El port de Palamós mou un 53% més de mercaderies que abans de la pandèmia
Diari de Girona. La barita de la Xina i el Magreb escala posicions en el llistat d’importacions, liderat per la pasta de paper. El port de Palamós ha recuperat el flux marítim de mercaderies un any i mig després de l’esclat de la pandèmia. Les dades de gener a agost mostren una pujada del 53% respecte el 2019 del número de tones que han passat per la infraestructura portuària més important de la província. La recuperació se certifica amb un creixement important del trànsit de mercaderies al llarg d’aquest 2021, que es concreta en un increment de 44.781 tones. En total, fins el mes d’agost han passat pel port 129.672 tones de producte. La diferència encara és major si es compara amb els mateixos mesos del 2020. L’aturada total de l’economia la primavera passada va fer caure el trànsit mercant, i només la lenta recuperació de l’estiu, sumada als dos primers mesos pre-pandèmia va poder deixar un balanç proper a les 70.000 tones.
El director general de Ports de la Generalitat, Pere Vila, va reconèixer que «ens va costar refer-nos però estem contents i esperançats perquè hem augmentat tant en importacions com en exportacions».
La majoria de productes que passen pel port venen de fora. Actualment les importacions suposen el 83% del total de mercaderies i el principal producte que ha entrat ha estat la pasta de paper (45.851 tones), seguit a molt poca distància per la barita, un mineral provinent de la Xina i dels països del Magreb que en els darrers temps ha guanyat pes en la balança comercial del port. Aquest any ja se’n han desembarcat 44.300 tones. Els productes siderúrgics constitueixen l’altre gran producte d’importació.
En l’apartat de les exportacions, els encenalls per fer energia segueixen embarcant-se amb un volum similar d’abans de la pandèmia (unes 10.000 tones) però entra amb força un nou producte: la colza conreada als camps del Baix Empordà, el Pla de l’Estany o Osona. Enguany ja se’n han venut 12.000 tones a països de la Unió Europea amb l’objectiu de fer-ne biocombustible.
Vila va mostrar-se satisfet per la tornada a la normalitat del port i per consolidar-lo com una de les portes marítimes del nord-est del Mediterrani: «Estem oberts a que cada vegada hi hagi més mercaderies». Tot i això, el director general va tornar a reclamar a l’Estat que perquè el port pugui desenvolupar tot el seu potencial s’ha de declarar espai Shengen, una categoria que permetria agilitzar i facilitar les operacions i els tràmits dels usuaris que entren i surten del port. «És una aposta de fa molts i molts anys, i actualment està al congelador. Ho exigim una vegada més per estar connectats al món», va reclamar Vila.
En dos anys el Govern ha invertit al voltant de 5 milions d’euros en millores. En aquesta línia, el director general també va manifestar la voluntat de convertir el Port de Palamós en una infraestructura competitiva i respectuosa amb el medi ambient. «Hem d’afrontar noves inversions, fer una aposta per la logística i per equipar-lo perquè sigui un green port» amb la instal·lació de plaques solars i carregadors elèctrics». Vila també va assegurar que la recuperació de la pesca «va per bon camí», i va constatar una expansió de la nàutica d’oci amb un augment del 20% de les estades més llargues (de més de 30 dies). En el cas dels creuers, un sector important a Palamós fins a l’arribada de la pandèmia, la previsió actual és que el port recuperi aquest any set escales, la primera de les quals serà el 12 d’octubre. «Ho tenim tot previst pel que fa a la seguretat relacionada amb la COVID».