El PIB català s’accelera més que l’estatal
El Punt. Serà el territori que crearà més feina. BBVA Research matisa la previsió per l’amenaça inflacionista i la falta de proveïments.
Les perspectives de l’economia catalana superen les del conjunt de l’Estat de cara al tancament d’aquest any i el del vinent. Així, el PIB tancarà aquest exercici amb una alça del 5,3%, una taxa que el 2022 arribarà al 5,6%, en tots dos casos una dècima per sobre del PIB estatal. Alhora, Catalunya serà el territori que generarà més feina, cosa que es traduirà en un increment de 215.000 llocs de treball més a final del 2022 respecte a la situació del 2020 i en una reducció de la taxa d’atur fins a un 10,9% en acabar l’any que ve.
Segons va explicar ahir en una roda de premsa Miguel Cardoso, economista en cap de BBVA Research, la remuntada econòmica tindrà la base en l’acceleració del consum i en el dinamisme del sector dels serveis, un cop retirades les restriccions de la pandèmia, que, juntament amb la vacunació, afavoriran el turisme, l’activitat industrial i les exportacions, als quals caldrà sumar l’impuls que s’espera que aportin els fons europeus Next Generation.
Totes aquestes expectatives, però, representen una rebaixa respecte a la previsió que BBVA Research va fer la primavera passada, en què les taxes de creixement vorejaven el 7%. Cardoso va indicar que han ajustat les dades en funció de les estadístiques de l’INE, i que també han matisat les previsions pels problemes de subministrament i les pujades de preus energètics que han afectat la cadena de valor.
En aquest sentit, l’economista en cap de BBVA Research va admetre que per damunt de l’optimisme planen algunes incerteses que ja estan afectant el comportament d’algunes empreses, com ara l’increment de preus energètics i les interrupcions en les cadenes de subministrament, així com també “la baixa execució” dels fons europeus”.
L’economia, doncs, s’accelerarà més o menys en funció de si aquests inconvenients es van solucionant o, per contra, s’intensifiquen. L’encariment energètic, per exemple, pot rebaixar dues o tres dècimes el creixement anual, i pot comprometre la producció de les empreses, tant si aquestes continuen absorbint les pujades en els seus marges, fet que els farà frenar les inversions, com si finalment les fan repercutir en el preu, una decisió que els reduirà la facturació per la caiguda de les vendes. En tot cas, “una inflació alta és un mal senyal”, va subratllar Cardoso.
Si tot va com s’espera, amb una inflació de tipus més conjuntural que estructural, el 2022 es podria recuperar el nivell d’activitat anterior a la crisi. Cardoso va especificar que la recuperació també tindrà ritmes diferents segons la demarcació. Barcelona, per exemple, va resistir relativament bé la crisi, però la lentitud en el retorn del turisme estranger fa que la represa sigui més pausada. En canvi, a les altres tres demarcacions el turisme ha crescut a un ritme intens (un 80% interanual a Girona, per exemple), precisament per l’afluència de turisme local de les comarques barcelonines i també d’altres punts de l’Estat, que han compensat la minsa arribada d’estrangers.
Un altre sector que va valorar l’expert del BBVA Research va ser el de l’automòbil, un negoci clau per a l’economia catalana, que “malgrat les dificultats esmentades, ha incrementat considerablement les exportacions”.
La política fiscal expansiva, la despesa pública i l’estalvi acumulat per les llars en aquest període d’estancament, amb uns dipòsits a la vista que han crescut un 15% des de final del 2019, acabaran d’empènyer la recuperació.
Cardoso va instar els responsables governamentals a aprovar les reformes que demana Europa, com ara la de les pensions, i d’altres com la reforma fiscal i la del sector dels serveis.