i impulsar la seva capacitat d’actuació, la promoció de programes i campanyes de sensibilització ambiental, l’elaboració de plans de protecció del medi natural i del paisatge per als espais naturals de protecció especial i consorcis de gestió, l’impuls de l’economia circular i la promoció de sistemes de gestió ambiental, ecoetiquetatge ecològic i programes voluntaris de reducció i compensació d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Agricultura, ramaderia i pesca. Els pagesos volen mesures amb pocs tràmits

El govern preveu invertir 154 milions d’euros en el capítol d’agricultura, ramaderia i pesca, amb un pressupost total de 477 milions en aquest àmbit. A més, des d’una perspectiva climàtica, una de les prioritats expressades pels responsables del projecte de llei de pressupost per a l’any vinent, el govern té la intenció de destinar uns 200 milions a la preservació de la biodiversitat i en general a la protecció d’espais naturals, agrícoles i silvícoles dels que hi ha repartits per tot el territori. Representants del sector, com ara Unió de Pagesos, el mateix dia de la presentació al Parlament del pressupost ja van sol·licitar a la Generalitat més mesures econòmiques i fiscals que no necessiten modificacions legislatives per dur-se a terme, com ara el foment de l’autoconsum o la devolució d’ingressos indeguts.

Educació. Un augment que no arriba al que estipula la llei

El pressupost destinat a Educació experimenta un increment notable, ja que s’afegeixen 1.009 milions als 5.672 milions del 2020. El 2020 ja es van recuperar els comptes previs a la retallada del 2011, de 5.271 milions –van caure a 4.700 milions el 2012–. Però, tot i l’increment, la inversió en l’educació està molt lluny del que marca la llei d’educació de Catalunya, que situa en el 6% del PIB la inversió necessària. “No arribem ni al 3%”, denuncia Iolanda Segura, portaveu del sindicat Ustec-STEs, “i no s’han revertit els efectes de la retallada”. “És un pressupost insuficient i continuista, amb un augment ridícul”, hi afegeix. La Intersindical va més enllà i demana una inversió del 7% del PIB, de manera immediata i no progressiva, perquè “cal consolidar un sistema educatiu amb fonaments”, segons la portaveu, Judith Ribera. Els sindicats assenyalen, entre altres, la necessitat de recuperar hores lectives, consolidar els reforços del personal Covid, estabilitzar els interins, dotar de recursos l’escola inclusiva i reduir ràtios. Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, assenyala també la necessitat de millorar el finançament per atendre les necessitats de l’alumnat més vulnerable.

Turisme. Pressupost que baixa un 10%

El document del pressupost preveu 165 milions per al turisme i indica que la prioritat és presentar l’avantprojecte d’una llei del turisme per afavorir la desconcentració i la diversificació territorial i apostar per la millora de la qualitat de l’oferta dels serveis (a partir de la millora de la qualitat a la feina). Segons el conseller Roger Torrent, la partida per a turisme és l’única de la conselleria d’Empresa que ha disminuït en import, un -10,2%, cosa que es deu a la caiguda d’ingressos de l’impost sobre les estades en establiments turístics. El sector reclama més diners per a promoció.

Interiro. Augmentar el nombre d’agents a tots els cossos
Una de les demandes que des de fa anys esgrimeixen els sindicats dependents del Departament d’Interior és la necessitat d’augmentar les plantilles i la consignació pressupostària. Agafant els números dels comptes de la Generalitat, la partida per a Interior creix un 9%, passa dels 1.468 milions del 2020 als 1.599 per a l’any vinent. Així, a banda dels 735 efectius dels diferents cossos que s’hi incorporaran, s’amplia amb 840 mossos més, 240 bombers i 300 bombers voluntaris. El Departament insisteix a marcar-se com una prioritat la feminització del sistema de seguretat i del d’emergències. També es compromet a aplicar i executar el pla de seguretat viària per activar mesures de reducció del nombre d’accidents que es produeixen, així com els comportaments de risc a la carretera. Interior també es marca com a propòsit la transformació del cos dels Mossos per fer-lo més proper al ciutadà.
Infraestructures. Més recursos per al transport públic
El pressupost del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori destina una inversió de 2.997 milions d’euros en infraestructures i mobilitat, cosa que representa el 7,1% del total. S’incrementa en 119 milions d’euros l’assignació per al transport públic i es destinen 59 milions d’euros per avançar en els treballs del tronc central de l’L9 i l’L10 del metro de Barcelona. De la despesa total per a les polítiques de suport al transport públic de viatgers, 1.458 milions d’euros aniran a parar al consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). També hi ha actuacions previstes com ara un pla d’homogeneïtzació del sistema de descomptes a les vies de peatge, el desenvolupament de la T-Mobilitat per al desplegament de la integració tarifària a tot Catalunya, l’ampliació del Logis Empordà, la implantació de noves línies de bus expres.

Economia i Indústria. Visions antagòmiques entre sindicats i patronals

Els agents socials van reaccionar ràpidament a la presentació del pressupost, amb criteris ben diferenciats. Javier Pacheco, secretari general de CCOO, es va reunir ahir amb el conseller d’Economia, Jaume Giró, a qui va fer arribar la valoració negativa del sindicat del fet que s’hagi “renunciat a augmentar els ingressos fiscals provinents de les rendes més altes” i la necessitat d’incrementar els recursos per habitant, especialment en els capítols de salut i educació. Pacheco va instar el responsable econòmic del govern a crear un Institut Català de la Dependència, entre altres consideracions, com ara el fet que els comptes no prevegin partida específica per al Pacte Nacional per a la Indústria, que s’està negociant. En la mateixa línia es va manifestar UGT en un comunicat. Per UGT, Catalunya necessita superar la crisi i “accelerar les transformacions cap a un model econòmic i productiu més just, solidari i sostenible, que afronti el repte tecnològic i climàtic, i amb una mirada feminista, que posi al davant de tot la salut i el benestar”. El líder de la Intersindical-CSC, Sergi Perelló, en declaracions a aquest diari, va subratllar que el pressupost és “el d’una autonomia”, fet que implica “treballar amb una mà lligada a l’esquena” i limitar el marge d’actuació de l’executiu català en els serveis públics. Tot i valorar l’augment en algunes partides per fer front a emergències socials, va recordar que l’arribada dels fons europeus “està condicionada a l’aplicació de reformes que haurà de fer l’Estat” i que “van en detriment dels drets dels treballadors catalans”. Per Perelló, a Catalunya ara com ara caldria la sobirania i amb aquesta, les eines “per pal·liar la precarietat i la pobresa”. Entre les patronals, Pimec va reclamar “millores fiscals”, en línia amb Foment del Treball, el secretari general adjunt de la qual, Salvador Guillermo, va criticar que el projecte no prevegi la suspensió d’impostos com el de les emissions de CO2 o el del patrimoni, aprofitant l’aportació extra dels fons europeus. Quant a la despesa pública, Guillermo va lamentar que del total previst per la Generalitat només es destinin 43 milions a desenvolupament empresarial i 52 a indústria. Finalment, el president de la Cecot, Antoni Abad, va demanar que es treballi per afavorir el sector privat i que es posi fi a “la rigidesa i el centralisme burocràtic”.

Comerç. El sector vol menys impostos
El pressupost del sector públic en el comerç serà, segons el document presentat, de 104 milions, un 34% més. A Catalunya hi ha 140.000 comerços que ocupen un 9,70% de la població. El president de Comertia, David Sánchez, considera que el que ha de fer el govern és donar ajuts directes al sector en forma de congelació d’impostos, que, manté, “suposen un gran esforç per a les empreses ara mateix”, perquè encara no estan recuperades dels tancaments i les restriccions de la pandèmia. El comerç, diu Sánchez, també necessita ajuda per potenciar la transformació digital i sostenible de les empreses.