El percentatge de treballadors de baixa continua en un 4%, el nivell de la covid
La Vanguardia. Les hores treballades per empleat també cauen per sota del nivell del 2019.
Si s’analitzen les dades de les baixes mèdiques per malaltia, accident o incapacitat, Espanya semblaria que continua immersa en la pandèmia de
la covid. El percentatge de treballadors de baixa respecte al total d’ocupats continua prop d’un 4%, xifra en què es va situar amb la pandèmia, des dels nivells previs del voltant d’un 2,5%. Avui, mesos després que acabés la crisi de la covid, la taxa no ha tornat a baixar, segons les dades de l’EPA.
L’analista sènior de Funcas María Jesús Fernández assenyala que no hi ha cap explicació clara que justifiqui aquesta situació. Tot i això, a parer seu les conseqüències d’aquest fenomen sí que són evidents: una reducció de la mitjana d’hores treballades per empleat que tampoc no s’ha corregit amb el pas dels trimestres.
Les raons que hi ha darrere d’aquesta situació són diverses, segons diuen el Ministeri de Seguretat Social, els sindicats i les patronals. En el que coincideixen gairebé tots és que el col·lapse del sistema sanitari primari allarga els períodes d’incapacitat.
També es destaquen efectes estadístics derivats del cicle, ja que sol ser habitual que en èpoques de crisi caigui el nombre de baixes, per la por de perdre la feina, i en canvi pugi en els períodes de creixement econòmic.
Fonts de la patronal CEOE assenyalen que “fa temps que ens hem adonat de l’increment de la incapacitat temporal derivada de contingències comunes i per això vam demanar en l’últim acord nacional sobre convenis ( AENC) que es posessin mesures per corregir-lo”.
Des del Ministeri de Seguretat Social, que dirigeix Elma Saiz, s’assegura que “aquest tema ens preocupa i ocupa i estem alineats amb l’objectiu de corregir la sobrecàrrega dels serveis sanitaris públics i fer efectiva i més àgil la recuperació dels treballadors”. El ministeri afegeix que “estem treballant en la línia que marca l’ AENC, que insta al desenvolupament de convenis amb les mútues encaminats a dur a terme proves diagnòstiques i tractaments terapèutics i rehabilitadors en processos d’incapacitat temporal per contingències comunes d’origen traumatològic”.
De fet, l’absentisme va ser un dels temes que es van tractar en la reunió de dilluns entre el secretari d’Estat de la Seguretat Social i Pensions, Borja Suárez, i els agents socials.
Durant els períodes de creixement els treballadors tenen menys por de demanar la baixa que en les crisis
Fonts de la CEOE creuen que “un dels problemes està
en la gestió de l’assistència sanitària primària, que, com
que està col·lapsada, provoca que les baixes s’allarguin més del que correspondria perquè no es tracten a temps les contingències comunes”. Patricia Ruiz, secretària confederal
de la UGT, afegeix que “les llistes d’espera són enormes” i apunta també el problema de la “no atenció de la salut mental”. La representant del sindicat precisa que gairebé no
hi ha mitjans per tractar patologies com ara l’ansietat o
la depressió, cosa que allarga les baixes mèdiques.
Però hi ha més causes. Luis Zarapuz, coordinador del gabinet econòmic de Comissions Obreres, reflexiona que la crisi del 2008-2013 va provocar que “a causa de la por de perdre
la feina aquells anys els treballadors més precaris no s’agafaven les baixes a què tenien dret i anaven a treballar malalts”.
Segons Zarapuz, “amb la
recuperació econòmica i la
forta creació d’ocupació de més qualitat, hi ha hagut un augment de les baixes”. L’economista de CC.OO. insisteix que quan s’obre el focus i s’analitzen les dades prèvies a la crisi de l’any 2008, el
percentatge de baixes era
d’un 3%, per sobre dels nivells anteriors a la pandèmia de la covid.
Alguns empresaris defensen també que l’augment de les baixes ha tingut lloc en paral·lel a l’increment de convenis en què es complementen les prestacions quan un treballador està en situació d’incapacitat temporal. D’aquesta manera, com que no hi ha una pèrdua salarial, no hi ha cap incentiu per accelerar la tornada a la feina, expliquen.
Patricia Ruiz de la UGT recorda que les baixes mèdiques les donen els professionals de la sanitat, de manera que nega que es pugui fer trampes amb les incapacitats temporals.
Les ferides que ha deixat la pandèmia en la societat també podrien ser un motiu d’aquest volum alt de baixes, ja que també passa en altres estats europeus, diu María Jesús Fernández. Ara alguns treballadors eviten encomanar els seus companys i potser sol·liciten baixes per ser absents del centre de treball més que el que es feia abans.
El qüestionament del funcionament dels serveis primaris de salut té lloc en paral·lel al debat obert pel Ministeri de Sanitat sobre la possibilitat que els treballadors poguessin tramitar una “autobaixa” de tres dies com a manera de reduir el col·lapse del sistema. Patricia Ruiz diu que “no hi estem en desacord, però cal una negociació en el marc del diàleg social”.
El col·lapse del sistema sanitari pot allargar el període mitjà de les incapacitats, segons la CEOE
En canvi, les patronals s’hi mostren en contra precisament perquè no han estat consultades. El president de la CEOE, Antonio Garamendi,
va arribar a demanar que fos l’ Estat el que assumís el cost d’aquestes baixes extra.