El malbaratament alimentari a la llar ha baixat un 13,5% des de la pandèmia de covid
Diari de Girona. El Consell de Ministres dóna llum verda, per segona vegada en poc més d’un any, al projecte de llei per evitar que es llencin aliments.
El Consell de Ministres va donar llum verda ahir, per segona vegada en poc més d’un any, al projecte de llei per evitar les pèrdues i el malbaratament alimentari, una proposta que va estar a punt de veure la llum la legislatura passada, però que finalment va decaure per l’avenç de les eleccions generals. La normativa, presentada després de la reunió ministerial pel titular d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, preveu, entre altres qüestions, que totes les empreses implicades en els processos de la cadena alimentària comptin amb plans per minimitzar les pèrdues d’aliments i preveu multes de fins a mig milió d’euros per a les infraccions més greus.
«Partim de diversos punts positius -va destacar Planas- com és el fet que des de la pandèmia les llars espanyoles hagin reduït un 13,5% el malbaratament de menjar, i que només entre el 2021 i el 2022, que és l’últim període del qual hi ha dades , aquesta rebaixa hagi estat del 6,1%». Les enquestes que maneja el ministeri assenyalen que gairebé un terç de les famílies, un 29% per ser exactes, assegura que ja no genera deixalles alimentàries o que si les produeix, aquestes són molt baixes. «És un 3% més que el 2021», va destacar Planas.
La nova llei obligarà les empreses que estan en contacte directe amb els consumidors a que estableixin convenis amb entitats sense ànim de lucre per a la donació dels excedents. «Els establiments de més de 1.300 metres quadrats estan obligats per llei a tenir aquest tipus de convenis», va explicar Planas, que va recordar que «bars, restaurants i tavernes hauran d’oferir la possibilitat als seus clients d’emportar-se a casa les sobres de menjar o beguda que no hagin consumit».
A Espanya es perden 1.300 milions de litres i quilos d’aliments a l’any i, al planeta, la producció alimentària que es llença genera un 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Només amb l’aigua que es perd al conjunt d’Europa per produir els aliments que després es malbaraten, l’equivalent a 250 quilòmetres cúbics, es podria omplir, per exemple, un total de 1.515 vegades l’embassament de Sau, un dels que més està patint els efectes de la sequera a Catalunya.
La norma, que ja era al Senat la legislatura passada, dependrà d’un nou tràmit parlamentari que comença ara, però el Govern preveu la seva entrada en vigor per a l’1 de gener del 2025, de manera que tots els operadors puguin adaptar-se a la norma, va indicar Planas, que va assenyalar que si bé es tracta d’una llei prescriptiva que estableix obligacions, «aquesta sobretot és una llei molt pedagògica» per prevenir el malbaratament alimentari. La idea és que «aquí no et llença res», un lema amb el qual el ministeri ja ha fet una campanya que se sustenta en quatre pilars: l’eficiència econòmica, l’impacte ambiental, la justícia social i un component moral i ètic.
La futura norma estableix una jerarquia de prioritats per a la destinació dels aliments que inevitablement es converteixin en malbaratament alimentari, amb prioritat màxima per al consum humà, a través de la donació o redistribució dels aliments. En un nivell posterior, es contempla la possibilitat que aquests aliments siguin transformats en nous productes.