El pols dels refugiats ucraïnesos residents a Girona per a aconseguir feina
Diari de Girona. L’idioma és la principal barrera per a la inserció laboral dels participants, amb pocs coneixements d’anglès, català i castellà.
Mig any després de l’arribada dels primers refugiats ucraïnesos a les comarques gironines i amb la persistència d’una invasió que ja acumula 178 dies de conflicte, molts es veuen obligats a posposar el desig de retornar al seu país. Amb la mirada posada en el present, són conscients que la seva supervivència econòmica i emocional al territori passa, inevitablement, per trobar feina.
Per a facilitar-los el camí, la Creu Roja de Girona organitza sessions d’orientació laboral dirigides a les persones que integren els dispositius d’acollida del Programa Estatal de Refugi, per a acompanyar-los al llarg del procés. Des de la posada en marxa del servei, més de 250 refugiats ucraïnesos establerts a la província de Girona i en situació d’acollida temporal han participat en la formació, que s’ha fet en col·laboració amb el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. Al llarg de les trobades, els tècnics d’ocupació de l’entitat els han acompanyat en la creació del currículum, l’homologació de les respectives titulacions acadèmiques i la gestió dels tràmits necessaris per a treballar, com la sol·licitud del número d’afiliació a la Seguretat Social. A més, també els han exposat les ofertes actives de les empreses col·laboradores amb l’àrea d’ocupació de la Creu Roja i els han desgranat el teixit empresarial del territori gironí, així com els recursos sociolaborals vigents.
Els perfils dels participants, però, són plurals. La tècnica de programes d’ocupació de la Creu Roja de Girona, Cristina Bussó, assegura que hi ha un percentatge «elevat» de persones amb titulació universitària. Tot i això, i a causa de l’idioma, no poden optar a les categories professionals que ocupaven a Ucraïna abans de l’esclat de la guerra. I és que el desconeixement del català, el castellà i, en la majoria de casos, l’anglès, són la barrera que els impedeix dignificar, per ara, la seva vida. «No tenen el nivell d’idioma suficient per a poder exercir el mateix ofici que a Ucraïna», lamenta.
Renunciar a la professió
Davant d’això, l’única alternativa ha estat arromangar-se les mànigues i renunciar, de moment, a la seva professió (i vocació).
«No hi ha cap persona amb titulació universitària que estigui exercint el mateix càrrec que tenia a Ucraïna», reconeix Bussó, i afegeix que s’han vist obligats a «renunciar» a la seva professió per a fer «altres feines», que no són «equivalents» ni a la seva titulació ni als seus mèrits. Tot i això, reconeix que «alguns» s’han pogut quedar en la «mateixa branca», tot i que ocupant nivells inferiors. «Una persona que era autònoma i tenia la seva pròpia empresa, ara només pot optar a ocupar el que l’idioma li permet, que serà en un perfil molt més baix», explica.
«Engrescats» amb el català
Tot i això, no estan disposats a rendir-se. I és que segons la tècnica de l’entitat, els participants són conscients de la barrera lingüística i estan «molt engrescats» en aprendre català i castellà, també com a element essencial per a la seva integració al territori.