El malbaratament d'aliments et costa 250 euros cada any i així pots evitar-lo | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

El malbaratament d’aliments et costa 250 euros cada any i així pots evitar-lo

  |   Novetats

El Periódico. El 75,3% de les llars malbaraten menjar i en 2020 es van tirar a les escombraries 1.363 milions de kg d’aliments. Ametller Origen ha posat en marxa mesures per a abordar aquesta problemàtica en cadascuna de les fases de la seva cadena de valor.

El malbaratament forma part de la nostra societat i, encara que moltes vegades no el percebem com a tal, és un problema que afecta de forma molt negativa al planeta. Consumim més del que necessitem i omplim els contenidors de residus que agreugen encara més la petjada de carboni que generem, és a dir, la quantitat de CO₂ que manem a l’atmosfera cada any.

 Una de les formes de desaprofitament més importants és l’alimentari. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) calcula que el malbaratament d’aliments genera 3.300 milions de tones de CO₂ – entre el 8% i el 10% de les emissions mundials-, que la seva producció consumeix 250 km³ d’aigua i que s’empra el 28% de la superfície agrària del planeta.

El punt 12 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, que fa referència a la producció i al consum responsable, té com una de les seves principals metes reduir a la meitat el desaprofitament d’aliments en totes les seves fases l’any 2030: des de la producció, a la comercialització i el consum final. Per tant, per a combatre aquesta problemàtica és necessària l’actuació de tots els actors implicats i, qualsevol acció, per petita que sigui, sempre suma.

 Aquest seria el cas d’Ametller Origen, el grup alimentari català nascut a Olèrdola, que des de l’any 2001 ha apostat sempre per acostar l’alimentació saludable, saborosa i nutritiva als consumidors. El seu model de negoci, que integra la producció agrícola, l’elaboració de productes i la comercialització a través de les seves 124 botigues, ha tingut sempre en compte la sostenibilitat. I un dels pilars principals ha estat la lluita contra el desaprofitament alimentari amb la introducció de mesures en cadascun dels seus processos.
QUANT MENJAR ES MALBARATA A ESPANYA I CATALUNYA?

La situació a Espanya i Catalunya no és millor que en la resta del món. Durant l’any 2020 es van malgastar 1.363 milions de kg d’aliments en les llars espanyoles, segons les últimes dades disponibles del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA). El 75,3% van malbaratar menjar i només 1 de cada quatre llars no ho va fer. En el cas de Catalunya, la Generalitat calcula que es llencen cada any més de 260.000 tones i que el 58% es produeix en les llars.

Una de les dades més impactants de l’estudi del MAPA és el que fa referència al menjar que es tira a les escombraries sense haver-se tocat: 1.038 milions de kg. D’aquesta quantitat, els productes frescos com les fruites (32,1%), les verdures i hortalisses (13,6%) o el pa (4,8%) són els que més es malbaraten. En el cas de les receptes – plats ja cuinats – es van malgastar gairebé 325 milions de kg l’any 2020. En aquest cas són els plats amb base de carn (14,6%), els potatges (14,1%) i les sopes (12,7%) els que lideren la quantitat de productes malbaratats en les llars.

8 consells per a evitar el desaprofitament d’aliments

Els patrons de consum, veient les dades, són els causants del malbaratament d’aliments en les llars. I, en aquest sentit, amb alguns petits canvis en els nostres hàbits de compra es podria millorar la situació. Des d’Ametller Origen destaquen 8 consells útils que evitarien una part important del desaprofitament alimentari a casa:

Abans d’anar a comprar

1.Revisar la nevera: No compris aliments que ja tinguis i que no tindràs temps a consumir.

2.Planificar el menú setmanal: Amb aquesta acció es comprarà el necessari per a passar la setmana, aprofitant tot el que s’adquireixi.

3.Comprar sense gana: Un estudi elaborat per les universitats del Sud de Carolina i Minnesota va demostrar que amb fam gastem un 60% més quan anem a la compra. El problema és que es tracta de productes que no necessitem.

Durant la compra

4.Prioritza aliments amb data de venciment pròxima: Els productes amb data de venciment pròxima, normalment situats en primera fila de la prestatgeria o les neveres, també són aptes per al consum. L’única diferència és que cal consumir-los abans. Amb això s’evita un 5% del desaprofitament alimentari, que és el que es produeix a les botigues.

Després de la compra

5.Utilitza bé la nevera: L’ordre i la neteja són fonamentals. Cada apartat de la nevera està destinat a una mena de producte. Per exemple, els plats cuinats van en la part més alta i la fruita i la verdura en els calaixos.

6.Reaprofita les sobres: La creativitat és una de les bases de la cuina. Si et sobra menjar, pots preparar altres plats deliciosos i evitar que acabin en les escombraries.

7.Calcula bé les racions: Moltes vegades pequem massa amb el famós “millor que sobri”. És important cuinar allò que menjarem i, si al final en sobra molt, existeixen opcions com reaprofitar-ho l’endemà o congelar el plat.

8.Controla les etiquetes: A Europa es rebutgen 8,8 milions de tones d’aliments perquè ha passat la data de caducitat o la de consum preferent. En el cas de la segona, per exemple, alguns productes es poden continuar consumint si s’han conservat bé.

AIXÍ SERÀ LA NOVA LLEI CONTRA EL DESAPROFITAMENT ALIMENTARI

El govern va aprovar el passat 7 de juny el projecte de llei de Prevenció de les Pèrdues i Desaprofitament Alimentari. Aquesta normativa, la tercera d’aquest tipus a Europa, tindrà com a meta reduir el desaprofitament alimentari en totes les seves fases i també establirà un règim sancionador si s’incompleixen les mesures.

Entre les mesures s’establirà que comerços de més de 1.300 m² o institucions com a centres sanitaris o educatius tinguin un pla específic contra el malbaratament alimentari, l’hostaleria haurà de posar a la disposició dels clients les sobres, el menjar donat s’haurà de dotar de convenis per a assegurar la seva vida útil en tota la cadena de distribució o, per exemple, s’hauran de reutilitzar productes no venuts i en bon ús per a fabricar altres productes, l’alimentació animal o l’obtenció de biocombustibles.