El PIB per càpita de Girona va caure un 8,2% l'any 2020 | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

El PIB per càpita de Girona va caure un 8,2% l’any 2020

  |   Novetats

Diari de Girona. Celrà, al Gironès, és el municipi amb un PIB més elevat, i Salt el que el té més baix de la demarcació.

El Producte Interior Brut (PIB) per càpita de la ciutat de Girona va caure un 8,2% l’any 2020, coincidint amb la pandèmia. Així doncs, si l’any 2019 s’havia situat en 40.300 euros bruts per persona, l’any passat es va reduir fins als 37.000, segons dades publicades ahir per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Tot i això, continua essent una de les ciutats catalanes de més de 50.000 on menys s’ha notat l’impacte de la crisi en aquest aspecte, i continua essent la quarta ciutat catalana d’aquestes característiques amb un PIB per habitant més elevat. D’altra banda, l’Idescat també ofereix les dades -corresponents, això sí, a 2019- dels municipis de més de 5.000 habitants. En aquest cas, a les comarques gironines la llista està encapçalada per Celrà, amb un PIB per habitant de 66.800 euros, i en darrer lloc se situa Salt, amb 14.800.

En general, l’Idescat apunta que les 23 localitats catalanes de més de 50.000 habitants van experimentar l’any 2020 una evolució negativa respecte el 2019, tot trencant la tendència de creixement que s’havia registrat en els darrers anys. En tots els casos, però, ho atribueixen a l’efecte de la covid-19.

En aquest context, Girona, malgrat haver vist reduït en un 8,2% el seu PIB i situar-se en 37.000 euros bruts per habitant (3.300 menys que l’any anterior), encara se situa per sobre de la mitjana catalana, que es troba en els 29.000 euros. De fet, ocupa la quarta posició amb un major PIB, situant-se només per darrera del Prat de Llobregat (50.100 euros), Sant Cugat del Vallès (49.300 euros) i Barcelona (42.600 euros). Aquesta caiguda caiguda del 8,2%, a més, és una de les més suaus que s’han produït en les ciutats d’aquestes característiques: només Santa Coloma de Gramenet (-7,8%) , Sant Cugat del Vallès (-7,5%), Cerdanyola (-6,6%) i Mollet del Vallès (-5,6%) han experimenat descensos menys abruptes.

En segona posició se situa Maçanet de la Selva, amb 33.700, i en tercer lloc hi ha Castell-Platja d’Aro, amb 31.600. Tanquen aquest «top 5» Castelló d’Empúries, amb 28.700 euros, i Ripoll, amb 26.800.

Martorell, el PIB per càpita més elevat

Tot i això, en tots els casos se situen molt lluny de Martorell, que continua essent el municipi amb el PIB per càpita més elevat de Catalunya, arribant als 114.700, o Castellbisbal, que se situa en seogna posició, amb 100.300 euros per habitant. Per contra, les localitats amb un PIB per habitant més baix de la demarcació són Salt (14.800 euros), Vilafant (16.100) euros), Sarrià de Ter (16.800), Vidreres (17.000 euros) i Llagostera (17.400 euros).

En aquest cas, tots els municipis gironins es troben a una distància considerable de Badia del Vallès, que amb 7.500 euros per persona és l’única localitat catalana que presenta un PIB per habitant inferior als 10.000 euros.

El Gironès, el PIB més elevat

Pel que fa a les comarques, la que té un PIB per càpita més elevat és el Gironès, amb 33.400 euros, i en segon lloc hi ha la Garrotxa, amb 30.400. Més enrere es troben el Pla de l’Estany (27.900 euros), la Selva (27.800), el Ripollès i la Cerdanya (ambdós amb 25.600), l’Alt Empordà (23.800) i, en darrer lloc, el Baix Empordà, amb 23.800 euros.

Evolució comarcal

A nivell de Catalunya, la Ribera d’Ebre i el Barcelonès van ser les comarques amb el PIB per habitant més elevat de Catalunya el 2019. Juntament amb l’Aran, la Segarra, el Baix Llobregat, l’Alt Camp, el Tarragonès, la Conca de Barberà i el Gironès, el seu PIB per habitant és superior a la mitjana catalana, de 32.600 euros.

En concret, la Ribera d’Ebre registra el 2019 un PIB per habitant de 58.800 euros, mentre que el Barcelonès el té de 40.500, un 80,5% i un 24,4% superiors a la mitjana catalana, respectivament.

D’altra banda, el Priorat és la comarca amb el menor PIB per habitant, amb 18.600 euros, seguida del Montsià (19.100) i el Baix Penedès (19.300).

En el seu conjunt, el PIB per habitant el 2019 va créixer en 33 comarques, en 16 per sobre de la mitjana, que va ser del 2,2%. La Ribera d’Ebre va ser la comarca on més va créixer el PIB per càpita (10,2%), seguida de l’Anoia (7,5%), el Pla d’Urgell (6,7%) i Urgell (5,6%).

En canvi, en set comarques i l’Aran el PIB per càpita va caure en relació al 2018, amb les disminucions més fortes a l’Alta Ribagorça (-16,7%) i la Vall d’Aran (-3,8%).

Descens per la pandèmia

Tots els municipis de més de 50.000 habitants van registrar caigudes del PIB l’any 2020 per l’efecte de la pandèmia, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El Prat de Llobregat, amb una caiguda econòmica del 24,4%, Castelldefels (-13,5%), Barcelona (-11,4%) i Viladecans (-11,3%) són les localitats que van patir una reducció del PIB més pronunciada, situada per sobre de la mitjana catalana, del 10,9%. La menor reducció del PIB es va viure a Mollet del Vallès (-5,6%), Cerdanyola del Vallès (-6,6%) i Sant Cugat (-7,5%). Barcelona, amb un PIB de 70.248,1 milions d’euros, representa el 31,4% del total a Catalunya el 2020. Per darrere de Barcelona, a nivell de contribució al PIB global, segueixen l’Hospitalet de Llobregat (2,7%), Terrassa (2,2%), Tarragona (2,1%), i Sant Cugat ( 2%).

Dels 23 municipis amb més de 50.000 habitants, nou tenen un PIB per habitant per sobre de la mitjana catalana, que és de 29.000 euros. Lideren el rànquing el Prat de Llobregat (50.100 euros), Sant Cugat del Vallès (49.300) i Barcelona (42.600). A l’altre extrem hi ha Viladecans, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, tots ells amb un PIB per habitant inferior als 20.000 euros.

Evolució del PIB per localitats

D’altra banda, el PIB per habitant va augmentar en el 70% dels municipis de més de 5.000 habitants i resta de capitals comarcals l’any 2019 respecte de l’any anterior, és a dir, en 153 municipis dels 218 d’aquest grup. Masquefa, Sant Joan de Vilatorrada, Lliçà d’Amunt, Navarcles i Bellpuig van ser els municipis de més de 5.000 habitants on el PIB per habitant va créixer per sobre del 10%.

Principals sectors productius

Per sectors productius, la indústria va ser el 2019 la principal activitat econòmica en tres comarques catalanes: la Ribera d’Ebre (71,2%), la Segarra (57,1%) i la Conca de Barberà (46,9%). Aquests territoris superen amb escreix el pes mitjà de la indústria en el VAB de Catalunya (19,3%).

A la Ribera d’Ebre, destaca la branca de les indústries extractives, energia, aigua i residus; a la Segarra l’alimentació, tèxtil i altres, mentre que en el cas de la Conca de Barberà més de la meitat del VAB industrial el genera la branca de metal·lúrgia, maquinària, material elèctric i de transport.

Els serveis van ser la principal activitat econòmica a 37 comarques i a l’Aran, i a tres comarques va generar més del 80% de l’activitat econòmica. El Barcelonès és la comarca on els serveis tenen un pes més elevat (87,4%), seguida per l’Aran (81,9%) i el Garraf (81,2%). A l’Aran, l’hostaleria genera el 35% del seu VAB dels serveis (al conjunt de Catalunya és el 8,8%). Al Garraf, les activitats immobiliàries, tècniques i administratives i l’hostaleria representen gairebé la meitat del seu VAB dels serveis.

D’altra banda, hi ha tres comarques que tenen un percentatge de VAB agrícola superior al 10%: les Garrigues (20,3%), la Noguera (19,9%) i el Pla d’Urgell (11,5%). Mentrestant, les comarques amb un major pes del sector de la construcció en la seva economia són la Cerdanya (16,2%), el Baix Empordà (12,2%), el Moianès (11,1%), el Pallars Sobirà (10,1%) i l’Aran (10%). Guissona és el municipi de més de 5.000 habitants on la indústria té un pes més important, amb un 79,8% del seu VAB total. En total, la indústria lidera l’economia en 24 municipis.