El PIB per càpita a la ciutat de Girona va superar l’any 2021 el previ a la pandèmia
Diari de Girona. El Producte Interior Brut (PIB) per càpita de la ciutat de Girona va augmentar un 10% l’any 2021, coincidint amb la recuperació postpandèmia. Així doncs, si l’any 2020 s’havia situat en 37.000 euros bruts per persona, l’any passat va augmentar fins als 40.700 euros, segons dades publicades ahir per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Girona és una de les ciutats catalanes de més de 50.000 on menys s’ha notat l’impacte de la crisi de la covid, i continua essent la quarta ciutat catalana d’aquestes característiques amb un PIB per habitant més elevat. De fet, de les capitals de província catalanes, Girona és l’única que al 2021 va superar el PIB per càpita del 2019.
En general, l’Idescat apunta que les localitats catalanes de més de 50.000 habitants van experimentar l’any 2021 una evolució positiva respecte el 2020 per l’efecte de la recuperació després de l’any més dur de la pandèmia, molt condicionat per les restriccions sanitàries. En aquest context, Girona, se situa per sobre de la mitjana catalana, que es troba en els 29.100 euros. De fet, ocupa la quarta posició amb un major PIB per càpita, situant-se només per darrere de Sant Cugat del Vallès (54.100 euros), el Prat de Llobregat (46.500 euros) i Barcelona (46.000 euros). La millora del 10% que va experimentar Girona, és una de les més importants que s’han produït en les grans ciutats catalanes: només el Prat de Llobregat(11,1%) , Granollers (10,6%),i Tarragona (10%) han experimentat pujades similars.
D’altra banda, l’Idescat també ofereix les dades -corresponents, això sí, a 2020- dels municipis de més de 5.000 habitants. Es tracta de la primera estadística oficial que analitza l’impacte de la pandèmia en l’economia dels municipis mitjans. La forta reducció del PIB per habitant a Catalunya durant el 2020 va impactar, sobretot, les activitats relacionades amb el turisme i la mobilitat. En canvi, altres branques com la sanitat, l’agricultura, la indústria química i la farmacèutica o els serveis informàtics van registrar millores. Això va provocar impactes desiguals en funció del territori, sent les ciutats amb més pes del sector serveis les més perjudicades.
Les ciutats amb més pes del sector serveis van ser les que van presentar pitjor evolució el 2020
En aquesta línia, quatre municipis gironins estan entre els que van patir més els efectes de la crisi derivada de la Covid a tot Catalunya. La població més perjudicada va ser Salou (-39,2%), seguida del Prat de Llobregat (-36,7%), l’Ametlla de Mar (-31%), Tossa de Mar (-26,9%), Lloret (-26,4%), Calonge (-24,6%), Castell-Platja d’Aro (-20,6%) i Sitges (-20,6%).
Entre els municipis amb més pes de la indústria, els més perjudicats per l’esclat de la covid-19 van ser Vandellós i l’Hospitalet (-23,1%), Martorell (-22,7%) i la Canonja (-21,1%).
Però durant la pandèmia, no tots alguns municipis van experimentar creixements. Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), un 7,1%, i Almacelles (Segrià), un 5,%, són els dos municipis de més de 5.000 habitants on més va créixer el PIB per habitant en l’any de la pandèmia. Així ho indiquen les dades publicades per l’Idescat, que detallen que tan sols 10 dels 218 municipis amb més de 5.000 habitants van mostrar un creixement positiu del producte interior brut per càpita el 2020. Es tracta de deu municipis que tenen un pes del sector agrari per sobre de la mitjana de Catalunya, excepte Roda de Ter. El document també apunta que durant el 2020 totes les comarques van constatar una «forta reducció» del PIB per habitant, que va caure un 11,2% de mitjana al conjunt de Catalunya.
Els municipis on més a créixer el PIB per habitant el 2020 van ser, a més de Móra d’Ebre i Almacelles: la Sénia (2,3%), Riudoms (1,7%), Ulldecona (1,5%), i Roda de Ter (1,5%)
Celrà repeteix com el municipi gironí d’aquestes característiques amb un major PIB per càpita, amb 64.800 euros, 4.000 euros per càpita menys que l’any 2019. Després se situa Maçanet de la Selva, amb 27.100 euros, molt lluny dels 33.700 euros de 2019. Tant Celrà com Maçanet destaquen per la presència de grans empreses en els seus polígons industrials, el que genera un PIB per habitant molt elevat.A continuació trobem Castell-Platja d’Aro, amb 25.500 euros (també molt lluny dels 31.600 euros de 2019), Sils, amb 24.400 euros, i Castelló d’Empúries i Ripoll, amb 23.900 euros.
Salt, amb 13.900 euros per habitant, és el municipi gironí de més de 5.000 habitants amb els registros de riquesa per habitant més baixos. Lleugerament per sobre hi ha Caldes de Malavella (14.4000 euros) i Lloret de Mar (15.100 euros).
En el conjunt de Catalunya, el municipi amb menor PIB per càpita l’any 2020 va ser, amb molta diferència, Badia del Vallès (7.100 euros). Per sota dels 10.000 euros també es van situar Santa Margarita de Montbui (9.400 euros), Cunit (9.500 euros) i Vilanova del Camí (9.600 euros).
L’informe de l’Idescat sobre PIB per càpita també dona dades comarcals i permet interpretar les fonts de riquesa a cada territori. Atenent a aquestes dades, la Cerdanya i el Baix Empordà són les comarques catalanes amb major dependència del sector de la construcció, ja que generen, respectivament, el 15,7% i el 12,5% del seu producte interior brut. I és probable que a la Cerdanya aquesta vinculació encara s’acceleri més, ja que segons dades recents de la Generalitat, a a la comarca s’aixequen pràcticament 12 habitatges nous per cada mil habitants. Aquest índex suposa sis vegades més que la mitjana catalana, que és situada en 1,9, i el triple que la segona comarca amb més construcció.
El sector de serveis genera més del 80% de l’activitat econòmica a tres comarques (incloent-hi i Aran). El Barcelonès és la comarca on els serveis tenen un pes més elevat (87,2%), seguida del Garraf (81,3%) i Aran (80%). La indústria és la principal activitat econòmica a tres comarques catalanes: la Ribera d’Ebre (57,3%), la Segarra (56,2%) i l’Alt Camp (49,1%), que superen amb escreix el pes de la indústria en el VAB de Catalunya (19,6%). Pel que fa al sector agrari, dos comarques tenen un percentatge de VAB superior al 20%: la Noguera (24,6%) i les Garrigues (24,2%).
Segons l’Idescat, la Ribera d’Ebre, el Barcelonès, la Segarra, l’Alt Camp, Aran, el Gironès, el Vallès Oriental i el Baix Llobregat van ser les que van presentar un PIB per habitant superior a la mitjana catalana (29.100 euros) el 2020. En concret, la Ribera d’Ebre, amb 38.600 euros per habitant i el Barcelonès, amb 36.200 euros, continuen essent les comarques amb el PIB per habitant més elevat de Catalunya, un 32,7% i un 24,3% superiors a la mitjana catalana, respectivament. D’altra banda, el Baix Penedès és la comarca amb el menor PIB per habitant (16.500 euros), seguida del Garraf i el Priorat (amb 17.800 i 18.000 euros per habitant, respectivament).