El pla d’estalvi energètic s’estendrà fins al novembre del 2023
La Vanguardia. Les mesures inclouen ajustar els termòstats i apagar els aparadors.
Solidaritat amb Europa i màxim estalvi energètic, en una situació “crítica”. Sobre aquestes bases s’assenta el Pla de Contingència i Estalvi aprovat ahir pel Consell de Ministres, que suposa el primer paquet de mesures urgents per complir amb el compromís adquirit amb Brussel·les de reduir un 7% del consum energètic i que s’estendrà fins al novembre del 2023.
El pla implica un ajust en els termòstats d’edificis que prestin serveis al públic d’un màxim de 19 graus per a la calefacció a l’hivern i un mínim de 27 graus per a l’aire condicionat a l’estiu. “La mesura ja s’aplica a l’administració central s’estén ara als edificis de l’administració pública de les comunitats autònomes i ajuntaments, així com als edificis administratius privats com comerços, grans magatzems, hotels, edificis culturals, estacions de tren, autobús i aeroports”, va explicar ahir la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera. A més a més, s’exigirà a aquests edificis assegurar el tancament de portes per conservar la temperatura, així com apagar els llums de tots els aparadors i la il·luminació interna durant el temps que no estiguin en ús a partir de les 22 hores. A fi de facilitar aquesta adaptació el Govern ha establert un marge d’entre una setmana i 10 dies per aplicar aquestes mesures a partir de la publicació dimarts al Butlletí Oficial de l’Estat i estaran en vigor fins al mes de novembre del 2023. A més a més, s’acceleren les contractacions del sector públic per facilitar les millores energètiques que siguin necessàries.
El Govern ha demanat també d’impulsar, en línia amb el que està fent també l’administració central, el teletreball. “Ho vam poder fer en pandèmia i des d’aleshores n’hem après molt”, va assegurar Ribera després del Consell de Ministres, tot i que no va detallar com preveu el Govern aplicar aquest impuls.
Juntament amb aquestes mesures d’estalvi, el Govern vol impulsar la transició a energies netes que redueixin la dependència del gas. Per això agilitarà les tramitacions de les xarxes i infraestructures i potenciarà l’emmagatzemament i l’autoconsum. De la mateixa manera, també promou la substitució de gas natural per gasos renovables facilitant-ne la injecció a la xarxa de gasoductes.
Addicionalment, s’activen mesures per reduir estructuralment la dependència energètica exterior, amb 350 milions d’euros en ajuts per incrementar l’eficiència de diferents sectors de l’economia i potenciar l’emmagatzemament a les instal·lacions de renovables. També convoca una nova subhasta de renovables, amb 3.300 MW per a centrals eòliques i fotovoltaiques, i llança una consulta pública prèvia per actualitzar el Pla Nacional Integrat d’ Energia i Clima 2021-2030 ( PNIEC), de manera que incorpori les mesures adoptades en el pla nacional i en el pla europeu. La vicepresidenta Teresa Ribera va qualificar el paquet aprovat com a “mesures assumibles i
suportables, malgrat que comporten esforços”. Al seu torn,
va reclamar que les administracions públiques siguin “un exemple” per assumir els esforços que estan demanant al sector privat. “Seria una absoluta temeritat que cap responsable d’una administració pública no estigui disposat a dir que no es compromet amb aquestes mesures”, va assegurar.
El Govern espanyol aprova el complement de 100 euros per a les beques dels estudiants
Aquestes són només les primeres mesures energètiques, que es completaran el proper mes de setembre, quan es completarà el pla de contingència, que ha de ser enviat a Brussel·les, segons va explicar ahir Teresa Ribera.
D’altra banda, el Consell de Ministres també va aprovar ahir el nomenament d’ Elena Manzanera com a nova presidenta de l’ Institut Nacional d’Estadística, com també la distribució d’un paquet d’ajuts de 400 milions per finançar les beques complementàries de cent euros per a tots els estudiants beneficiaris d’aquests ajuts per al pròxim curs, que començaran a cobrar al setembre i fins al desembre.